0.107
Emprima part
Segunda part
Terza part
Champ d’applicaziun da la Convenziun ils 25 october 2016
Resalvas e decleraziuns
Champ d’applicaziun da la midada dals 4 da zercladur 2014
Rumantsch è ina lingua naziunala, ma ina lingua parzialmain uffiziala da la Confederaziun, numnadamain en la correspundenza cun persunas da lingua rumantscha. La translaziun d’in decret federal serva a l’infurmaziun, n’ha dentant nagina validitad legala.
Translaziun1
(Versiun dals 25 da october 2016)
Ils stadis participants da questa Convenziun,
considerond che la renconuschientscha da la dignitad inerenta a tut ils commembers da la societad umana tant sco l’egualitad ed il caracter inalienabel da lur dretgs èn tenor ils princips proclamads en la Charta da las Naziuns Unidas1 il fundament da la libertad, da la giustia e da la pasch sin il mund,
sa regurdond ch’ils pievels da las Naziuns Unidas han confermà en la Charta lur confidenza en ils dretgs fundamentals tant sco en la dignitad ed en la valur da l’uman e ch’els han decidì da promover il progress social e da crear meglras cundiziuns da viver en ina libertad pli gronda,
renconuschend che las Naziuns Unidas han proclamà ed èn sa cunvegnidas en la Decleraziun universala dals dretgs umans ed en ils Patgs internaziunals concernent ils dretgs umans che mintga uman possia far diever da tut ils dretgs e da tut las libertads menziunadas en quels, e quai senza la minima differenziaziun, saja quai tenor razza, tenor colur da la pel, tenor schlattaina, tenor lingua, tenor religiun, tenor opiniun politica u tenor in’autra opiniun, tenor derivanza naziunala u sociala, tenor facultad, tenor naschientscha u tenor in auter status,
renviond al fatg che las Naziuns Unidas han proclamà en la Decleraziun universala dals dretgs umans ch’ils uffants hajan in dretg spezial d’assistenza e da sustegn,
en la persvasiun che la famiglia sco unitad fundamentala da la societad e sco ambient natiral per la creschientscha e per il bainstar da tut ses commembers, en spezial dals uffants, stoppia retschaiver la protecziun e l’assistenza ch’ella dovra per pudair ademplir cumplainamain sias incumbensas en la societad,
renconuschend che l’uffant duess crescher si – per pudair sviluppar cumplainamain ed armonicamain sia persunalitad – en in ambient famigliar, circumdà da fortuna, da charezza e da chapientscha,
considerond ch’igl è impurtant da preparar cumplainamain l’uffant ad ina vita individuala en la societad e da l’educar en il spiert dals ideals proclamads en la Charta da las Naziuns Unidas ed en spezial en in spiert da pasch, da dignitad, da toleranza, da libertad, d’egualitad e da solidaritad,
sa regurdond che la necessitad da dar a l’uffant ina protecziun speziala è vegnida exprimida en la Decleraziun da Genevra da l’onn 1924 davart ils dretgs da l’uffant ed en la Decleraziun dals dretgs da l’uffant ch’è vegnida acceptada da l’Assamblea generala ils 20 da november 1959 ed en la Decleraziun universala dals dretgs umans e renconuschida en il Patg internaziunal davart ils dretgs civils e politics2 (en spezial en ils artitgels 23 e 24), en il Patg internaziunal davart ils dretgs economics, socials e culturals3 (en spezial en l’artitgel 10) sco er en ils statuts ed en ils documents relevants da las organisaziuns spezialisadas e d’autras organisaziuns internaziunalas che s’occupan dal bainstar da l’uffant,
sa regurdond da la formulaziun en la Decleraziun dals dretgs da l’uffant che «l’uffant basegna pervi da sia madirezza corporala e spiertala mancanta ina protecziun speziala ed in’assistenza particulara, surtut ina protecziun giuridica adequata avant e suenter la naschientscha»,
renviond a las disposiziuns da la Decleraziun davart ils princips socials e giuridics per la protecziun e per il bainstar dals uffants, cun in resguard spezial dal plazzament en ina famiglia da tgira e da l’adopziun sin plaun naziunal ed internaziunal, a las Reglas da las Naziuns Unidas davart las normas minimalas per la giurisdicziun per giuvenils (Reglas da Beijing) e da la Decleraziun davart la protecziun da las dunnas e dals uffants en situaziuns d’urgenza ed en conflicts armads,
renconuschend ch’i dat en tut ils pajais dal mund uffants che vivan en relaziuns particularmain difficilas e ch’igl è necessari da dar a quests uffants in’attenziun speziala,
tegnend duidamain quint da l’impurtanza da las tradiziuns e da las valurs culturalas da mintga pievel per la protecziun e per il svilup armonic da l’uffant,
renconuschend l’impurtanza da la collavuraziun internaziunala per meglierar las cundiziuns da viver dals uffants en tut ils pajais, en spezial en ils pajais da svilup,
han concludì il suandant:
En il senn da questa Convenziun è in uffant mintga uman che n’ha betg anc cumplenì il deschdotgavel onn da vita, nun che la maiorennitad cumenzia pli baud tenor il dretg che po vegnir applitgà per l’uffant.
(1) Ils stadis participants da questa Convenziun respectan ils dretgs fixads en ella e garanteschan a mintga uffant ch’è suttamess a lur giurisdicziun, senza la minima discriminaziun, independentamain da la razza, da la colur da la pel, da la schlattaina, da la lingua, da la religiun, da l’opiniun politica u d’ina autra opiniun, da la derivanza naziunala, etnica u sociala, da la facultad, d’in impediment, da la naschientscha u d’in auter status da l’uffant, da ses geniturs u da ses avugà.
(2) Ils stadis participants prendan tut las mesiras adattadas per garantir che l’uffant vegnia protegì da tut las furmas da discriminaziun u da puniziun motivadas dal status, da las activitads, da las opiniuns exprimidas e da las ideologias da ses geniturs, da ses avugà u da ses confamigliars.
(1) En tut las decisiuns che concernan ils uffants, ch’ellas vegnian prendidas d’instituziuns publicas u privatas da l’assistenza sociala, da dretgiras, d’autoritads administrativas ubain d’organs legislativs, è il bainstar da l’uffant ina preoccupaziun primordiala.
(2) Ils stadis participants s’obligheschan da garantir a l’uffant – resguardond ils dretgs e las obligaziuns da ses geniturs, da ses avugà u d’autras persunas ch’èn responsablas per el tenor lescha – la protecziun e l’assistenza necessarias per ses bainstar; per quest intent prendan els tut las mesiras legislativas ed administrativas adattadas.
(3) Ils stadis participants garanteschan che las instituziuns, ils servetschs e las instituziuns per l’assistenza e la protecziun da l’uffant correspundian a las normas fixadas da las autoritads cumpetentas, surtut en il sectur da la segirezza e da la sanadad sco er areguard il dumber e la cumpetenza da ses persunal ed areguard ina controlla suffizienta.
Ils stadis participants prendan tut las mesiras legislativas ed administrativas e tut las ulteriuras mesiras ch’èn necessarias per realisar ils dretgs renconuschids en questa Convenziun. Areguard ils dretgs economics, socials e culturals prendan els questas mesiras investind tut lur meds disponibels e, sche necessari, er en il rom da la collavuraziun internaziunala.
Ils stadis participants respectan las incumbensas, ils dretgs e las obligaziuns dals geniturs ed eventualmain, tant sco previs tenor l’usit local, dals commembers da l’ulteriura famiglia u da la cuminanza, da l’avugà u d’autras persunas ch’èn responsablas per l’uffant tenor lescha, da dar a l’uffant correspundentamain a ses svilup l’orientaziun ed ils cussegls ch’èn adattads per exequir ils dretgs che questa Convenziun al statuescha.
(1) Ils stadis participants renconuschan che mintga uffant ha in dretg inerent da viver.
(2) Ils stadis participants garanteschan uschè bain sco pussaivel il surviver ed il svilup da l’uffant.
(1) L’uffant sto vegnir inscrit en in register immediatamain suenter sia naschientscha ed ha a partir da sia naschientscha il dretg d’in num, il dretg da pudair acquistar ina naziunalitad e sche pussaivel il dretg d’enconuscher e da vegnir educà da ses geniturs.
(2) Ils stadis participants garanteschan da realisar quests dretgs en correspundenza cun lur dretg naziunal e cun las obligaziuns ch’els ston observar a basa da las convenziuns internaziunalas respectivas en quest sectur, en spezial per il cas che l’uffant n’avess uschiglio nagina naziunalitad.
(1) Ils stadis participants s’obligheschan da respectar il dretg da l’uffant, da preservar senza intervenziuns illegalas sia identitad inclusiv sia naziunalitad, ses num e sias relaziuns famigliaras renconuschidas tenor lescha.
(2) Sch’in uffant vegn privà illegalmain da tscherts u da tut ils elements constitutivs da sia identitad, al concedan ils stadis participants in’assistenza ed ina protecziun adequata cun la finamira da restituir sia identitad uschè svelt sco pussaivel.
(1) Ils stadis participants garanteschan ch’in uffant na vegnia betg separà da ses geniturs cunter lur veglia, nun che las autoritads cumpetentas fixeschian en ina decisiun verifitgabla giudizialmain, tenor las leschas e las proceduras applitgablas, che questa separaziun saja necessaria per il bain da l’uffant. Ina tala decisiun po daventar necessaria en singuls cas, per exempel sche l’uffant vegn maltractà u tralaschà dals geniturs, u – sch’ina decisiun sto vegnir prendida davart il lieu da dimora da l’uffant en cas ch’ils geniturs vivan separadamain.
(2) En proceduras tenor l’alinea 1 ston tut las parts pertutgadas survegnir la pussaivladad da sa participar a la procedura e d’exprimer lur opiniun persunala.
(3) Ils stadis participants respectan il dretg da l’uffant ch’è separà d’in u da tuts dus geniturs da mantegnair regularmain ina relaziun persunala e contacts directs cun tuts dus geniturs, nun che quai pericliteschia il bainstar da l’uffant.
(4) Sche la separaziun è la consequenza d’ina mesira prendida d’in stadi participant, sco per exempel in’arrestaziun, in empraschunament, in’exiliaziun u in’expulsiun ubain la mort d’in u da tuts dus geniturs u da l’uffant (inclusiv in mortori, independentamain dal motiv, durant in’arrestaziun), dat il stadi participant, sin dumonda, als geniturs, a l’uffant u eventualmain ad in auter confamigliar las infurmaziuns essenzialas davart la dimora dal confamigliar absent u dals confamigliars absents, nun che quai saja da dischavantatg per l’uffant. Ils stadis participants garanteschan plinavant che l’inoltraziun d’ina tala dumonda n’haja naginas consequenzas negativas per il pertutgà u per ils pertutgads.
(1) En accord cun l’obligaziun dals stadis participants tenor l’artitgel 9 alinea 1 vegnan las dumondas d’entrar en in stadi participant u da sortir d’in tal, che vegnan fatgas d’in uffant e da ses geniturs cun l’intent da reunir la famiglia, tractadas dal stadi participant cun bainvulientscha, en maniera umana ed accelerada. Ils stadis participants garanteschan plinavant che l’inoltraziun d’ina tala dumonda n’haja naginas consequenzas negativas per las persunas che inoltreschan questa dumonda e per lur confamigliars.
(2) In uffant cun geniturs che vivan en differents stadis, ha il dretg da mantegnair regularmain ina relaziun persunala e contacts directs cun tuts dus geniturs, nun ch’i dettia circumstanzas spezialas. Perquai respectan ils stadis participants en accord cun lur obligaziun tenor l’artitgel 9 alinea 1 il dretg da l’uffant e da ses geniturs da sortir da mintga pajais, inclusiv da lur agen, e d’entrar puspè en lur agen pajais. Il dretg da sortir d’in pajais è suttamess sulettamain a las restricziuns ch’èn previsas tenor lescha, ch’èn necessarias per proteger la segirezza naziunala, l’urden public, la sanadad publica, la morala publica u ils dretgs e las libertads d’auters e ch’èn cumpatiblas cun ils auters dretgs statuids da questa Convenziun.
(1) Ils stadis participants prendan mesiras per cumbatter cunter il transferiment illegal d’uffants a l’exteriur e cunter l’impediment illegal da lur return.
(2) Perquai promovan ils stadis participants la conclusiun da convenziuns bilateralas u multilateralas ubain la participaziun a convenziuns existentas.
(1) Ils stadis participants garanteschan a l’uffant ch’è capabel da furmar in’atgna opiniun il dretg d’exprimer libramain questa opiniun en tut las dumondas ch’al pertutgan, ed els resguardan l’opiniun da l’uffant en maniera adequata e tegnend quint da sia vegliadetgna e da sia madirezza.
(2) Perquai sto surtut l’uffant survegnir la pussaivladad da s’exprimer en tut las proceduras giudizialas u administrativas ch’al pertutgan, saja quai en moda directa, tras in represchentant u tras in post adattà, tenor las prescripziuns da procedura da la legislaziun naziunala.
(1) L’uffant ha il dretg d’exprimer libramain sia opiniun; quest dretg includa la libertad da sa procurar, da retschaiver e da dar vinavant, independentamain dals cunfins dal pajais, infurmaziuns ed ideas da mintga gener en maniera orala, scritta u stampada, en furma d’ovras d’art u cun auters meds tschernids da l’uffant.
(2) L’execuziun da quest dretg po vegnir suttamessa a tschertas restricziuns previsas en la lescha, ch’èn necessarias:
(1) Ils stadis participants respectan il dretg da l’uffant a la libertad da patratg, da conscienza e da religiun.
(2) Ils stadis participants respectan il dretgs e las obligaziuns dals geniturs ed eventualmain da l’avugà da guidar l’uffant en l’execuziun da quest dretg en ina maniera che tegna quint da ses svilup.
(3) La libertad da manifestar sia religiun u sia ideologia dastga vegnir suttamessa mo a las restricziuns previsas tenor lescha ch’èn necessarias per proteger la segirezza publica, l’urden public, la sanadad publica u la morala publica ubain las libertads ed ils dretgs fundamentals d’auters.
(1) Ils stadis participants renconuschan il dretg da l’uffant da s’associar en moda libra cun auters e da sa radunar en moda paschaivla.
(2) L’execuziun da quest dretg na dastga vegnir suttamessa a naginas autras restricziuns che quellas previsas tenor lescha e necessarias en ina societad democratica per garantir la segirezza naziunala u publica, l’urden public, la protecziun da la sanadad publica u da la morala publica ubain per proteger ils dretgs e las libertads d’auters.
(1) Nagin uffant na dastga vegnir expost ni ad intervenziuns arbitrarias u illegalas en sia vita privata, en sia famiglia, en ses domicil u en sia correspundenza, ni a violaziuns da sia onur e da sia reputaziun.
(2) L’uffant ha il dretg da protecziun giuridica cunter talas intervenziuns u violaziuns.
Ils stadis participants renconuschan l’impurtanza e la funcziun dals meds da massa e garanteschan che l’uffant haja access ad infurmaziuns ed a material che derivan d’ina varietad da funtaunas naziunalas ed internaziunalas, surtut ad infurmaziuns che promovan ses bainstar social, psichic e moral tant sco sia sanadad corporala e spiertala. Perquai fan ils stadis participants il suandant:
(1) Ils stadis participants sa stentan tenor meglier savair e pudair da garantir la renconuschientscha dal princip che tuts dus geniturs èn responsabels cuminaivlamain per l’educaziun e per il svilup da l’uffant. Per l’educaziun e per il svilup da l’uffant èn responsabels en emprima lingia ils geniturs u eventualmain l’avugà. En quest connex è il bainstar da l’uffant lur finamira principala.
(2) Per garantir e per promover ils dretgs fixads en questa Convenziun sustegnan ils stadis participants ils geniturs e l’avugà adequatamain per ch’els possian ademplir lur incumbensa d’educar l’uffant ed els procuran per l’installaziun d’instituziuns, da structuras e da servetschs per l’assistenza a l’uffant.
(3) Ils stadis participants prendan tut las mesiras adattadas per garantir che uffants da geniturs che lavuran hajan il dretg da duvrar ils servetschs e las instituziuns da la tgira d’uffants che vegnan en dumonda per els.
(1) Ils stadis participants prendan tut las mesiras legislativas, administrativas, socialas ed educativas adattadas per proteger l’uffant cunter mintga furma da violenza, da donnegiament u da maltractament corporal u spiertal, cunter abandun u negligientscha, cunter maltractament u explotaziun, inclusiv abus sexual, entant ch’el stat en la tgira dals geniturs u d’in genitur, d’in avugà u d’in auter represchentant legal u d’ina autra persuna che tgira l’uffant.
(2) Questas mesiras da protecziun duain cuntegnair tenor las circumstanzas er proceduras efficazias per installar programs socials che concedan il sustegn necessari a l’uffant ed a quels ch’al tgiran e che prevesan autras furmas da prevenziun, tant sco mesiras per l’identificaziun, per la denunzia, per il renviament, per l’investigaziun, per il tractament e per l’assistenza posteriura en ils cas da maltractament descrits en l’alinea 1 d’uffants, ed eventualmain perfin per l’intervenziun da las dretgiras.
(1) In uffant che vegn separà per in tschert temp u per adina da ses conturns famigliars u al qual ina dimora en quests conturns na po betg vegnir permessa en l’agen interess, ha il dretg d’ina protecziun speziala e da l’assistenza dal stadi.
(2) Ils stadis participants garanteschan tenor la norma da lur dretg naziunal autras furmas d’assistenza per in tal uffant.
(3) Sco ulteriura furma d’assistenza vegn tranter auter en dumonda il plazzament en ina famiglia da tgira, la kafala tenor il dretg islamic, l’adopziun u, sche necessari, la collocaziun en ina instituziun per la tgira d’uffants. Tar la tscherna tranter questas soluziuns ston vegnir resguardadas duidamain la cuntinuitad giavischada en l’educaziun da l’uffant sco er la derivanza etnica, religiusa, culturala e linguistica da l’uffant.
Ils stadis participants che renconuschan u permettan il sistem da l’adopziun garanteschan ch’il bainstar da l’uffant haja l’emprima prioritad en cas d’ina adopziun, ed els:
(1) Ils stadis participants prendan las mesiras adattadas per garantir ch’in uffant, che dumonda la posiziun giuridica d’in fugitiv u che vegn resguardà sco fugitiv tenor las reglas e las proceduras applitgablas dal dretg internaziunal u naziunal, survegnia ina protecziun adequata ed agid umanitar per defender ils dretgs fixads en questa Convenziun u en autras cunvegnas internaziunalas davart ils dretgs umans e davart dumondas umanitaras, da las qualas ils stadis menziunads fan part, e quai independentamain, sch’el vegn accumpagnà da ses geniturs u d’ina autra persuna u betg.
(2) Perquai collavuran ils stadis participants en ina maniera ch’als para adequata per tut las stentas che las Naziuns Unidas ed autras organisaziuns internaziunalas u nunguvernamentalas cumpetentas che collavuran cun las Naziuns Unidas interprendan per proteger in tal uffant, per al gidar e per chattar ils geniturs u auters confamigliars d’in uffant fugitiv cun la finamira da survegnir las infurmaziuns necessarias per ina reuniun da la famiglia. Sch’ils geniturs u auters confamigliars na pon betg vegnir chattads, sto l’uffant survegnir tenor ils princips da questa Convenziun la medema protecziun sco mintga auter uffant separà per in motiv u l’auter per in tschert temp u per adina da ses conturns famigliars.
(1) Ils stadis participants renconuschan ch’in uffant che ha in impediment spiertal u corporal duai pudair manar ina vita accumplida ed en dignitad umana sut cundiziuns che observan la dignitad da l’uffant, che promovan sia independenza e che faciliteschan sia participaziun activa a la vita da la communitad.
(2) Ils stadis participants renconuschan il dretg da l’uffant impedì d’avair in’assistenza speziala e s’engaschan per quest dretg e garanteschan che l’uffant impedì e las persunas ch’èn responsablas per sia assistenza survegnian – sin dumonda ed en il rom dals meds finanzials disponibels – il sustegn che tegna quint dal stadi da l’uffant sco er da las circumstanzas da vita dals geniturs u d’autras persunas che tgiran l’uffant.
(3) Renconuschend ils basegns spezials d’in uffant impedì duai il sustegn, concedì tenor l’alinea 2, vegnir prestà gratuitamain tant sco pussaivel e resguardond ils meds finanzials dals geniturs e d’autras persunas che tgiran l’uffant. Plinavant duai il sustegn vegnir concepì uschia ch’igl è garantì che l’educaziun, la scolaziun, ils servetschs da sanadad, ils servetschs da reabilitaziun, la preparaziun per la vita professiunala e las pussaivladads da recreaziun stettian propi a disposiziun a l’uffant impedì en ina moda e maniera che serva a l’integraziun sociala uschè cumpletta sco pussaivel ed al svilup da l’uffant, inclusiv il svilup cultural e spiertal.
(4) En il spiert da la collavuraziun internaziunala promovan ils stadis participants il barat d’infurmaziuns utilas dal sectur da la prevenziun da la sanadad e dal tractament medicinal, psicologic e funcziunal d’uffants impedids, inclusiv la derasaziun d’infurmaziuns davart metodas da reabilitaziun, d’educaziun e da furmaziun professiunala e l’access a talas infurmaziuns, per pussibilitar als stadis participants da meglierar lur capacitads e lur enconuschientschas spezialisadas e da rimnar ulteriuras experientschas en quests secturs. En quest reguard ston vegnir observads spezialmain ils basegns dals pajais da svilup.
(1) Ils stadis participants renconuschan il dretg da l’uffant da giudair il meglier stadi da sanadad pussaivel sco er da profitar da las instituziuns che tractan malsognas e che restabileschan la sanadad. Ils stadis participants sa stentan da garantir che nagin uffant na vegnia privà dal dretg d’access a tals servetschs da sanadad.
(2) Ils stadis participants sa stentan da garantir che quest dretg vegnia realisà cumplainamain e prendan en spezial mesiras adattadas per:
(3) Ils stadis participants prendan tut las mesiras efficazias ed adattadas per supprimer tut las praticas tradiziunalas ch’èn nuschaivlas per la sanadad dals uffants.
(4) Ils stadis participants s’obligheschan da sustegnair e da promover la collavuraziun internaziunala per cuntanscher pass per pass la realisaziun cumplaina dal dretg che vegn renconuschì en quest artitgel. En quest reguard ston vegnir observads spezialmain ils basegns dals pajais da svilup.
Ils stadis participants renconuschan ch’in uffant ch’è vegnì collocà da las autoritads cumpetentas cun l’intent da tgirar, da proteger u da tractar ina malsogna corporala u spiertala, ha il dretg ch’il tractament concedì e tut las autras circumstanzas relevantas per sia collocaziun vegnian controllads regularmain.
(1) Ils stadis participants renconuschan che mintga uffant ha il dretg da prestaziuns da la segirezza sociala, inclusiv da l’assicuranza sociala, e prendan las mesiras necessarias per garantir che quest dretg vegnia realisà cumplainamain en concordanza cun il dretg naziunal.
(2) Las prestaziuns duain eventualmain vegnir concedidas resguardond las relaziuns economicas e las ulteriuras circumstanzas da l’uffant e da las persunas ch’èn obligadas da procurar per ses mantegniment sco er auters puntgs da vista ch’èn decisivs per dumandar prestaziuns, saja quai tras l’uffant u en num da l’uffant.
(1) Ils stadis participants renconuschan che mintga uffant ha il dretg d’in standard da viver permettend ses svilup corporal, spiertal, psichic, moral e social.
(2) En emprima lingia èsi l’incumbensa dals geniturs u d’autras persunas responsablas per l’uffant da garantir – en il rom da lur abilitads e da lur pussaivladads finanzialas – las cundiziuns da viver necessarias per il svilup da l’uffant.
(3) Ils stadis participants prendan las mesiras adattadas tenor lur relaziuns naziunalas ed en il rom da lur meds finanzials per gidar ils geniturs ed autras persunas responsablas per l’uffant a realisar quest dretg e prevesan – en cas da necessitad – programs d’agid e da sustegn material, surtut en vista al nutriment, a la vestgadira ed a l’abitaziun.
(4) Ils stadis participants prendan tut las mesiras adattadas per garantir ch’ils dretgs da mantegniment da l’uffant envers ils geniturs u envers autras persunas che han la responsabladad finanziala per l’uffant vegnian fatgs valair tant entaifer il stadi participant sco er a l’exteriur. En spezial promovan ils stadis participants la participaziun a cunvegnas internaziunalas u la conclusiun da talas cunvegnas sco er autras regulaziuns adattadas, sche la persuna che ha la responsabladad finanziala per l’uffant viva en in auter stadi che l’uffant.
(1) Ils stadis participants renconuschan il dretg da furmaziun da l’uffant, e per promover la realisaziun da quest dretg a basa da l’egualitad da las schanzas fan els en spezial il suandant:
(2) Ils stadis participants prendan tut las mesiras adattadas per garantir che la disciplina en scola vegnia mantegnida en ina moda e maniera che correspunda a la dignitad umana da l’uffant e che stat en correspundenza cun questa Convenziun.
(3) Ils stadis participants promovan la collavuraziun internaziunala en il sectur da la furmaziun, surtut per gidar ad eliminar la mancanza da savida e l’analfabetissem sin il mund e per facilitar l’access ad enconuschientschas scientificas ed tecnicas tant sco a metodas d’instrucziun modernas. En quest reguard ston vegnir observads spezialmain ils basegns dals pajais da svilup.
(1) Ils stadis participants s’accordan che la furmaziun da l’uffant ha las suandantas finamiras:
(2) Quest artitgel e l’artitgel 28 na dastgan betg vegnir interpretads uschia ch’els restrenschan la libertad da persunas natiralas e giuridicas da fundar e da manar instituziuns da furmaziun, sch’ils princips fixads en l’alinea 1 vegnan observads e sche la furmaziun che vegn intermediada en talas instituziuns correspunda a las normas minimalas ch’èn eventualmain vegnidas fixadas dal stadi.
En stadis cun minoritads etnicas, religiusas u linguisticas ubain cun ina populaziun autoctona, na dastga in uffant ch’appartegna ad ina tala minoritad u la populaziun autoctona betg vegnir privà dal dretg da tgirar sia atgna cultura, da confessar e da pratitgar sia atgna religiun u da duvrar sia atgna lingua en cuminanza cun autras persunas da sia gruppa.
(1) Ils stadis participants renconuschan il dretg da l’uffant sin calma e sin temp liber, da pudair sa deditgar al gieu ed ad ina recreaziun activa che correspunda a sia vegliadetgna sco er da sa participar libramain a la vita culturala ed artistica.
(2) Ils stadis participants resguardan e promovan il dretg da l’uffant da sa participar cumplainamain a la vita culturala ed artistica e promovan la disponibladad da pussaivladads adattadas ed egualas per l’activitad culturala ed artistica sco er per la recreaziun activa e per las activitads da temp liber.
(1) Ils stadis participants renconuschan che l’uffant ha il dretg da vegnir protegì cunter l’explotaziun economica e da betg vegnir sfurzà ad ina lavur che pudess esser privlusa, che pudess impedir sia educaziun u che pudess far donn a sia sanadad u a ses svilup corporal, spiertal, psichic, moral u social.
(2) Ils stadis participants prendan mesiras legislativas, administrativas, socialas ed educativas per garantir la realisaziun da quest artitgel. Per quest intent e resguardond las disposiziuns respectivas d’autras convenziuns internaziunalas fan ils stadis participants en spezial il suandant:
Ils stadis participants prendan tut las mesiras adattadas, inclusiv mesiras legislativas, administrativas, socialas ed educativas, per proteger l’uffant cunter il diever illegal da substanzas enivrantas e da substanzas psicotropas en il senn da las convenziuns internaziunalas respectivas e d’impedir che uffants vegnian duvrads per la producziun illegala u per il traffic illegal da questas substanzas.
Ils stadis participants s’obligheschan da proteger l’uffant cunter tut las furmas d’explotaziun sexuala e d’abus sexual. Per quest intent prendan ils stadis participants en spezial tut las mesiras naziunalas, bilateralas e multilateralas adattadas per impedir che uffants:
Ils stadis participants prendan tut las mesiras naziunalas, bilateralas e multilateralas adattadas per impedir il rapiment e la vendita d’uffants sco er il commerzi cun uffants per tuts intents ed en tuttas furmas.
Ils stadis participants protegian l’uffant cunter tut las ulteriuras furmas d’explotaziun che restrenschan il bainstar da l’uffant en ina furma u l’autra.
Ils stadis participants garanteschan:
(1) Ils stadis participants s’obligheschan d’observar e da far observar las reglas dal dretg umanitar internaziunal che pertutgan l’uffant e ch’èn applitgablas en il stadi respectiv en cas da conflicts armads.
(2) Ils stadis participants prendan tut las mesiras pussaivlas per garantir che persunas pli giuvnas che quindesch onns na sa participeschian betg directamain ad ostilitads.
(3) Ils stadis participants s’abstegnan da clamar en lur forzas armadas persunas pli giuvnas che quindesch onns. Sche persunas pli veglias che quindesch onns, ma pli giuvnas che deschdotg onns vegnan clamadas en las forzas armadas, sa stentan ils stadis participants da convocar en emprima lingia ils pli vegls.
(4) Tenor lur obligaziuns definidas dal dretg umanitar internaziunal da proteger la populaziun civila en conflicts armads prendan ils stadis participants tut las mesiras pussaivlas per garantir ch’ils uffants pertutgads d’in conflict armà vegnian protegids e tgirads.
Ils stadis participants prendan tut las mesiras adattadas per promover la reconvalescenza fisica e psichica e la reintegraziun sociala d’in uffant ch’è daventà la victima d’ina furma da negligientscha, d’explotaziun u da maltractament, da tortura u d’ina autra furma da tractament u da chasti crudaivel, inuman u umiliant ubain d’in conflict armà. La reconvalescenza e la reintegraziun ston avair lieu en conturns ch’èn favuraivels per la sanadad, per il respect da sasez e per la dignitad da l’uffant.
(1) Ils stadis participants renconuschan che mintga uffant che vegn suspectà, inculpà u chattà culpaivel d’avair violà il dretg penal, ha il dretg da vegnir tractà en ina moda e maniera che promova il sentiment da l’uffant per l’atgna dignitad e per l’atgna valur, che rinforza ses respect envers ils dretgs umans ed envers las libertads fundamentalas dals auters e che resguarda sia vegliadetgna sco er la necessitad da promover sia reintegraziun sociala e da surpigliar ina rolla constructiva en la societad.
(2) Per quest intent e resguardond las disposiziuns respectivas da las convenziuns internaziunalas garanteschan ils stadis participants en spezial:
(3) Ils stadis participants sa stentan da promover l’elavuraziun da leschas e la creaziun da proceduras, d’autoritads e d’instituziuns che valan spezialmain u èn spezialmain cumpetentas per uffants che vegnan suspectads, inculpads u chattads culpaivels d’avair violà il dretg penal, ed els fan en spezial il suandant:
(4) Per garantir ch’ils uffants vegnian tractads en ina moda e maniera favuraivla per lur bainstar e che correspunda a lur circumstanzas ed a lur delict, sto star a disposiziun in grond dumber da mesiras sco ordinaziuns davart l’assistenza, davart l’instrucziun e davart la surveglianza, cussegliaziun, liberaziun provisorica, recepziun en ina famiglia da tgira, programs da furmaziun e da furmaziun professiunala ed autras alternativas da l’educaziun en in institut.
Questa Convenziun n’excluda betg disposiziuns ch’èn adattadas anc meglier per realisar ils dretgs da l’uffant e ch’èn cuntegnidas:
Ils stadis participants s’obligheschan d’intermediar activamain ils princips e las disposiziuns da questa Convenziun, tras mesiras adattadas ed efficazias, tant a las persunas creschidas sco er als uffants.
(1) Per controllar ils progress ch’ils stadis participants han fatg en l’execuziun da las obligaziuns ch’els han surpiglià ratifitgond questa Convenziun, vegn instituì in Comité per ils dretgs da l’uffant che ha las incumbensas definidas qua sutvart.
(2) Il Comité sa cumpona da deschdotg expertas ed experts che han ina gronda reputaziun morala e cumpetenzas renconuschidas en il sectur che vegn reglà da questa Convenziun. Ils commembers dal Comité vegnan tschernids dals stadis participants or dal ravugl da lur populaziun burgaisa e sa participeschan en agen num; la tscherna ha lieu tegnend quint d’ina repartiziun geografica duaivla e dals sistems giuridics principals.1
(3) Ils commembers dal Comité vegnan elegids tras scrutini secret or d’ina glista da persunas ch’èn vegnidas nominadas dals stadis participants. Mintga stadi participant po nominar ina burgaisa u in burgais.
(4) L’elecziun dal Comité ha lieu per l’emprima giada il pli tard sis mais suenter l’entrada en vigur da questa Convenziun e silsuenter mintga dus onns. Il pli tard quatter mais avant mintga elecziun envida il secretari general da las Naziuns Unidas en scrit ils stadis participants d’inoltrar lur propostas entaifer dus mais. Il secretari general fa lura ina glista alfabetica da tut las persunas proponidas, inditgond ils stadis participants che las han proponì, e trametta questa glista als stadis participants.
(5) Las elecziuns han lieu en radunanzas dals stadis participants, convocadas dal secretari general a la sedia da las Naziuns Unidas. En questas radunanzas – ch’èn ablas da decider, sche dus terzs dals stadis participants èn preschents – vegnan elegids en il Comité quels candidats che survegnan las pli bleras vuschs e la maioritad absoluta da las vuschs dals represchentants dals stadis participants ch’èn preschents e che voteschan.
(6) Ils commembers dal Comité vegnan elegids per quatter onns. Els èn reelegibels, sch’els vegnan puspè nominads. La perioda d’uffizi da tschintg commembers elegids a chaschun da l’emprima elecziun scada suenter dus onns; immediatamain suenter l’emprima elecziun tira il parsura da la radunanza la sort per eruir ils nums da quests tschintg commembers.
(7) Sch’in commember dal Comité mora u sa retira u declera ch’el na possia per auters motivs betg pli ademplir las incumbensas dal Comité, nominescha il stadi participant che ha proponì il commember in auter expert or dal ravugl da ses burgais per occupar il post vacant fin a la scadenza da la perioda d’uffizi, cun resalva dal consentiment dal Comité.
(8) Il Comité fixescha sez ses urden da gestiun.
(9) Il Comité elegia sia suprastanza per dus onns.
(10) Las radunanzas dal Comité han per regla lieu a la sedia da las Naziuns Unidas u en in auter lieu adattà fixà dal Comité. Il Comité sa raduna per regla ina giada per onn. La durada da las radunanzas dal Comité vegn fixada ed adattada sche necessari a chaschun d’ina radunanza dals stadis participants cun il consentiment da l’Assamblea generala.
(11) Il secretari general da las Naziuns Unidas metta a disposiziun al Comité il persunal e las installaziuns che quel dovra per ademplir en moda efficazia sias incumbensas a basa da questa Convenziun.
(12) Ils commembers dal Comité instituì tenor questa Convenziun survegnan – cun il consentiment da l’Assamblea generala – indemnisaziuns or dals meds finanzials da las Naziuns Unidas sut las cundiziuns e tenor las modalitads che vegnan decididas da l’Assamblea generala.
1 Versiun tenor la midada dals 12 da dec. 1995, en vigur dapi ils 18 da nov. 2002 (AS 2007 4095)
(1) Ils stadis participants s’obligheschan da suttametter al Comité, sur il secretari general da las Naziuns Unidas, rapports davart las mesiras ch’els han prendì per realisar ils dretgs renconuschids en questa Convenziun e davart ils progress ch’els han fatg en quest connex, e quai:
(2) Ils rapports fatgs tenor quest artitgel duain inditgar eventualas circumstanzas e difficultads ch’impedeschan ils stadis participants d’ademplir cumplainamain las obligaziuns previsas en questa Convenziun. Ils rapports ston er cuntegnair infurmaziuns suffizientas che dattan al Comité in maletg cumplessiv davart l’applicaziun da la Convenziun en il pajais respectiv.
(3) In stadi participant che ha suttamess al Comité in emprim rapport cumplessiv na sto en ses rapports posteriurs tenor l’alinea 1 litera b betg repeter las indicaziuns generalas communitgadas pli baud.
(4) Il Comité po dumandar ils stadis participants da far ulteriuras indicaziuns davart l’applicaziun da la Convenziun.
(5) Il Comité suttametta mintga dus onns a l’Assamblea generala, sur il Cussegl economic e social, in rapport davart sias activitads.
(6) Ils stadis participants procuran per ina vasta derasaziun da lur rapports en l’agen pajais.
Per promover in’applicaziun effectiva da questa Convenziun e per sustegnair la collavuraziun internaziunala en il sectur da questa Convenziun:
Questa Convenziun po vegnir suttascritta da tut ils stadis.
Questa Convenziun sto vegnir ratifitgada. Ils documents da ratificaziun vegnan deponids tar il secretari general da las Naziuns Unidas.
A questa Convenziun pon sa participar tut ils stadis. Ils documents da participaziun vegnan deponids tar il secretari general da las Naziuns Unidas.
(1) Questa Convenziun entra en vigur il trentavel di suenter ch’il ventgavel document da ratificaziun u da participaziun è vegnì deponì tar il secretari general da las Naziuns Unidas.
(2) Per mintga stadi che ratifitgescha u sa participescha a questa Convenziun suenter ch’il ventgavel document da ratificaziun u da participaziun è vegnì deponì, entra la Convenziun en vigur il trentavel di suenter ch’el ha deponì ses agen document da ratificaziun u da participaziun.
(1) Mintga stadi participant po proponer ina midada ed inoltrar quella al secretari general da las Naziuns Unidas. Il secretari general trametta alura la proposta da midada als stadis participants e supplitgescha quels d’al communitgar, sch’els beneventan ina conferenza dals stadis participants per discutar e per votar davart la proposta. Sche almain in terz dals stadis participants beneventa ina tala conferenza entaifer quatter mais suenter la data da la transmissiun, convochescha il secretari general la conferenza sut il patrunadi da las Naziuns Unidas. Mintga midada che vegn acceptada da la maioritad dals stadis participants ch’èn preschents a la conferenza e che voteschan, vegn suttamessa a l’approvaziun da l’Assamblea generala.
(2) Ina midada acceptada tenor l’alinea 1 entra en vigur, suenter ch’ella è vegnida approvada da l’Assamblea generala da las Naziuns Unidas ed acceptada d’ina maioritad da dus terzs dals stadis participants.
(3) Sch’ina midada entra en vigur, è ella lianta per ils stadis participants che l’han acceptada, entant ch’i valan per ils auters stadis participants vinavant las disposiziuns da questa Convenziun e tut las midadas ch’els han acceptà anteriuramain.
(1) Il secretari general da las Naziuns Unidas prenda encunter e trametta alura a tut ils stadis il text da resalvas ch’in stadi fa davart la ratificaziun u davart la participaziun.
(2) Resalvas che n’èn betg cumpatiblas cun la finamira e cun l’intent da questa Convenziun n’èn betg permessas.
(3) Las resalvas pon vegnir revocadas da tut temp tras ina notificaziun respectiva drizzada al secretari general da las Naziuns Unidas, il qual infurmescha lura tut ils stadis en chaussa. La notificaziun s’effectuescha il di ch’ella entra tar il secretari general.
In stadi participant po desdir questa Convenziun, drizzond ina notificaziun en scrit al secretari general da las Naziuns Unidas. La desditga s’effectuescha in onn suenter che la notificaziun è entrada tar il secretari general.
Il secretari general da las Naziuns Unidas vegn designà sco depositari da questa Convenziun.
L’original da questa Convenziun, da la quala il text arab, chinais, englais, franzos, russ e spagnol è egualmain liant, vegn deponì tar il secretari general da las Naziuns Unidas.
Per confermar quai han ils plenipotenziaris sutsegnads, ch’èn autorisads duidamain da lur regenzas da far quai, suttascrit questa Convenziun.
Concludida a New York ils 20 da november 1989.
(I suondan las suttascripziuns)
Stadis participants | Ratificaziun Participaziun (P) Decleraziun da successiun (S) | Entrada en vigur | ||
Afganistan* | 28 da mars | 1994 | 27 d’avrigl | 1994 |
Africa dal Sid | 16 da zercladur | 1995 | 16 da fanadur | 1995 |
Albania | 27 da favrer | 1992 | 28 da mars | 1992 |
Algeria* | 16 d’avrigl | 1993 | 16 da matg | 1993 |
Andorra* | 2 da schaner | 1996 | 1. da favrer | 1996 |
Angola | 5 da december | 1990 | 4 da schaner | 1991 |
Antigua e Barbuda | 5 d’october | 1993 | 4 da november | 1993 |
Arabia Saudita* | 26 da schaner | 1996 P | 25 da favrer | 1996 |
Argentina* | 4 da december | 1990 | 3 da schaner | 1991 |
Armenia | 23 da zercladur | 1993 P | 23 da fanadur | 1993 |
Aserbeidschan | 13 d’avust | 1992 P | 12 da settember | 1992 |
Australia* | 17 da december | 1990 | 16 da schaner | 1991 |
Austria** | 6 d’avust | 1992 | 5 da settember | 1992 |
Bahamas* | 20 da favrer | 1991 | 22 da mars | 1991 |
Bahrain | 13 da favrer | 1992 P | 14 da mars | 1992 |
Bangladesch* | 3 d’avust | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Barbados | 9 d’october | 1990 | 8 da november | 1990 |
Bielorussia | 1. d’october | 1990 | 31 d’october | 1990 |
Belgia* ** | 16 da december | 1991 | 15 da schaner | 1992 |
Belize | 2 da matg | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Benin | 3 d’avust | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Butan | 1. d’avust | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Bolivia | 26 da zercladur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Bosnia ed Erzegovina | 1. da settember | 1993 S | 6 da mars | 1992 |
Botsuana* | 14 da mars | 1995 P | 13 d’avrigl | 1995 |
Brasilia | 24 da settember | 1990 | 24 d’october | 1990 |
Brunei* | 27 da december | 1995 P | 26 da schaner | 1996 |
Bulgaria** | 3 da zercladur | 1991 | 3 da fanadur | 1991 |
Burkina Faso | 31 d’avust | 1990 | 30 da settember | 1990 |
Burundi | 19 d’october | 1990 | 18 da november | 1990 |
Cambodscha | 15 d’october | 1992 P | 14 da november | 1992 |
Camerun | 11 da schaner | 1993 | 10 da favrer | 1993 |
Canada* | 13 da december | 1991 | 12 da schaner | 1992 |
Cap verd | 4 da zercladur | 1992 P | 4 da fanadur | 1992 |
Chile | 13 d’avust | 1990 | 12 da settember | 1990 |
China* | 2 da mars | 1992 | 1. d’avrigl | 1992 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cipra | 7 da favrer | 1991 | 9 da mars | 1991 |
Columbia* | 28 da schaner | 1991 | 27 da favrer | 1991 |
Comoras | 22 da zercladur | 1993 | 22 da fanadur | 1993 |
Congo (Brazzaville) | 14 d’october | 1993 P | 13 da november | 1993 |
Congo (Kinshasa) | 27 da settember | 1990 | 27 d’october | 1990 |
Corea (dal Nord) | 21 da settember | 1990 | 21 d’october | 1990 |
Corea (dal Sid)* | 20 da november | 1991 | 20 da december | 1991 |
Costa Rica | 21 d’avust | 1990 | 20 da settember | 1990 |
Costa d’Ivur | 4 da favrer | 1991 | 6 da mars | 1991 |
Croazia | 12 d’october | 1992 S | 8 d’october | 1991 |
Cuba* | 21 d’avust | 1991 | 20 da settember | 1991 |
Danemarc* ** | 19 da fanadur | 1991 | 18 d’avust | 1991 |
Dominica | 13 da mars | 1991 | 12 d’avrigl | 1991 |
Dschibuti* | 6 da december | 1990 | 5 da schaner | 1991 |
Ecuador | 23 da mars | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Emirats Arabs Unids* | 3 da schaner | 1997 P | 2 da favrer | 1997 |
Egipta* | 6 da fanadur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
El Salvador | 10 da fanadur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Eritrea | 3 d’avust | 1994 | 2 da settember | 1994 |
Estonia | 21 d’october | 1991 P | 20 da november | 1991 |
Etiopia | 14 da matg | 1991 P | 13 da zercladur | 1991 |
Fidschi | 13 d’avust | 1993 | 12 da settember | 1993 |
Filippinas | 21 d’avust | 1990 | 20 da settember | 1990 |
Finlanda** | 20 da zercladur | 1991 | 20 da fanadur | 1991 |
Frantscha* ** | 7 d’avust | 1990 | 6 da settember | 1990 |
Gabun | 9 da favrer | 1994 | 11 da mars | 1994 |
Gambia | 8 d’avust | 1990 | 7 da settember | 1990 |
Georgia | 2 da zercladur | 1994 P | 2 da fanadur | 1994 |
Germania* ** | 6 da mars | 1992 | 5 d’avrigl | 1992 |
Ghana | 5 da favrer | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Giamaica | 14 da matg | 1991 | 13 da zercladur | 1991 |
Giapun* | 22 d’avrigl | 1994 | 22 da matg | 1994 |
Grenada | 5 da november | 1990 | 5 da december | 1990 |
Grezia | 11 da matg | 1993 | 10 da zercladur | 1993 |
Guatemala | 6 da zercladur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Guinea | 13 da fanadur | 1990 P | 2 da settember | 1990 |
Guinea-Bissau | 20 d’avust | 1990 | 19 da settember | 1990 |
Guinea Equatoriala | 15 da zercladur | 1992 P | 15 da fanadur | 1992 |
Gujana | 14 da schaner | 1991 | 13 da favrer | 1991 |
Haiti | 8 da zercladur | 1995 | 8 da fanadur | 1995 |
Honduras | 10 d’avust | 1990 | 9 da settember | 1990 |
India* | 11 da december | 1992 P | 10 da schaner | 1993 |
Indonesia | 5 da settember | 1990 | 5 d’october | 1990 |
Irac* | 15 da zercladur | 1994 P | 15 da fanadur | 1994 |
Iran* | 13 da fanadur | 1994 | 12 d’avust | 1994 |
Irlanda** | 28 da settember | 1992 | 28 d’october | 1992 |
Islanda* | 28 d’october | 1992 | 27 da november | 1992 |
Italia** | 5 da settember | 1991 | 5 d’october | 1991 |
Inslas da Cook* | 6 da zercladur | 1997 P | 6 da fanadur | 1997 |
Inslas da Marshall | 4 d’october | 1993 | 3 da november | 1993 |
Inslas da Salomon | 10 d’avrigl | 1995 P | 10 da matg | 1995 |
Israel* | 3 d’october | 1991 | 2 da november | 1991 |
Jemen | 1. da matg | 1991 | 31 da matg | 1991 |
Jordania* | 24 da matg | 1991 | 23 da zercladur | 1991 |
Kasachstan | 12 d’avust | 1994 | 11 da settember | 1994 |
Katar* | 3 d’avrigl | 1995 | 3 da matg | 1995 |
Kenia | 30 da fanadur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Kirghisistan | 7 d’october | 1994 P | 6 da november | 1994 |
Kiribati* | 11 da december | 1995 P | 10 da schaner | 1996 |
Kuwait* | 21 d’october | 1991 | 20 da november | 1991 |
Laos | 8 da matg | 1991 P | 7 da zercladur | 1991 |
Lesotho | 10 da mars | 1992 | 9 d’avrigl | 1992 |
Lettonia** | 14 d’avrigl | 1992 P | 14 da matg | 1992 |
Libanon | 14 da matg | 1991 | 13 da zercladur | 1991 |
Liberia | 4 da zercladur | 1993 | 4 da fanadur | 1993 |
Libia | 15 d’avrigl | 1993 P | 15 da matg | 1993 |
Liechtenstein* | 22 da december | 1995 | 21 da schaner | 1996 |
Lituania | 31 da schaner | 1992 P | 1. da mars | 1992 |
Luxemburg* | 7 da mars | 1994 | 6 d’avrigl | 1994 |
Madagascar | 19 da mars | 1991 | 18 d’avrigl | 1991 |
Malawi | 2 da schaner | 1991 P | 1. da favrer | 1991 |
Malaisia* | 17 da favrer | 1995 P | 19 da mars | 1995 |
Maledivas* | 11 da favrer | 1991 | 13 da mars | 1991 |
Mali* | 20 da settember | 1990 | 20 d’october | 1990 |
Malta | 30 da settember | 1990 | 30 d’october | 1990 |
Maroc* | 21 da zercladur | 1993 | 21 da fanadur | 1993 |
Mauretania | 16 da matg | 1991 | 15 da zercladur | 1991 |
Mauritius | 26 da fanadur | 1990 P | 2 da settember | 1990 |
Macedonia | 2 da december | 1993 S | 17 da settember | 1991 |
Mexico | 21 da settember | 1990 | 21 d’october | 1990 |
Micronesia | 5 da matg | 1993 P | 4 da zercladur | 1993 |
Moldavia** | 26 da schaner | 1993 P | 25 da favrer | 1993 |
Monaco* | 21 da zercladur | 1993 P | 21 da fanadur | 1993 |
Mongolia | 5 da fanadur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Montenegro | 23 d’october | 2006 S | 3 da zercladur | 2006 |
Mosambic | 26 d’avrigl | 1994 | 26 da matg | 1994 |
Myanmar | 15 da fanadur | 1991 P | 14 d’avust | 1991 |
Namibia | 30 da settember | 1990 | 30 d’october | 1990 |
Nauru | 27 da fanadur | 1994 P | 26 d’avust | 1994 |
Nepal | 14 da settember | 1990 | 14 d’october | 1990 |
Nova Zelanda* | 6 d’avrigl | 1993 | 6 da matg | 1993 |
Nicaragua | 5 d’october | 1990 | 4 da november | 1990 |
Niger | 30 da settember | 1990 | 30 d’october | 1990 |
Nigeria | 19 d’avrigl | 1991 | 19 da matg | 1991 |
Niue | 20 da december | 1995 P | 19 da schaner | 1996 |
Norvegia** | 8 da schaner | 1991 | 7 da favrer | 1991 |
Oman* | 9 da december | 1996 P | 8 da schaner | 1997 |
Pajais bass* ** | 6 da favrer | 1995 | 8 da mars | 1995 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Pakistan | 12 da november | 1990 | 12 da december | 1990 |
Palau | 4 d’avust | 1995 P | 3 da settember | 1995 |
Palestina | 2 d’avrigl | 2014 P | 2 da matg | 2014 |
Panama | 12 da december | 1990 | 11 da schaner | 1991 |
Papua Nova Guinea | 2 da mars | 1993 | 1. d’avrigl | 1993 |
Paraguai | 25 da settember | 1990 | 25 d’october | 1990 |
Peru | 4 da settember | 1990 | 4 d’october | 1990 |
Pologna* ** | 7 da zercladur | 1991 | 7 da fanadur | 1991 |
Portugal* ** | 21 da settember | 1990 | 21 d’october | 1990 |
Reginavel Unì* ** | 16 da december | 1991 | 15 da schaner | 1992 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Republica Centralafricana | 23 d’avrigl | 1992 | 23 da matg | 1992 |
Republica Dominicana | 11 da zercladur | 1991 | 11 da fanadur | 1991 |
Republica Tscheca* ** | 22 da favrer | 1993 S | 1. da schaner | 1993 |
Ruanda | 24 da schaner | 1991 | 23 da favrer | 1991 |
Rumenia** | 28 da settember | 1990 | 28 d’october | 1990 |
Russia | 16 d’avust | 1990 | 15 da settember | 1990 |
Saint Kitts e Nevis | 24 da fanadur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Saint Lucia | 16 da zercladur | 1993 | 16 da fanadur | 1993 |
Saint Vincent e las Grenadinas | 26 d’october | 1993 | 25 da november | 1993 |
Sambia | 6 da december | 1991 | 5 da schaner | 1992 |
Samoa* | 29 da november | 1994 | 29 da december | 1994 |
San Marino | 25 da november | 1991 P | 25 da december | 1991 |
São Tomé e Principe | 14 da matg | 1991 P | 13 da zercladur | 1991 |
Senegal | 31 da fanadur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Serbia | 12 da mars | 2001 S | 27 d’avrigl | 1992 |
Seychellas | 7 da settember | 1990 P | 7 d’october | 1990 |
Simbabwe | 11 da settember | 1990 | 11 d’october | 1990 |
Singapur* | 5 d’october | 1995 P | 4 da november | 1995 |
Siria* | 15 da fanadur | 1993 | 14 d’avust | 1993 |
Slovachia* ** | 28 da matg | 1993 S | 1. da schaner | 1993 |
Slovenia* | 6 da fanadur | 1992 S | 25 da zercladur | 1991 |
Spagna* | 6 da december | 1990 | 5 da schaner | 1991 |
Sontga Sedia* | 20 d’avrigl | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Sierra Leone | 18 da zercladur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Somalia* | 1. d’october | 2015 | 31 d’october | 2015 |
Sri Lanka | 12 da fanadur | 1991 | 11 d’avust | 1991 |
Sudan | 3 d’avust | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Surinam | 1. da mars | 1993 | 31 da mars | 1993 |
Svezia** | 29 da zercladur | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Svizra* ** | 24 da favrer | 1997 | 26 da mars | 1997 |
Swaziland* | 7 da settember | 1995 | 7 d’october | 1995 |
Tadschikistan | 26 d’october | 1993 P | 25 da november | 1993 |
Tansania | 10 da zercladur | 1991 | 10 da fanadur | 1991 |
Tailanda* | 27 da mars | 1992 P | 26 d’avrigl | 1992 |
Timor da l’Ost | 16 d’avrigl | 2003 P | 16 da matg | 2003 |
Togo | 1. d’avust | 1990 | 2 da settember | 1990 |
Tonga | 6 da november | 1995 P | 6 da december | 1995 |
Trinidad e Tobago | 5 da december | 1991 | 4 da schaner | 1992 |
Tschad | 2 d’october | 1990 | 1. da november | 1990 |
Tunesia* | 30 da schaner | 1992 | 29 da favrer | 1992 |
Tirchia* | 4 d’avrigl | 1995 | 4 da matg | 1995 |
Turkmenistan | 20 da settember | 1993 P | 20 d’october | 1993 |
Tuvalu | 22 da settember | 1995 P | 22 d’october | 1995 |
Uganda | 17 d’avust | 1990 | 16 da settember | 1990 |
Ucraina | 28 d’avust | 1991 | 27 da settember | 1991 |
Ungaria** | 7 d’october | 1991 | 6 da november | 1991 |
Uruguai* | 20 da november | 1990 | 20 da december | 1990 |
Usbekistan | 29 da zercladur | 1994 P | 29 da fanadur | 1994 |
Vanuatu | 7 da fanadur | 1993 | 6 d’avust | 1993 |
Venezuela* | 13 da settember | 1990 | 13 d’october | 1990 |
Vietnam | 28 da favrer | 1990 | 2 da settember | 1990 |
| ||||
a Fin ils 30 da zercladur 1997 è la Convenziun stada applitgabla a Hongkong sin basa d’ina decleraziun d’extensiun da la Gronda Britannia. Dapi il 1. da fanadur 1997 è Hongkong ina regiun administrativa speziala (RAS) da la Republica populara da la China. Sin basa da la decleraziun chinaisa-britannica dals 19 da december 1984 restan quellas convenziuns, ch’eran applitgablas a Hongkong avant la restituziun a la Republica populara da la China, applitgablas er en la RAS. |
Svizra4
La Svizra renda explicitamain attent a l’obligaziun da mintga stadi d’applitgar las normas dal dretg internaziunal umanitar e dal dretg naziunal, tant enavant che quels garanteschan a l’uffant ina meglra protecziun ed assistenza en conflicts armads.
Artitgel 55
Artitgel 76
Artitgel 10 alinea 1
Resalvada resta la legislaziun svizra che na permetta betg a tut las categorias da persunas estras da reunir la famiglia.
Artitgel 37 litera c
La separaziun da giuvenils e da persunas creschidas tar empraschunaments na vegn betg garantida senza excepziuns.
Artitgel 40
Resalvada resta la procedura penala svizra per giuvenils che na garantescha ni in dretg nuncundiziunà ad in assistent ni la separaziun organisatorica e persunala tranter las autoritads d’inquisiziun e las autoritads da giudicament.
Stadis participants | Ratificaziun Decleraziun da successiun (S) | Entrada en vigur | ||
Egipta | 28 da december | 1998 | 18 da november | 2002 |
Algeria | 21 da schaner | 1998 | 18 da november | 2002 |
Andorra | 17 da schaner | 1997 | 18 da november | 2002 |
Argentina | 2 da mars | 1999 | 18 da november | 2002 |
Etiopia | 15 d’avrigl | 1998 | 18 da november | 2002 |
Bahamas | 23 d’october | 2001 | 18 da november | 2002 |
Bahrain | 13 da zercladur | 2000 | 18 da november | 2002 |
Bangladesch | 23 d’avrigl | 1997 | 18 da november | 2002 |
Bielorussia | 23 da settember | 2003 | 23 da settember | 2003 |
Belgia | 29 da zercladur | 2004 | 29 da zercladur | 2004 |
Belize | 15 da december | 2000 | 18 da november | 2002 |
Butan | 17 da mars | 1999 | 18 da november | 2002 |
Bolivia | 15 da mars | 1999 | 18 da november | 2002 |
Botsuana | 6 da mars | 2002 | 18 da november | 2002 |
Brasilia | 26 da favrer | 1998 | 18 da november | 2002 |
Brunei | 28 da zercladur | 2000 | 18 da november | 2002 |
Bulgaria | 25 da zercladur | 1999 | 18 da november | 2002 |
Burkina Faso | 26 da fanadur | 1999 | 18 da november | 2002 |
Chile | 19 d’avust | 1997 | 18 da november | 2002 |
China | 10 da fanadur | 2002 | 18 da november | 2002 |
Costa Rica | 12 da favrer | 1997 | 18 da november | 2002 |
Costa d’Ivur | 25 da settember | 2001 | 18 da november | 2002 |
Danemarc | 10 da settember | 1996 | 18 da november | 2002 |
Germania | 25 da zercladur | 1997 | 18 da november | 2002 |
Dominica | 5 da fanadur | 2001 | 18 da november | 2002 |
Dschibuti | 21 da settember | 2001 | 18 da november | 2002 |
Ecuador | 25 da favrer | 1998 | 18 da november | 2002 |
Estonia | 6 da december | 2000 | 18 da november | 2002 |
Fidschi | 20 d’avust | 1997 | 18 da november | 2002 |
Finlanda | 3 da schaner | 1997 | 18 da november | 2002 |
Frantscha | 20 da zercladur | 1997 | 18 da november | 2002 |
Georgia | 11 d’avrigl | 2000 | 18 da november | 2002 |
Ghana | 3 da favrer | 2011 | 3 da favrer | 2011 |
Grenada | 20 da matg | 1999 | 18 da november | 2002 |
Grezia | 23 da settember | 1997 | 18 da november | 2002 |
Guatemala | 26 da december | 2002 | 26 da december | 2002 |
Guinea | 14 da matg | 1999 | 18 da november | 2002 |
Gujana | 15 da settember | 1998 | 18 da november | 2002 |
Haiti | 20 da december | 2000 | 18 da november | 2002 |
Sontga Sedia | 15 d’avust | 1996 | 18 da november | 2002 |
Indonesia | 17 da december | 1998 | 18 da november | 2002 |
Irac | 31 da december | 2001 | 18 da november | 2002 |
Iran | 13 da november | 2001 | 18 da november | 2002 |
Irlanda | 18 da november | 2002 | 18 da november | 2002 |
Islanda | 14 da schaner | 2000 | 18 da november | 2002 |
Israel | 27 da december | 1999 | 18 da november | 2002 |
Italia | 14 da settember | 1999 | 18 da november | 2002 |
Giamaica | 6 d’avrigl | 1998 | 18 da november | 2002 |
Giapun | 12 da zercladur | 2003 | 12 da zercladur | 2003 |
Jemen | 3 d’avrigl | 1997 | 18 da november | 2002 |
Jordania | 24 da settember | 2002 | 18 da november | 2002 |
Cambodscha | 12 d’avust | 1997 | 18 da november | 2002 |
Camerun | 5 d’october | 2001 | 18 da november | 2002 |
Canada | 17 da settember | 1997 | 18 da november | 2002 |
Katar | 5 da matg | 1999 | 18 da november | 2002 |
Kenia | 12 da favrer | 2003 | 12 da favrer | 2003 |
Kirghisistan | 31 da matg | 2000 | 18 da november | 2002 |
Kiribati | 9 da settember | 2002 | 18 da november | 2002 |
Columbia | 31 da schaner | 1997 | 18 da november | 2002 |
Congo (Brazzaville) | 28 da favrer | 2000 | 18 da november | 2002 |
Corea (dal Nord) | 23 da favrer | 2000 | 18 da november | 2002 |
Corea (dal Sid) | 3 da favrer | 1999 | 18 da november | 2002 |
Croazia | 26 da matg | 1998 | 18 da november | 2002 |
Cuba | 23 d’october | 1996 | 18 da november | 2002 |
Kuwait | 9 da matg | 2003 | 9 da matg | 2003 |
Laos | 22 da settember | 1997 | 18 da november | 2002 |
Lesotho | 12 da november | 2001 | 18 da november | 2002 |
Libanon | 14 da fanadur | 2000 | 18 da november | 2002 |
Liberia | 16 da settember | 2005 | 16 da settember | 2005 |
Liechtenstein | 21 da schaner | 2000 | 18 da november | 2002 |
Lituania | 27 da mars | 2002 | 18 da november | 2002 |
Luxemburg | 11 da fanadur | 2000 | 18 da november | 2002 |
Malaisia | 19 d’avust | 2002 | 18 da november | 2002 |
Maldivas | 2 da november | 1998 | 18 da november | 2002 |
Mali | 4 da mars | 1999 | 18 da november | 2002 |
Malta | 1. da matg | 1997 | 18 da november | 2002 |
Maroc | 27 da schaner | 1997 | 18 da november | 2002 |
Mauretania | 20 d’avust | 1999 | 18 da november | 2002 |
Mauritius | 25 d’avust | 1999 | 18 da november | 2002 |
Macedonia | 16 d’october | 1996 | 18 da november | 2002 |
Mexico | 22 da settember | 1997 | 18 da november | 2002 |
Moldavia | 30 da schaner | 1998 | 18 da november | 2002 |
Monaco | 26 da matg | 1999 | 18 da november | 2002 |
Mongolia | 19 da december | 1997 | 18 da november | 2002 |
Montenegro | 23 d’october | 2006 S | 3 da zercladur | 2006 |
Mosambic | 4 da mars | 1999 | 18 da november | 2002 |
Myanmar | 9 da zercladur | 2000 | 18 da november | 2002 |
Namibia | 11 da december | 2001 | 18 da november | 2002 |
Nova Zelandaa | 16 da zercladur | 2000 | 18 da november | 2002 |
Nicaragua | 23 da schaner | 2003 | 23 da schaner | 2003 |
Pajais bass | 4 da december | 1996 | 18 da november | 2002 |
Aruba | 18 da december | 2000 | 18 da november | 2002 |
Curaçao | 4 da december | 1996 | 18 da november | 2002 |
Territoris caribics (Bonaire, Sint Eustatius e Saba) | 4 da december | 1996 | 18 da november | 2002 |
Sint Maarten | 4 da december | 1996 | 18 da november | 2002 |
Niger | 24 d’october | 2001 | 18 da november | 2002 |
Norvegia | 24 da favrer | 2000 | 18 da november | 2002 |
Oman | 16 d’october | 2002 | 18 da november | 2002 |
Austria | 1. da favrer | 2002 | 18 da november | 2002 |
Pakistan | 19 da schaner | 2000 | 18 da november | 2002 |
Palau | 26 d’avrigl | 2002 | 18 da november | 2002 |
Panama | 5 da november | 1996 | 18 da november | 2002 |
Paraguai | 12 da december | 2003 | 12 da december | 2003 |
Peru | 26 da schaner | 2000 | 18 da november | 2002 |
Filippinas | 14 da schaner | 1998 | 18 da november | 2002 |
Pologna | 2 da settember | 1999 | 18 da november | 2002 |
Portugal | 29 da zercladur | 1998 | 18 da november | 2002 |
Ruanda | 19 da settember | 2001 | 18 da november | 2002 |
Rumenia | 3 d’october | 2002 | 18 da november | 2002 |
Russia | 1. da matg | 1998 | 18 da november | 2002 |
Sambia | 9 d’avust | 2000 | 18 da november | 2002 |
Samoa | 22 da mars | 2002 | 18 da november | 2002 |
San Marino | 10 d’october | 2000 | 18 da november | 2002 |
Arabia Saudita | 30 da zercladur | 1997 | 18 da november | 2002 |
Svezia | 17 d’october | 1996 | 18 da november | 2002 |
Svizra | 2 da december | 1997 | 18 da november | 2002 |
Senegal | 5 da november | 2003 | 5 da november | 2003 |
Serbia | 4 d’october | 2001 | 18 da november | 2002 |
Sierra Leone | 27 da november | 2001 | 18 da november | 2002 |
Simbabwe | 27 d’avust | 2002 | 18 da november | 2002 |
Singapur | 29 da mars | 2000 | 18 da november | 2002 |
Slovachia | 29 da fanadur | 1999 | 18 da november | 2002 |
Spagna | 13 da schaner | 1998 | 18 da november | 2002 |
Sri Lanka | 29 da favrer | 2000 | 18 da november | 2002 |
Africa dal Sid | 5 d’avust | 1997 | 18 da november | 2002 |
Sudan | 9 d’avrigl | 2001 | 18 da november | 2002 |
Surinam | 23 da matg | 2002 | 18 da november | 2002 |
Swaziland | 17 da schaner | 2002 | 18 da november | 2002 |
Siria | 16 da zercladur | 2000 | 18 da november | 2002 |
Tailanda | 30 d’avrigl | 1998 | 18 da november | 2002 |
Togo | 19 da zercladur | 1996 | 18 da november | 2002 |
Trinidad e Tobago | 1. da november | 1996 | 18 da november | 2002 |
Tschad | 16 da matg | 2002 | 18 da november | 2002 |
Republica Tscheca | 23 da matg | 2000 | 18 da november | 2002 |
Tunesia | 29 da mars | 2001 | 18 da november | 2002 |
Tirchia | 9 da december | 1999 | 18 da november | 2002 |
Uganda | 27 da zercladur | 1997 | 18 da november | 2002 |
Ucraina | 3 da fanadur | 2003 | ||
Uruguai | 17 da favrer | 1999 | 18 da november | 2002 |
Usbekistan | 25 d’avrigl | 1997 | 18 da november | 2002 |
Venezuela | 2 da november | 1998 | 18 da november | 2002 |
Emirats Arabs Unids | 11 da november | 1997 | 18 da november | 2002 |
Reginavel Unì | 17 da fanadur | 1997 | 18 da november | 2002 |
Vietnam | 11 da schaner | 2000 | 18 da november | 2002 |
Cipra | 20 da settember | 2001 | 18 da november | 2002 |
a La midada na vala betg per Tokelau. |
1 Text original franzos.
2 AS 1998 2053
3 AS 1998 2055, 2004 339, 2007 417, 2010 1619, 2014 1311, 2016 1181 3803. Ina versiun actualisada dal champ d’applicaziun sa chatta sin la pagina d’internet dal DFAE (www.eda.admin.ch/vertraege).
4 Art. 1 al. 1 dal COF dals 13 da dec. 1996 (AS 1998 2053).
5 AS 2004 3877
6 AS 2007 3839
7 AS 2007 3839
8 AS 2004 339 813
9 AS 2007 4095 e 2014 1417. Ina versiun actualisada dal champ d’applicaziun sa chatta sin la pagina d’internet dal DFAE (www.eda.admin.ch/vertraege).
Übersetzung1
(Stand am 25. Oktober 2016)
Die Vertragsstaaten dieses Übereinkommens –
in der Erwägung, dass nach den in der Charta der Vereinten Nationen1 verkündeten Grundsätzen die Anerkennung der allen Mitgliedern der menschlichen Gesellschaft innewohnenden Würde und der Gleichheit und Unveräusserlichkeit ihrer Rechte die Grundlage von Freiheit, Gerechtigkeit und Frieden in der Welt bildet,
eingedenk dessen, dass die Völker der Vereinten Nationen in der Charta ihren Glauben an die Grundrechte und an Würde und Wert des Menschen bekräftigt und beschlossen haben, den sozialen Fortschritt und bessere Lebensbedingungen in grösserer Freiheit zu fördern,
in der Erkenntnis, dass die Vereinten Nationen in der Allgemeinen Erklärung der Menschenrechte und in den Internationalen Menschenrechtspakten verkündet haben und übereingekommen sind, dass jeder Mensch Anspruch hat auf alle darin verkündeten Rechte und Freiheiten ohne Unterscheidung, etwa nach der Rasse, der Hautfarbe, dem Geschlecht, der Sprache, der Religion, der politischen oder sonstigen Anschauung, der nationalen oder sozialen Herkunft, dem Vermögen, der Geburt oder dem sonstigen Status,
unter Hinweis darauf, dass die Vereinten Nationen in der Allgemeinen Erklärung der Menschenrechte verkündet haben, dass Kinder Anspruch auf besondere Fürsorge und Unterstützung haben,
überzeugt, dass der Familie als Grundeinheit der Gesellschaft und natürlicher Umgebung für das Wachsen und Gedeihen aller ihrer Mitglieder, insbesondere der Kinder, der erforderliche Schutz und Beistand gewährt werden sollte, damit sie ihre Aufgaben innerhalb der Gemeinschaft voll erfüllen kann,
in der Erkenntnis, dass das Kind zur vollen und harmonischen Entfaltung seiner Persönlichkeit in einer Familie und umgeben von Glück, Liebe und Verständnis aufwachsen sollte,
in der Erwägung, dass das Kind umfassend auf ein individuelles Leben in der Gesellschaft vorbereitet und im Geist der in der Charta der Vereinten Nationen verkündeten Ideale und insbesondere im Geist des Friedens, der Würde, der Toleranz, der Freiheit, der Gleichheit und der Solidarität erzogen werden sollte,
eingedenk dessen, dass die Notwendigkeit, dem Kind besonderen Schutz zu gewähren, in der Genfer Erklärung von 1924 über die Rechte des Kindes und in der von der Generalversammlung am 20. November 1959 angenommenen Erklärung der Rechte des Kindes ausgesprochen und in der Allgemeinen Erklärung der Menschenrechte, im Internationalen Pakt über bürgerliche und politische Rechte2 (insbesondere in den Artikeln 23 und 24), im Internationalen Pakt über wirtschaftliche, soziale und kulturelle Rechte3 (insbesondere in Artikel 10) sowie in den Satzungen und den in Betracht kommenden Dokumenten der Sonderorganisationen und anderen internationalen Organisationen, die sich mit dem Wohl des Kindes befassen, anerkannt worden ist,
eingedenk dessen, dass, wie in der Erklärung der Rechte des Kindes ausgeführt ist, «das Kind wegen seiner mangelnden körperlichen und geistigen Reife besonderen Schutzes und besonderer Fürsorge, insbesondere eines angemessenen rechtlichen Schutzes vor und nach der Geburt, bedarf»,
unter Hinweis auf die Bestimmungen der Erklärung über die sozialen und rechtlichen Grundsätze für den Schutz und das Wohl von Kindern unter besonderer Berücksichtigung der Aufnahme in eine Pflegefamilie und der Adoption auf nationaler und internationaler Ebene, der Regeln der Vereinten Nationen über die Mindestnormen für die Jugendgerichtsbarkeit (Beijing-Regeln) und der Erklärung über den Schutz von Frauen und Kindern im Ausnahmezustand und bei bewaffneten Konflikten,
in der Erkenntnis, dass es in allen Ländern der Welt Kinder gibt, die in ausserordentlich schwierigen Verhältnissen leben, und dass diese Kinder der besonderen Berücksichtigung bedürfen,
unter gebührender Beachtung der Bedeutung der Traditionen und kulturellen Werte jedes Volkes für den Schutz und die harmonische Entwicklung des Kindes,
in Anerkennung der Bedeutung der internationalen Zusammenarbeit für die Verbesserung der Lebensbedingungen der Kinder in allen Ländern, insbesondere den Entwicklungsländern –
haben folgendes vereinbart:
Im Sinne dieses Übereinkommens ist ein Kind jeder Mensch, der das achtzehnte Lebensjahr noch nicht vollendet hat, soweit die Volljährigkeit nach dem auf das Kind anzuwendenden Recht nicht früher eintritt.
(1) Die Vertragsstaaten achten die in diesem Übereinkommen festgelegten Rechte und gewährleisten sie jedem ihrer Hoheitsgewalt unterstehenden Kind ohne jede Diskriminierung unabhängig von der Rasse, der Hautfarbe, dem Geschlecht, der Sprache, der Religion, der politischen oder sonstigen Anschauung, der nationalen, ethnischen oder sozialen Herkunft, des Vermögens, einer Behinderung, der Geburt oder des sonstigen Status des Kindes, seiner Eltern oder seines Vormunds.
(2) Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Massnahmen, um sicherzustellen, dass das Kind vor allen Formen der Diskriminierung oder Bestrafung wegen des Status, der Tätigkeiten, der Meinungsäusserungen oder der Weltanschauung seiner Eltern, seines Vormunds oder seiner Familienangehörigen geschützt wird.
(1) Bei allen Massnahmen, die Kinder betreffen, gleichviel ob sie von öffentlichen oder privaten Einrichtungen der sozialen Fürsorge, Gerichten, Verwaltungsbehörden oder Gesetzgebungsorganen getroffen werden, ist das Wohl des Kindes ein Gesichtspunkt, der vorrangig zu berücksichtigen ist.
(2) Die Vertragsstaaten verpflichten sich, dem Kind unter Berücksichtigung der Rechte und Pflichten seiner Eltern, seines Vormunds oder anderer für das Kind gesetzlich verantwortlicher Personen den Schutz und die Fürsorge zu gewährleisten, die zu seinem Wohlergehen notwendig sind; zu diesem Zweck treffen sie alle geeigneten Gesetzgebungs- und Verwaltungsmassnahmen.
(3) Die Vertragsstaaten stellen sicher, dass die für die Fürsorge für das Kind oder dessen Schutz verantwortlichen Institutionen, Dienste und Einrichtungen den von den zuständigen Behörden festgelegten Normen entsprechen, insbesondere im Bereich der Sicherheit und der Gesundheit sowie hinsichtlich der Zahl und der fachlichen Eignung des Personals und des Bestehens einer ausreichenden Aufsicht.
Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Gesetzgebungs—, Verwaltungs- und sonstigen Massnahmen zur Verwirklichung der in diesem Übereinkommen anerkannten Rechte. Hinsichtlich der wirtschaftlichen, sozialen und kulturellen Rechte treffen die Vertragsstaaten derartige Massnahmen unter Ausschöpfung ihrer verfügbaren Mittel und erforderlichenfalls im Rahmen der internationalen Zusammenarbeit.
Die Vertragsstaaten achten die Aufgaben, Rechte und Pflichten der Eltern oder gegebenenfalls, soweit nach Ortsbrauch vorgesehen, der Mitglieder der weiteren Familie oder der Gemeinschaft, des Vormunds oder anderer für das Kind gesetzlich verantwortlicher Personen, das Kind bei der Ausübung der in diesem Übereinkommen anerkannten Rechte in einer seiner Entwicklung entsprechenden Weise angemessen zu leiten und zu führen.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen an, dass jedes Kind ein angeborenes Recht auf Leben hat.
(2) Die Vertragsstaaten gewährleisten in grösstmöglichem Umfang das Überleben und die Entwicklung des Kindes.
(1) Das Kind ist unverzüglich nach seiner Geburt in ein Register einzutragen und hat das Recht auf einen Namen von Geburt an, das Recht, eine Staatsangehörigkeit zu erwerben, und soweit möglich das Recht, seine Eltern zu kennen und von ihnen betreut zu werden.
(2) Die Vertragsstaaten stellen die Verwirklichung dieser Rechte im Einklang mit ihrem innerstaatlichen Recht und mit ihren Verpflichtungen aufgrund der einschlägigen internationalen Übereinkünfte in diesem Bereich sicher, insbesondere für den Fall, dass das Kind sonst staatenlos wäre.
(1) Die Vertragsstaaten verpflichten sich, das Recht des Kindes zu achten, seine Identität, einschliesslich seiner Staatsangehörigkeit, seines Namens und seiner gesetzlich anerkannten Familienbeziehungen, ohne rechtswidrige Eingriffe zu behalten.
(2) Werden einem Kind widerrechtlich einige oder alle Bestandteile seiner Identität genommen, so gewähren die Vertragsstaaten ihm angemessenen Beistand und Schutz mit dem Ziel, seine Identität so schnell wie möglich wiederherzustellen.
(1) Die Vertragsstaaten stellen sicher, dass ein Kind nicht gegen den Willen seiner Eltern von diesen getrennt wird, es sei denn, dass die zuständigen Behörden in einer gerichtlich nachprüfbaren Entscheidung nach den anzuwendenden Rechtsvorschriften und Verfahren bestimmen, dass diese Trennung zum Wohl des Kindes notwendig ist. Eine solche Entscheidung kann im Einzelfall notwendig werden, wie etwa wenn das Kind durch die Eltern misshandelt oder vernachlässigt wird oder wenn bei getrennt lebenden Eltern eine Entscheidung über den Aufenthaltsort des Kindes zu treffen ist.
(2) In Verfahren nach Absatz 1 ist allen Beteiligten Gelegenheit zu geben, am Verfahren teilzunehmen und ihre Meinung zu äussern.
(3) Die Vertragsstaaten achten das Recht des Kindes, das von einem oder beiden Elternteilen getrennt ist, regelmässige persönliche Beziehungen und unmittelbare Kontakte zu beiden Elternteilen zu pflegen, soweit dies nicht dem Wohl des Kindes widerspricht.
(4) Ist die Trennung Folge einer von einem Vertragsstaat eingeleiteten Massnahme, wie etwa einer Freiheitsentziehung, Freiheitsstrafe, Landesverweisung oder Abschiebung oder des Todes eines oder beider Elternteile oder des Kindes (auch eines Todes, der aus irgendeinem Grund eintritt, während der Betreffende sich in staatlichem Gewahrsam befindet), so erteilt der Vertragsstaat auf Antrag den Eltern, dem Kind oder gegebenenfalls einem anderen Familienangehörigen die wesentlichen Auskünfte über den Verbleib des oder der abwesenden Familienangehörigen, sofern dies nicht dem Wohl des Kindes abträglich wäre. Die Vertragsstaaten stellen ferner sicher, dass allein die Stellung eines solchen Antrags keine nachteiligen Folgen für den oder die Betroffenen hat.
(1) Entsprechend der Verpflichtung der Vertragsstaaten nach Artikel 9 Absatz 1 werden von einem Kind oder seinen Eltern zwecks Familienzusammenführung gestellte Anträge auf Einreise in einen Vertragsstaat oder Ausreise aus einem Vertragsstaat von den Vertragsstaaten wohlwollend, human und beschleunigt bearbeitet. Die Vertragsstaaten stellen ferner sicher, dass die Stellung eines solchen Antrags keine nachteiligen Folgen für die Antragsteller und deren Familienangehörige hat.
(2) Ein Kind, dessen Eltern ihren Aufenthalt in verschiedenen Staaten haben, hat das Recht, regelmässige persönliche Beziehungen und unmittelbare Kontakte zu beiden Elternteilen zu pflegen, soweit nicht aussergewöhnliche Umstände vorliegen. Zu diesem Zweck achten die Vertragsstaaten entsprechend ihrer Verpflichtung nach Artikel 9 Absatz 1 das Recht des Kindes und seiner Eltern, aus jedem Land einschliesslich ihres eigenen auszureisen und in ihr eigenes Land einzureisen. Das Recht auf Ausreise aus einem Land unterliegt nur den gesetzlich vorgesehenen Beschränkungen, die zum Schutz der nationalen Sicherheit, der öffentlichen Ordnung (ordre public), der Volksgesundheit, der öffentlichen Sittlichkeit oder der Rechte und Freiheiten anderer notwendig und mit den anderen in diesem Übereinkommen anerkannten Rechten vereinbar sind.
(1) Die Vertragsstaaten treffen Massnahmen, um das rechtswidrige Verbringen von Kindern ins Ausland und ihre rechtswidrige Nichtrückgabe zu bekämpfen.
(2) Zu diesem Zweck fördern die Vertragsstaaten den Abschluss zwei- oder mehrseitiger Übereinkünfte oder den Beitritt zu bestehenden Übereinkünften.
(1) Die Vertragsstaaten sichern dem Kind, das fähig ist, sich eine eigene Meinung zu bilden, das Recht zu, diese Meinung in allen das Kind berührenden Angelegenheiten frei zu äussern, und berücksichtigen die Meinung des Kindes angemessen und entsprechend seinem Alter und seiner Reife.
(2) Zu diesem Zweck wird dem Kind insbesondere Gelegenheit gegeben, in allen das Kind berührenden Gerichts- oder Verwaltungsverfahren entweder unmittelbar oder durch einen Vertreter oder eine geeignete Stelle im Einklang mit den innerstaatlichen Verfahrensvorschriften gehört zu werden.
(1) Das Kind hat das Recht auf freie Meinungsäusserung; dieses Recht schliesst die Freiheit ein, ungeachtet der Staatsgrenzen Informationen und Gedankengut jeder Art in Wort, Schrift oder Druck, durch Kunstwerke oder andere vom Kind gewählte Mittel sich zu beschaffen, zu empfangen und weiterzugeben.
(2) Die Ausübung dieses Rechts kann bestimmten, gesetzlich vorgesehenen Einschränkungen unterworfen werden, die erforderlich sind:
(1) Die Vertragsstaaten achten das Recht des Kindes auf Gedanken—, Gewissens- und Religionsfreiheit.
(2) Die Vertragsstaaten achten die Rechte und Pflichten der Eltern und gegebenenfalls des Vormunds, das Kind bei der Ausübung dieses Rechts in einer seiner Entwicklung entsprechenden Weise zu leiten.
(3) Die Freiheit, seine Religion oder Weltanschauung zu bekunden, darf nur den gesetzlich vorgesehenen Einschränkungen unterworfen werden, die zum Schutz der öffentlichen Sicherheit, Ordnung, Gesundheit oder Sittlichkeit oder der Grundrechte und -freiheiten anderer erforderlich sind.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht des Kindes an, sich frei mit anderen zusammenzuschliessen und sich friedlich zu versammeln.
(2) Die Ausübung dieses Rechts darf keinen anderen als den gesetzlich vorgesehenen Einschränkungen unterworfen werden, die in einer demokratischen Gesellschaft im Interesse der nationalen oder der öffentlichen Sicherheit, der öffentlichen Ordnung (ordre public), zum Schutz der Volksgesundheit oder der öffentlichen Sittlichkeit oder zum Schutz der Rechte und Freiheiten anderer notwendig sind.
(1) Kein Kind darf willkürlichen oder rechtswidrigen Eingriffen in sein Privatleben, seine Familie, seine Wohnung oder seinen Schriftverkehr oder rechtswidrigen Beeinträchtigungen seiner Ehre und seines Rufes ausgesetzt werden.
(2) Das Kind hat Anspruch auf rechtlichen Schutz gegen solche Eingriffe oder Beeinträchtigungen.
Die Vertragsstaaten erkennen die wichtige Rolle der Massenmedien an und stellen sicher, dass das Kind Zugang hat zu Informationen und Material aus einer Vielfalt nationaler und internationaler Quellen, insbesondere derjenigen, welche die Förderung seines sozialen, seelischen und sittlichen Wohlergehens sowie seiner körperlichen und geistigen Gesundheit zum Ziel haben. Zu diesem Zweck werden die Vertragsstaaten:
(1) Die Vertragsstaaten bemühen sich nach besten Kräften, die Anerkennung des Grundsatzes sicherzustellen, dass beide Elternteile gemeinsam für die Erziehung und Entwicklung des Kindes verantwortlich sind. Für die Erziehung und Entwicklung des Kindes sind in erster Linie die Eltern oder gegebenenfalls der Vormund verantwortlich. Dabei ist das Wohl des Kindes ihr Grundanliegen.
(2) Zur Gewährleistung und Förderung der in diesem Übereinkommen festgelegten Rechte unterstützen die Vertragsstaaten die Eltern und den Vormund in angemessener Weise bei der Erfüllung ihrer Aufgabe, das Kind zu erziehen, und sorgen für den Ausbau von Institutionen, Einrichtungen und Diensten für die Betreuung von Kindern.
(3) Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Massnahmen, um sicherzustellen, dass Kinder berufstätiger Eltern das Recht haben, die für sie in Betracht kommenden Kinderbetreuungsdienste und -einrichtungen zu nutzen.
(1) Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Gesetzgebungs—, Verwaltungs—, Sozial- und Bildungsmassnahmen, um das Kind vor jeder Form körperlicher oder geistiger Gewaltanwendung, Schadenszufügung oder Misshandlung, vor Verwahrlosung oder Vernachlässigung, vor schlechter Behandlung oder Ausbeutung einschliesslich des sexuellen Missbrauchs zu schützen, solange es sich in der Obhut der Eltern oder eines Elternteils, eines Vormunds oder anderen gesetzlichen Vertreters oder einer anderen Person befindet, die das Kind betreut.
(2) Diese Schutzmassnahmen sollen je nach den Gegebenheiten wirksame Verfahren zur Aufstellung von Sozialprogrammen enthalten, die dem Kind und denen, die es betreuen, die erforderliche Unterstützung gewähren und andere Formen der Vorbeugung vorsehen sowie Massnahmen zur Aufdeckung, Meldung, Weiterverweisung, Untersuchung, Behandlung und Nachbetreuung in den in Absatz 1 beschriebenen Fällen schlechter Behandlung von Kindern und gegebenenfalls für das Einschreiten der Gerichte.
(1) Ein Kind, das vorübergehend oder dauernd aus seiner familiären Umgebung herausgelöst wird oder dem der Verbleib in dieser Umgebung im eigenen Interesse nicht gestattet werden kann, hat Anspruch auf den besonderen Schutz und Beistand des Staates.
(2) Die Vertragsstaaten stellen nach Massgabe ihres innerstaatlichen Rechts andere Formen der Betreuung eines solchen Kindes sicher.
(3) Als andere Form der Betreuung kommt unter anderem die Aufnahme in eine Pflegefamilie, die Kafala nach islamischem Recht, die Adoption oder, falls erforderlich, die Unterbringung in einer geeigneten Kinderbetreuungseinrichtung in Betracht. Bei der Wahl zwischen diesen Lösungen sind die erwünschte Kontinuität in der Erziehung des Kindes sowie die ethnische, religiöse, kulturelle und sprachliche Herkunft des Kindes gebührend zu berücksichtigen.
Die Vertragsstaaten, die das System der Adoption anerkennen oder zulassen, gewährleisten, dass dem Wohl des Kindes bei der Adoption die höchste Bedeutung zugemessen wird; die Vertragsstaaten:
(1) Die Vertragsstaaten treffen geeignete Massnahmen, um sicherzustellen, dass ein Kind, das die Rechtsstellung eines Flüchtlings begehrt oder nach Massgabe der anzuwendenden Regeln und Verfahren des Völkerrechts oder des innerstaatlichen Rechts als Flüchtling angesehen wird, angemessenen Schutz und humanitäre Hilfe bei der Wahrnehmung der Rechte erhält, die in diesem Übereinkommen oder in anderen internationalen Übereinkünften über Menschenrechte oder über humanitäre Fragen, denen die genannten Staaten als Vertragsparteien angehören, festgelegt sind, und zwar unabhängig davon, ob es sich in Begleitung seiner Eltern oder einer anderen Person befindet oder nicht.
(2) Zu diesem Zweck wirken die Vertragsstaaten in der ihnen angemessen erscheinenden Weise bei allen Bemühungen mit, welche die Vereinten Nationen und andere zuständige zwischenstaatliche oder nichtstaatliche Organisationen, die mit den Vereinten Nationen zusammenarbeiten, unternehmen, um ein solches Kind zu schützen, um ihm zu helfen und um die Eltern oder andere Familienangehörige eines Flüchtlingskinds ausfindig zu machen mit dem Ziel, die für eine Familienzusammenführung notwendigen Informationen zu erlangen. Können die Eltern oder andere Familienangehörige nicht ausfindig gemacht werden, so ist dem Kind im Einklang mit den in diesem Übereinkommen enthaltenen Grundsätzen derselbe Schutz zu gewähren wie jedem anderen Kind, das aus irgendeinem Grund dauernd oder vorübergehend aus seiner familiären Umgebung herausgelöst ist.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen an, dass ein geistig oder körperlich behindertes Kind ein erfülltes und menschenwürdiges Leben unter Bedingungen führen soll, welche die Würde des Kindes wahren, seine Selbständigkeit fördern und seine aktive Teilnahme am Leben der Gemeinschaft erleichtern.
(2) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht des behinderten Kindes auf besondere Betreuung an und treten dafür ein und stellen sicher, dass dem behinderten Kind und den für seine Betreuung Verantwortlichen im Rahmen der verfügbaren Mittel auf Antrag die Unterstützung zuteil wird, die dem Zustand des Kindes sowie den Lebensumständen der Eltern oder anderer Personen, die das Kind betreuen, angemessen ist.
(3) In Anerkennung der besonderen Bedürfnisse eines behinderten Kindes ist die nach Absatz 2 gewährte Unterstützung soweit irgend möglich und unter Berücksichtigung der finanziellen Mittel der Eltern oder anderer Personen, die das Kind betreuen, unentgeltlich zu leisten und so zu gestalten, dass sichergestellt ist, dass Erziehung, Ausbildung, Gesundheitsdienste, Rehabilitationsdienste, Vorbereitung auf das Berufsleben und Erholungsmöglichkeiten dem behinderten Kind tatsächlich in einer Weise zugänglich sind, die der möglichst vollständigen sozialen Integration und individuellen Entfaltung des Kindes einschliesslich seiner kulturellen und geistigen Entwicklung förderlich ist.
(4) Die Vertragsstaaten fördern im Geist der internationalen Zusammenarbeit den Austausch sachdienlicher Informationen im Bereich der Gesundheitsvorsorge und der medizinischen, psychologischen und funktionellen Behandlung behinderter Kinder einschliesslich der Verbreitung von Informationen über Methoden der Rehabilitation, der Erziehung und der Berufsausbildung und des Zugangs zu solchen Informationen, um es den Vertragsstaaten zu ermöglichen, in diesen Bereichen ihre Fähigkeiten und ihr Fachwissen zu verbessern und weitere Erfahrungen zu sammeln. Dabei sind die Bedürfnisse der Entwicklungsländer besonders zu berücksichtigen.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht des Kindes auf das erreichbare Höchstmass an Gesundheit an sowie auf Inanspruchnahme von Einrichtungen zur Behandlung von Krankheiten und zur Wiederherstellung der Gesundheit. Die Vertragsstaaten bemühen sich sicherzustellen, dass keinem Kind das Recht auf Zugang zu derartigen Gesundheitsdiensten vorenthalten wird.
(2) Die Vertragsstaaten bemühen sich, die volle Verwirklichung dieses Rechts sicherzustellen, und treffen insbesondere geeignete Massnahmen, um:
(3) Die Vertragsstaaten treffen alle wirksamen und geeigneten Massnahmen, um überlieferte Bräuche, die für die Gesundheit der Kinder schädlich sind, abzuschaffen.
(4) Die Vertragsstaaten verpflichten sich, die internationale Zusammenarbeit zu unterstützen und zu fördern, um fortschreitend die volle Verwirklichung des in diesem Artikel anerkannten Rechts zu erreichen. Dabei sind die Bedürfnisse der Entwicklungsländer besonders zu berücksichtigen.
Die Vertragsstaaten erkennen an, dass ein Kind, das von den zuständigen Behörden wegen einer körperlichen oder geistigen Erkrankung zur Betreuung, zum Schutz der Gesundheit oder zur Behandlung untergebracht worden ist, das Recht hat auf eine regelmässige Überprüfung der dem Kind gewährten Behandlung sowie aller anderen Umstände, die für seine Unterbringung von Belang sind.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht jedes Kindes auf Leistungen der sozialen Sicherheit einschliesslich der Sozialversicherung an und treffen die erforderlichen Massnahmen, um die volle Verwirklichung dieses Rechts in Übereinstimmung mit dem innerstaatlichen Recht sicherzustellen.
(2) Die Leistungen sollen gegebenenfalls unter Berücksichtigung der wirtschaftlichen Verhältnisse und der sonstigen Umstände des Kindes und der Unterhaltspflichtigen sowie anderer für die Beantragung von Leistungen durch das Kind oder im Namen des Kindes massgeblicher Gesichtspunkte gewährt werden.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht jedes Kindes auf einen seiner körperlichen, geistigen, seelischen, sittlichen und sozialen Entwicklung angemessenen Lebensstandard an.
(2) Es ist in erster Linie Aufgabe der Eltern oder anderer für das Kind verantwortlicher Personen, im Rahmen ihrer Fähigkeiten und finanziellen Möglichkeiten die für die Entwicklung des Kindes notwendigen Lebensbedingungen sicherzustellen.
(3) Die Vertragsstaaten treffen gemäss ihren innerstaatlichen Verhältnissen und im Rahmen ihrer Mittel geeignete Massnahmen, um den Eltern und anderen für das Kind verantwortlichen Personen bei der Verwirklichung dieses Rechts zu helfen, und sehen bei Bedürftigkeit materielle Hilfs- und Unterstützungsprogramme insbesondere im Hinblick auf Ernährung, Bekleidung und Wohnung vor.
(4) Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Massnahmen, um die Geltendmachung von Unterhaltsansprüchen des Kindes gegenüber den Eltern oder anderen finanziell für das Kind verantwortlichen Personen sowohl innerhalb des Vertragsstaats als auch im Ausland sicherzustellen. Insbesondere fördern die Vertragsstaaten, wenn die für das Kind finanziell verantwortliche Person in einem anderen Staat lebt als das Kind, den Beitritt zu internationalen Übereinkünften oder den Abschluss solcher Übereinkünfte sowie andere geeignete Regelungen.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht des Kindes auf Bildung an; um die Verwirklichung dieses Rechts auf der Grundlage der Chancengleichheit fortschreitend zu erreichen, werden sie insbesondere:
(2) Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Massnahmen, um sicherzustellen, dass die Disziplin in der Schule in einer Weise gewahrt wird, die der Menschenwürde des Kindes entspricht und im Einklang mit diesem Übereinkommen steht.
(3) Die Vertragsstaaten fördern die internationale Zusammenarbeit im Bildungswesen, insbesondere um zur Beseitigung von Unwissenheit und Analphabetentum in der Welt beizutragen und den Zugang zu wissenschaftlichen und technischen Kenntnissen und modernen Unterrichtsmethoden zu erleichtern. Dabei sind die Bedürfnisse der Entwicklungsländer besonders zu berücksichtigen.
(1) Die Vertragsstaaten stimmen darin überein, dass die Bildung des Kindes darauf gerichtet sein muss:
(2) Dieser Artikel und Artikel 28 dürfen nicht so ausgelegt werden, dass sie die Freiheit natürlicher oder juristischer Personen beeinträchtigen, Bildungseinrichtungen zu gründen und zu führen, sofern die in Absatz 1 festgelegten Grundsätze beachtet werden und die in solchen Einrichtungen vermittelte Bildung den von dem Staat gegebenenfalls festgelegten Mindestnormen entspricht.
In Staaten, in denen es ethnische, religiöse oder sprachliche Minderheiten oder Ureinwohner gibt, darf einem Kind, das einer solchen Minderheit angehört oder Ureinwohner ist, nicht das Recht vorenthalten werden, in Gemeinschaft mit anderen Angehörigen seiner Gruppe seine eigene Kultur zu pflegen, sich zu seiner eigenen Religion zu bekennen und sie auszuüben oder seine eigene Sprache zu verwenden.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht des Kindes auf Ruhe und Freizeit an, auf Spiel und altersgemässe aktive Erholung sowie auf freie Teilnahme am kulturellen und künstlerischen Leben.
(2) Die Vertragsstaaten achten und fördern das Recht des Kindes auf volle Beteiligung am kulturellen und künstlerischen Leben und fördern die Bereitstellung geeigneter und gleicher Möglichkeiten für die kulturelle und künstlerische Betätigung sowie für aktive Erholung und Freizeitbeschäftigung.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht des Kindes an, vor wirtschaftlicher Ausbeutung geschützt und nicht zu einer Arbeit herangezogen zu werden, die Gefahren mit sich bringen, die Erziehung des Kindes behindern oder die Gesundheit des Kindes oder seine körperliche, geistige, seelische, sittliche oder soziale Entwicklung schädigen könnte.
(2) Die Vertragsstaaten treffen Gesetzgebungs—, Verwaltungs—, Sozial- und Bildungsmassnahmen, um die Durchführung dieses Artikels sicherzustellen. Zu diesem Zweck und unter Berücksichtigung der einschlägigen Bestimmungen anderer internationaler Übereinkünfte werden die Vertragsstaaten insbesondere:
Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Massnahmen einschliesslich Gesetzgebungs—, Verwaltungs—, Sozial- und Bildungsmassnahmen, um Kinder vor dem unerlaubten Gebrauch von Suchtstoffen und psychotropen Stoffen im Sinne der diesbezüglichen internationalen Übereinkünfte zu schützen und den Einsatz von Kindern bei der unerlaubten Herstellung dieser Stoffe und beim unerlaubten Verkehr mit diesen Stoffen zu verhindern.
Die Vertragsstaaten verpflichten sich, das Kind vor allen Formen sexueller Ausbeutung und sexuellen Missbrauchs zu schützen. Zu diesem Zweck treffen die Vertragsstaaten insbesondere alle geeigneten innerstaatlichen, zweiseitigen und mehrseitigen Massnahmen, um zu verhindern, dass Kinder:
Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten innerstaatlichen, zweiseitigen und mehrseitigen Massnahmen, um die Entführung und den Verkauf von Kindern sowie den Handel mit Kindern zu irgendeinem Zweck und in irgendeiner Form zu verhindern.
Die Vertragsstaaten schützen das Kind vor allen sonstigen Formen der Ausbeutung, die das Wohl des Kindes in irgendeiner Weise beeinträchtigen.
Die Vertragsstaaten stellen sicher:
(1) Die Vertragsstaaten verpflichten sich, die für sie verbindlichen Regeln des in bewaffneten Konflikten anwendbaren humanitären Völkerrechts, die für das Kind Bedeutung haben, zu beachten und für deren Beachtung zu sorgen.
(2) Die Vertragsstaaten treffen alle durchführbaren Massnahmen, um sicherzustellen, dass Personen, die das fünfzehnte Lebensjahr noch nicht vollendet haben, nicht unmittelbar an Feindseligkeiten teilnehmen.
(3) Die Vertragsstaaten nehmen davon Abstand, Personen, die das fünfzehnte Lebensjahr noch nicht vollendet haben, zu ihren Streitkräften einzuziehen. Werden Personen zu den Streitkräften eingezogen, die zwar das fünfzehnte, nicht aber das achtzehnte Lebensjahr vollendet haben, so bemühen sich die Vertragsstaaten, vorrangig die jeweils ältesten einzuziehen.
(4) Im Einklang mit ihren Verpflichtungen nach dem humanitären Völkerrecht, die Zivilbevölkerung in bewaffneten Konflikten zu schützen, treffen die Vertragsstaaten alle durchführbaren Massnahmen, um sicherzustellen, dass von einem bewaffneten Konflikt betroffene Kinder geschützt und betreut werden.
Die Vertragsstaaten treffen alle geeigneten Massnahmen, um die physische und psychische Genesung und die soziale Wiedereingliederung eines Kindes zu fördern, das Opfer irgendeiner Form von Vernachlässigung, Ausbeutung oder Misshandlung, der Folter oder einer anderen Form grausamer, unmenschlicher oder erniedrigender Behandlung oder Strafe oder aber bewaffneter Konflikte geworden ist. Die Genesung und Wiedereingliederung müssen in einer Umgebung stattfinden, die der Gesundheit, der Selbstachtung und der Würde des Kindes förderlich ist.
(1) Die Vertragsstaaten erkennen das Recht jedes Kindes an, das der Verletzung der Strafgesetze verdächtigt, beschuldigt oder überführt wird, in einer Weise behandelt zu werden, die das Gefühl des Kindes für die eigene Würde und den eigenen Wert fördert, seine Achtung vor den Menschenrechten und Grundfreiheiten anderer stärkt und das Alter des Kindes sowie die Notwendigkeit berücksichtigt, seine soziale Wiedereingliederung sowie die Übernahme einer konstruktiven Rolle in der Gesellschaft durch das Kind zu fördern.
(2) Zu diesem Zweck stellen die Vertragsstaaten unter Berücksichtigung der einschlägigen Bestimmungen internationaler Übereinkünfte insbesondere sicher:
(3) Die Vertragsstaaten bemühen sich, den Erlass von Gesetzen sowie die Schaffung von Verfahren, Behörden und Einrichtungen zu fördern, die besonders für Kinder, die einer Verletzung der Strafgesetze verdächtigt, beschuldigt oder überführt werden, gelten oder zuständig sind; insbesondere:
(4) Um sicherzustellen, dass Kinder in einer Weise behandelt werden, die ihrem Wohl dienlich ist und ihren Umständen sowie der Straftat entspricht, muss eine Vielzahl von Vorkehrungen zur Verfügung stehen, wie Anordnungen über Betreuung, Anleitung und Aufsicht, wie Beratung, Entlassung auf Bewährung, Aufnahme in eine Pflegefamilie, Bildungs- und Berufsbildungsprogramme und andere Alternativen zur Heimerziehung.
Dieses Übereinkommen lässt zur Verwirklichung der Rechte des Kindes besser geeignete Bestimmungen unberührt, die enthalten sind:
Die Vertragsstaaten verpflichten sich, die Grundsätze und Bestimmungen dieses Übereinkommens durch geeignete und wirksame Massnahmen bei Erwachsenen und auch bei Kindern allgemein bekannt zu machen.
(1) Zur Prüfung der Fortschritte, welche die Vertragsstaaten bei der Erfüllung der in diesem Übereinkommen eingegangenen Verpflichtungen gemacht haben, wird ein Ausschuss für die Rechte des Kindes eingesetzt, der die nachstehend festgelegten Aufgaben wahrnimmt.
(2) Der Ausschuss besteht aus achtzehn Sachverständigen von hohem sittlichen Ansehen und anerkannter Sachkenntnis auf dem von diesem Übereinkommen erfassten Gebiet. Die Mitglieder des Ausschusses werden von den Vertragsstaaten unter ihren Staatsangehörigen ausgewählt und sind in persönlicher Eigenschaft tätig, wobei auf eine gerechte geographische Verteilung zu achten ist sowie die hauptsächlichen Rechtssysteme zu berücksichtigen sind.1
(3) Die Mitglieder des Ausschusses werden in geheimer Wahl aus einer Liste von Personen gewählt, die von den Vertragsstaaten vorgeschlagen worden sind. Jeder Vertragsstaat kann einen seiner eigenen Staatsangehörigen vorschlagen.
(4) Die Wahl des Ausschusses findet zum ersten Mal spätestens sechs Monate nach Inkrafttreten dieses Übereinkommens und danach alle zwei Jahre statt. Spätestens vier Monate vor jeder Wahl fordert der Generalsekretär der Vereinten Nationen die Vertragsstaaten schriftlich auf, ihre Vorschläge innerhalb von zwei Monaten einzureichen. Der Generalsekretär fertigt sodann eine alphabetische Liste aller auf diese Weise vorgeschlagenen Personen an unter Angabe der Vertragsstaaten, die sie vorgeschlagen haben, und übermittelt sie den Vertragsstaaten.
(5) Die Wahlen finden auf vom Generalsekretär am Sitz der Vereinten Nationen einberufenen Tagungen der Vertragsstaaten statt. Auf diesen Tagungen, die beschlussfähig sind, wenn zwei Drittel der Vertragsstaaten vertreten sind, gelten die Kandidaten als in den Ausschuss gewählt, welche die höchste Stimmenzahl und die absolute Stimmenmehrheit der anwesenden und abstimmenden Vertreter der Vertragsstaaten auf sich vereinigen.
(6) Die Ausschussmitglieder werden für vier Jahre gewählt. Auf erneuten Vorschlag können sie wiedergewählt werden. Die Amtszeit von fünf der bei der ersten Wahl gewählten Mitglieder läuft nach zwei Jahren ab; unmittelbar nach der ersten Wahl werden die Namen dieser fünf Mitglieder vom Vorsitzenden der Tagung durch das Los bestimmt.
(7) Wenn ein Ausschussmitglied stirbt oder zurücktritt oder erklärt, dass es aus anderen Gründen die Aufgaben des Ausschusses nicht mehr wahrnehmen kann, ernennt der Vertragsstaat, der das Mitglied vorgeschlagen hat, für die verbleibende Amtszeit mit Zustimmung des Ausschusses einen anderen unter seinen Staatsangehörigen ausgewählten Sachverständigen.
(8) Der Ausschuss gibt sich eine Geschäftsordnung.
(9) Der Ausschuss wählt seinen Vorstand für zwei Jahre.
(10) Die Tagungen des Ausschusses finden in der Regel am Sitz der Vereinten Nationen oder an einem anderen vom Ausschuss bestimmten geeigneten Ort statt. Der Ausschuss tritt in der Regel einmal jährlich zusammen. Die Dauer der Ausschusstagungen wird auf einer Tagung der Vertragsstaaten mit Zustimmung der Generalversammlung festgelegt und wenn nötig geändert.
(11) Der Generalsekretär der Vereinten Nationen stellt dem Ausschuss das Personal und die Einrichtungen zur Verfügung, die dieser zur wirksamen Wahrnehmung seiner Aufgaben nach diesem Übereinkommen benötigt.
(12) Die Mitglieder des nach diesem Übereinkommen eingesetzten Ausschusses erhalten mit Zustimmung der Generalversammlung Bezüge aus Mitteln der Vereinten Nationen zu den von der Generalversammlung zu beschliessenden Bedingungen.
1 Fassung gemäss der Änd. vom 12. Dez. 1995, in Kraft seit 18. Nov. 2002 (AS 2007 4095).
(1) Die Vertragsstaaten verpflichten sich, dem Ausschuss über den Generalsekretär der Vereinten Nationen Berichte über die Massnahmen, die sie zur Verwirklichung der in diesem Übereinkommen anerkannten Rechte getroffen haben, und über die dabei erzielten Fortschritte vorzulegen, und zwar:
(2) In den nach diesem Artikel erstatteten Berichten ist auf etwa bestehende Umstände und Schwierigkeiten hinzuweisen, welche die Vertragsstaaten daran hindern, die in diesem Übereinkommen vorgesehenen Verpflichtungen voll zu erfüllen. Die Berichte müssen auch ausreichende Angaben enthalten, die dem Ausschuss ein umfassendes Bild von der Durchführung des Übereinkommens in dem betreffenden Land vermitteln.
(3) Ein Vertragsstaat, der dem Ausschuss einen ersten umfassenden Bericht vorgelegt hat, braucht in seinen nach Absatz 1 Buchstabe b vorgelegten späteren Berichten die früher mitgeteilten grundlegenden Angaben nicht zu wiederholen.
(4) Der Ausschuss kann die Vertragsstaaten um weitere Angaben über die Durchführung des Übereinkommens ersuchen.
(5) Der Ausschuss legt der Generalversammlung über den Wirtschafts- und Sozialrat alle zwei Jahre einen Tätigkeitsbericht vor.
(6) Die Vertragsstaaten sorgen für eine weite Verbreitung ihrer Berichte im eigenen Land.
Um die wirksame Durchführung dieses Übereinkommens und die internationale Zusammenarbeit auf dem von dem Übereinkommen erfassten Gebiet zu fördern:
Dieses Übereinkommen liegt für alle Staaten zur Unterzeichnung auf.
Dieses Übereinkommen bedarf der Ratifikation. Die Ratifikationsurkunden werden beim Generalsekretär der Vereinten Nationen hinterlegt.
Dieses Übereinkommen steht allen Staaten zum Beitritt offen. Die Beitrittsurkunden werden beim Generalsekretär der Vereinten Nationen hinterlegt.
(1) Dieses Übereinkommen tritt am dreissigsten Tag nach Hinterlegung der zwanzigsten Ratifikations- oder Beitrittsurkunde beim Generalsekretär der Vereinten Nationen in Kraft.
(2) Für jeden Staat, der nach Hinterlegung der zwanzigsten Ratifikations- oder Beitrittsurkunde dieses Übereinkommen ratifiziert oder ihm beitritt, tritt es am dreissigsten Tag nach Hinterlegung seiner eigenen Ratifikations- oder Beitrittsurkunde in Kraft.
(1) Jeder Vertragsstaat kann eine Änderung vorschlagen und sie beim Generalsekretär der Vereinten Nationen einreichen. Der Generalsekretär übermittelt sodann den Änderungsvorschlag den Vertragsstaaten mit der Aufforderung, ihm mitzuteilen, ob sie eine Konferenz der Vertragsstaaten zur Beratung und Abstimmung über den Vorschlag befürworten. Befürwortet innerhalb von vier Monaten nach dem Datum der Übermittlung wenigstens ein Drittel der Vertragsstaaten eine solche Konferenz, so beruft der Generalsekretär die Konferenz unter der Schirmherrschaft der Vereinten Nationen ein. Jede Änderung, die von der Mehrheit der auf der Konferenz anwesenden und abstimmenden Vertragsstaaten angenommen wird, wird der Generalversammlung zur Billigung vorgelegt.
(2) Eine nach Absatz 1 angenommene Änderung tritt in Kraft, wenn sie von der Generalversammlung der Vereinten Nationen gebilligt und von einer Zweidrittelmehrheit der Vertragsstaaten angenommen worden ist.
(3) Tritt eine Änderung in Kraft, so ist sie für die Vertragsstaaten, die sie angenommen haben, verbindlich, während für die anderen Vertragsstaaten weiterhin die Bestimmungen dieses Übereinkommens und alle früher von ihnen angenommenen Änderungen gelten.
(1) Der Generalsekretär der Vereinten Nationen nimmt den Wortlaut von Vorbehalten, die ein Staat bei der Ratifikation oder beim Beitritt anbringt, entgegen und leitet ihn allen Staaten zu.
(2) Vorbehalte, die mit Ziel und Zweck dieses Übereinkommens unvereinbar sind, sind nicht zulässig.
(3) Vorbehalte können jederzeit durch eine an den Generalsekretär der Vereinten Nationen gerichtete diesbezügliche Notifikation zurückgenommen werden; dieser setzt alle Staaten davon in Kenntnis. Die Notifikation wird mit dem Tag ihres Eingangs beim Generalsekretär wirksam.
Ein Vertragsstaat kann dieses Übereinkommen durch eine an den Generalsekretär der Vereinten Nationen gerichtete schriftliche Notifikation kündigen. Die Kündigung wird ein Jahr nach Eingang der Notifikation beim Generalsekretär wirksam.
Der Generalsekretär der Vereinten Nationen wird zum Verwahrer dieses Übereinkommens bestimmt.
Die Urschrift dieses Übereinkommens, dessen arabischer, chinesischer, englischer, französischer, russischer und spanischer Wortlaut gleichermassen verbindlich ist, wird beim Generalsekretär der Vereinten Nationen hinterlegt.
Zu Urkund dessen haben die unterzeichneten, von ihren Regierungen hierzu gehörig befugten Bevollmächtigten dieses Übereinkommen unterschrieben.
Abgeschlossen in New York am 20. November 1989.
(Es folgen die Unterschriften)
Vertragsstaaten | Ratifikation Beitritt (B) Nachfolgeerklärung (N) | Inkrafttreten | ||
Afghanistan* | 28. März | 1994 | 27. April | 1994 |
Ägypten* | 6. Juli | 1990 | 2. September | 1990 |
Albanien | 27. Februar | 1992 | 28. März | 1992 |
Algerien* | 16. April | 1993 | 16. Mai | 1993 |
Andorra* | 2. Januar | 1996 | 1. Februar | 1996 |
Angola | 5. Dezember | 1990 | 4. Januar | 1991 |
Antigua und Barbuda | 5. Oktober | 1993 | 4. November | 1993 |
Äquatorialguinea | 15. Juni | 1992 B | 15. Juli | 1992 |
Argentinien* | 4. Dezember | 1990 | 3. Januar | 1991 |
Armenien | 23. Juni | 1993 B | 23. Juli | 1993 |
Aserbaidschan | 13. August | 1992 B | 12. September | 1992 |
Äthiopien | 14. Mai | 1991 B | 13. Juni | 1991 |
Australien* | 17. Dezember | 1990 | 16. Januar | 1991 |
Bahamas* | 20. Februar | 1991 | 22. März | 1991 |
Bahrain | 13. Februar | 1992 B | 14. März | 1992 |
Bangladesch* | 3. August | 1990 | 2. September | 1990 |
Barbados | 9. Oktober | 1990 | 8. November | 1990 |
Belarus | 1. Oktober | 1990 | 31. Oktober | 1990 |
Belgien* ** | 16. Dezember | 1991 | 15. Januar | 1992 |
Belize | 2. Mai | 1990 | 2. September | 1990 |
Benin | 3. August | 1990 | 2. September | 1990 |
Bhutan | 1. August | 1990 | 2. September | 1990 |
Bolivien | 26. Juni | 1990 | 2. September | 1990 |
Bosnien und Herzegowina | 1. September | 1993 N | 6. März | 1992 |
Botsuana* | 14. März | 1995 B | 13. April | 1995 |
Brasilien | 24. September | 1990 | 24. Oktober | 1990 |
Brunei* | 27. Dezember | 1995 B | 26. Januar | 1996 |
Bulgarien** | 3. Juni | 1991 | 3. Juli | 1991 |
Burkina Faso | 31. August | 1990 | 30. September | 1990 |
Burundi | 19. Oktober | 1990 | 18. November | 1990 |
Chile | 13. August | 1990 | 12. September | 1990 |
China* | 2. März | 1992 | 1. April | 1992 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Cook-Inseln* | 6. Juni | 1997 B | 6. Juli | 1997 |
Costa Rica | 21. August | 1990 | 20. September | 1990 |
Côte d’Ivoire | 4. Februar | 1991 | 6. März | 1991 |
Dänemark* ** | 19. Juli | 1991 | 18. August | 1991 |
Deutschland* ** | 6. März | 1992 | 5. April | 1992 |
Dominica | 13. März | 1991 | 12. April | 1991 |
Dominikanische Republik | 11. Juni | 1991 | 11. Juli | 1991 |
Dschibuti* | 6. Dezember | 1990 | 5. Januar | 1991 |
Ecuador | 23. März | 1990 | 2. September | 1990 |
El Salvador | 10. Juli | 1990 | 2. September | 1990 |
Eritrea | 3. August | 1994 | 2. September | 1994 |
Estland | 21. Oktober | 1991 B | 20. November | 1991 |
Fidschi | 13. August | 1993 | 12. September | 1993 |
Finnland** | 20. Juni | 1991 | 20. Juli | 1991 |
Frankreich* ** | 7. August | 1990 | 6. September | 1990 |
Gabun | 9. Februar | 1994 | 11. März | 1994 |
Gambia | 8. August | 1990 | 7. September | 1990 |
Georgien | 2. Juni | 1994 B | 2. Juli | 1994 |
Ghana | 5. Februar | 1990 | 2. September | 1990 |
Grenada | 5. November | 1990 | 5. Dezember | 1990 |
Griechenland | 11. Mai | 1993 | 10. Juni | 1993 |
Guatemala | 6. Juni | 1990 | 2. September | 1990 |
Guinea | 13. Juli | 1990 B | 2. September | 1990 |
Guinea-Bissau | 20. August | 1990 | 19. September | 1990 |
Guyana | 14. Januar | 1991 | 13. Februar | 1991 |
Haiti | 8. Juni | 1995 | 8. Juli | 1995 |
Heiliger Stuhl* | 20. April | 1990 | 2. September | 1990 |
Honduras | 10. August | 1990 | 9. September | 1990 |
Indien* | 11. Dezember | 1992 B | 10. Januar | 1993 |
Indonesien | 5. September | 1990 | 5. Oktober | 1990 |
Irak* | 15. Juni | 1994 B | 15. Juli | 1994 |
Iran* | 13. Juli | 1994 | 12. August | 1994 |
Irland** | 28. September | 1992 | 28. Oktober | 1992 |
Island* | 28. Oktober | 1992 | 27. November | 1992 |
Italien** | 5. September | 1991 | 5. Oktober | 1991 |
Israel | 3. Oktober | 1991 | 2. November | 1991 |
Jamaika | 14. Mai | 1991 | 13. Juni | 1991 |
Japan* | 22. April | 1994 | 22. Mai | 1994 |
Jemen | 1. Mai | 1991 | 31. Mai | 1991 |
Jordanien* | 24. Mai | 1991 | 23. Juni | 1991 |
Kambodscha | 15. Oktober | 1992 B | 14. November | 1992 |
Kamerun | 11. Januar | 1993 | 10. Februar | 1993 |
Kanada* | 13. Dezember | 1991 | 12. Januar | 1992 |
Kap Verde | 4. Juni | 1992 B | 4. Juli | 1992 |
Kasachstan | 12. August | 1994 | 11. September | 1994 |
Katar* | 3. April | 1995 | 3. Mai | 1995 |
Kenia | 30. Juli | 1990 | 2. September | 1990 |
Kirgisistan | 7. Oktober | 1994 B | 6. November | 1994 |
Kiribati* | 11. Dezember | 1995 B | 10. Januar | 1996 |
Kolumbien* | 28. Januar | 1991 | 27. Februar | 1991 |
Komoren | 22. Juni | 1993 | 22. Juli | 1993 |
Kongo (Brazzaville) | 14. Oktober | 1993 B | 13. November | 1993 |
Kongo (Kinshasa) | 27. September | 1990 | 27. Oktober | 1990 |
Korea (Nord-) | 21. September | 1990 | 21. Oktober | 1990 |
Korea (Süd-)* | 20. November | 1991 | 20. Dezember | 1991 |
Kroatien | 12. Oktober | 1992 N | 8. Oktober | 1991 |
Kuba* | 21. August | 1991 | 20. September | 1991 |
Kuwait* | 21. Oktober | 1991 | 20. November | 1991 |
Laos | 8. Mai | 1991 B | 7. Juni | 1991 |
Lesotho | 10. März | 1992 | 9. April | 1992 |
Lettland** | 14. April | 1992 B | 14. Mai | 1992 |
Libanon | 14. Mai | 1991 | 13. Juni | 1991 |
Liberia | 4. Juni | 1993 | 4. Juli | 1993 |
Libyen | 15. April | 1993 B | 15. Mai | 1993 |
Liechtenstein* | 22. Dezember | 1995 | 21. Januar | 1996 |
Litauen | 31. Januar | 1992 B | 1. März | 1992 |
Luxemburg* | 7. März | 1994 | 6. April | 1994 |
Madagaskar | 19. März | 1991 | 18. April | 1991 |
Malawi | 2. Januar | 1991 B | 1. Februar | 1991 |
Malaysia* | 17. Februar | 1995 B | 19. März | 1995 |
Malediven* | 11. Februar | 1991 | 13. März | 1991 |
Mali* | 20. September | 1990 | 20. Oktober | 1990 |
Malta | 30. September | 1990 | 30. Oktober | 1990 |
Marokko* | 21. Juni | 1993 | 21. Juli | 1993 |
Marshallinseln | 4. Oktober | 1993 | 3. November | 1993 |
Mauretanien | 16. Mai | 1991 | 15. Juni | 1991 |
Mauritius | 26. Juli | 1990 B | 2. September | 1990 |
Mazedonien | 2. Dezember | 1993 N | 17. September | 1991 |
Mexiko | 21. September | 1990 | 21. Oktober | 1990 |
Mikronesien | 5. Mai | 1993 B | 4. Juni | 1993 |
Moldau** | 26. Januar | 1993 B | 25. Februar | 1993 |
Monaco* | 21. Juni | 1993 B | 21. Juli | 1993 |
Mongolei | 5. Juli | 1990 | 2. September | 1990 |
Montenegro | 23. Oktober | 2006 N | 3. Juni | 2006 |
Mosambik | 26. April | 1994 | 26. Mai | 1994 |
Myanmar | 15. Juli | 1991 B | 14. August | 1991 |
Namibia | 30. September | 1990 | 30. Oktober | 1990 |
Nauru | 27. Juli | 1994 B | 26. August | 1994 |
Nepal | 14. September | 1990 | 14. Oktober | 1990 |
Neuseeland* | 6. April | 1993 | 6. Mai | 1993 |
Nicaragua | 5. Oktober | 1990 | 4. November | 1990 |
Niederlande* ** | 6. Februar | 1995 | 8. März | 1995 |
Aruba* |
|
|
|
|
Curaçao* |
|
|
|
|
Karibische Gebiete (Bonaire, Sint Eustatius und Saba)* |
|
|
|
|
Sint Maarten* |
|
|
|
|
Niger | 30. September | 1990 | 30. Oktober | 1990 |
Nigeria | 19. April | 1991 | 19. Mai | 1991 |
Niue | 20. Dezember | 1995 B | 19. Januar | 1996 |
Norwegen** | 8. Januar | 1991 | 7. Februar | 1991 |
Oman* | 9. Dezember | 1996 B | 8. Januar | 1997 |
Österreich** | 6. August | 1992 | 5. September | 1992 |
Pakistan | 12. November | 1990 | 12. Dezember | 1990 |
Palau | 4. August | 1995 B | 3. September | 1995 |
Palästina | 2. April | 2014 B | 2. Mai | 2014 |
Panama | 12. Dezember | 1990 | 11. Januar | 1991 |
Papua-Neuguinea | 2. März | 1993 | 1. April | 1993 |
Paraguay | 25. September | 1990 | 25. Oktober | 1990 |
Peru | 4. September | 1990 | 4. Oktober | 1990 |
Philippinen | 21. August | 1990 | 20. September | 1990 |
Polen* ** | 7. Juni | 1991 | 7. Juli | 1991 |
Portugal* ** | 21. September | 1990 | 21. Oktober | 1990 |
Ruanda | 24. Januar | 1991 | 23. Februar | 1991 |
Rumänien** | 28. September | 1990 | 28. Oktober | 1990 |
Russland | 16. August | 1990 | 15. September | 1990 |
Salomoninseln | 10. April | 1995 B | 10. Mai | 1995 |
Sambia | 6. Dezember | 1991 | 5. Januar | 1992 |
Samoa* | 29. November | 1994 | 29. Dezember | 1994 |
San Marino | 25. November | 1991 B | 25. Dezember | 1991 |
São Tomé und Príncipe | 14. Mai | 1991 B | 13. Juni | 1991 |
Saudi-Arabien* | 26. Januar | 1996 B | 25. Februar | 1996 |
Schweden** | 29. Juni | 1990 | 2. September | 1990 |
Schweiz* ** | 24. Februar | 1997 | 26. März | 1997 |
Senegal | 31. Juli | 1990 | 2. September | 1990 |
Serbien | 12. März | 2001 N | 27. April | 1992 |
Seychellen | 7. September | 1990 B | 7. Oktober | 1990 |
Sierra Leone | 18. Juni | 1990 | 2. September | 1990 |
Simbabwe | 11. September | 1990 | 11. Oktober | 1990 |
Singapur* | 5. Oktober | 1995 B | 4. November | 1995 |
Slowakei* ** | 28. Mai | 1993 N | 1. Januar | 1993 |
Slowenien* | 6. Juli | 1992 N | 25. Juni | 1991 |
Somalia* | 1. Oktober | 2015 | 31. Oktober | 2015 |
Spanien* | 6. Dezember | 1990 | 5. Januar | 1991 |
Sri Lanka | 12. Juli | 1991 | 11. August | 1991 |
St. Kitts und Nevis | 24. Juli | 1990 | 2. September | 1990 |
St. Lucia | 16. Juni | 1993 | 16. Juli | 1993 |
St. Vincent und die Grenadinen | 26. Oktober | 1993 | 25. November | 1993 |
Südafrika | 16. Juni | 1995 | 16. Juli | 1995 |
Sudan | 3. August | 1990 | 2. September | 1990 |
Südsudan | 23. Januar | 2015 B | 22. Februar | 2015 |
Suriname | 1. März | 1993 | 31. März | 1993 |
Swasiland* | 7. September | 1995 | 7. Oktober | 1995 |
Syrien* | 15. Juli | 1993 | 14. August | 1993 |
Tadschikistan | 26. Oktober | 1993 B | 25. November | 1993 |
Tansania | 10. Juni | 1991 | 10. Juli | 1991 |
Thailand* | 27. März | 1992 B | 26. April | 1992 |
Timor-Leste | 16. April | 2003 B | 16. Mai | 2003 |
Togo | 1. August | 1990 | 2. September | 1990 |
Tonga | 6. November | 1995 B | 6. Dezember | 1995 |
Trinidad und Tobago | 5. Dezember | 1991 | 4. Januar | 1992 |
Tschad | 2. Oktober | 1990 | 1. November | 1990 |
Tschechische Republik* ** | 22. Februar | 1993 N | 1. Januar | 1993 |
Tunesien* | 30. Januar | 1992 | 29. Februar | 1992 |
Türkei* | 4. April | 1995 | 4. Mai | 1995 |
Turkmenistan | 20. September | 1993 B | 20. Oktober | 1993 |
Tuvalu | 22. September | 1995 B | 22. Oktober | 1995 |
Uganda | 17. August | 1990 | 16. September | 1990 |
Ukraine | 28. August | 1991 | 27. September | 1991 |
Ungarn** | 7. Oktober | 1991 | 6. November | 1991 |
Uruguay* | 20. November | 1990 | 20. Dezember | 1990 |
Usbekistan | 29. Juni | 1994 B | 29. Juli | 1994 |
Vanuatu | 7. Juli | 1993 | 6. August | 1993 |
Venezuela* | 13. September | 1990 | 13. Oktober | 1990 |
Vereinigte Arabische Emirate* | 3. Januar | 1997 B | 2. Februar | 1997 |
Vereinigtes Königreich* ** | 16. Dezember | 1991 | 15. Januar | 1992 |
Anguilla* |
|
|
|
|
Bermudas* |
|
|
|
|
Britische Jungferninseln* |
|
|
|
|
Falklandinseln* |
|
|
|
|
Insel Man* |
|
|
|
|
Jersey |
|
|
|
|
Kaimaninseln* |
|
|
|
|
Montserrat* |
|
|
|
|
Pitcairn-Inseln (Ducie, Oeno, Henderson und Pitcairn)* |
|
|
|
|
St. Helena und Nebengebiete (Ascension und Tristan da Cunha)* |
|
|
|
|
Turks- und Caicosinseln* |
|
|
|
|
Vietnam | 28. Februar | 1990 | 2. September | 1990 |
Zentralafrikanische Republik | 23. April | 1992 | 23. Mai | 1992 |
Zypern | 7. Februar | 1991 | 9. März | 1991 |
| ||||
| ||||
a Bis zum 30. Juni 1997 war das Übereink. aufgrund einer Ausdehungserklärung Grossbritanniens in Hongkong anwendbar. Seit dem 1. Juli 1997 bildet Hongkong eine besondere Verwaltungsregion (SAR) der Volksrepubik China. Aufgrund der chinesisch-britischen Erklärung vom 19. Dez. 1984 bleiben diejenigen Abk., welche vor der Rückgabe an die Volksrepublik China in Hongkong anwendbar waren, auch in der SAR anwendbar. |
Schweiz4
Die Schweiz weist ausdrücklich auf die Pflicht eines jeden Staates hin, die Normen des humanitären Völkerrechts und des innerstaatlichen Rechts anzuwenden, soweit diese für das Kind einen besseren Schutz und Beistand in bewaffneten Konflikten gewährleisten.
Artikel 55
Artikel 76
Artikel 10 Absatz 1
Die schweizerische Gesetzgebung, die bestimmten Kategorien von Ausländerinnen und Ausländern keinen Familiennachzug gewährt, bleibt vorbehalten.
Artikel 37 Buchstabe c
Die Trennung zwischen Jugendlichen und Erwachsenen im Freiheitsentzug wird nicht ausnahmslos gewährleistet.
Artikel 40
Das schweizerische Jugendstrafverfahren, das weder einen bedingungslosen Anspruch auf einen Beistand noch die organisatorische und personelle Trennung zwischen untersuchenden und urteilenden Behörden sicherstellt, bleibt vorbehalten.
Vertragsstaaten | Ratifikation Nachfolgeerklärung (N) | Inkrafttreten | ||
Ägypten | 28. Dezember | 1998 | 18. November | 2002 |
Algerien | 21. Januar | 1998 | 18. November | 2002 |
Andorra | 17. Januar | 1997 | 18. November | 2002 |
Argentinien | 2. März | 1999 | 18. November | 2002 |
Äthiopien | 15. April | 1998 | 18. November | 2002 |
Bahamas | 23. Oktober | 2001 | 18. November | 2002 |
Bahrain | 13. Juni | 2000 | 18. November | 2002 |
Bangladesch | 23. April | 1997 | 18. November | 2002 |
Belarus | 23. September | 2003 | 23. September | 2003 |
Belgien | 29. Juni | 2004 | 29. Juni | 2004 |
Belize | 15. Dezember | 2000 | 18. November | 2002 |
Bhutan | 17. März | 1999 | 18. November | 2002 |
Bolivien | 15. März | 1999 | 18. November | 2002 |
Botsuana | 6. März | 2002 | 18. November | 2002 |
Brasilien | 26. Februar | 1998 | 18. November | 2002 |
Brunei | 28. Juni | 2000 | 18. November | 2002 |
Bulgarien | 25. Juni | 1999 | 18. November | 2002 |
Burkina Faso | 26. Juli | 1999 | 18. November | 2002 |
Chile | 19. August | 1997 | 18. November | 2002 |
China | 10. Juli | 2002 | 18. November | 2002 |
Costa Rica | 12. Februar | 1997 | 18. November | 2002 |
Côte d’Ivoire | 25. September | 2001 | 18. November | 2002 |
Dänemark | 10. September | 1996 | 18. November | 2002 |
Deutschland | 25. Juni | 1997 | 18. November | 2002 |
Dominica | 5. Juli | 2001 | 18. November | 2002 |
Dschibuti | 21. September | 2001 | 18. November | 2002 |
Ecuador | 25. Februar | 1998 | 18. November | 2002 |
Estland | 6. Dezember | 2000 | 18. November | 2002 |
Fidschi | 20. August | 1997 | 18. November | 2002 |
Finnland | 3. Januar | 1997 | 18. November | 2002 |
Frankreich | 20. Juni | 1997 | 18. November | 2002 |
Georgien | 11. April | 2000 | 18. November | 2002 |
Ghana | 3. Februar | 2011 | 3. Februar | 2011 |
Grenada | 20. Mai | 1999 | 18. November | 2002 |
Griechenland | 23. September | 1997 | 18. November | 2002 |
Guatemala | 26. Dezember | 2002 | 26. Dezember | 2002 |
Guinea | 14. Mai | 1999 | 18. November | 2002 |
Guyana | 15. September | 1998 | 18. November | 2002 |
Haiti | 20. Dezember | 2000 | 18. November | 2002 |
Heiliger Stuhl | 15. August | 1996 | 18. November | 2002 |
Indonesien | 17. Dezember | 1998 | 18. November | 2002 |
Irak | 31. Dezember | 2001 | 18. November | 2002 |
Iran | 13. November | 2001 | 18. November | 2002 |
Irland | 18. November | 2002 | 18. November | 2002 |
Island | 14. Januar | 2000 | 18. November | 2002 |
Israel | 27. Dezember | 1999 | 18. November | 2002 |
Italien | 14. September | 1999 | 18. November | 2002 |
Jamaika | 6. April | 1998 | 18. November | 2002 |
Japan | 12. Juni | 2003 | 12. Juni | 2003 |
Jemen | 3. April | 1997 | 18. November | 2002 |
Jordanien | 24. September | 2002 | 18. November | 2002 |
Kambodscha | 12. August | 1997 | 18. November | 2002 |
Kamerun | 5. Oktober | 2001 | 18. November | 2002 |
Kanada | 17. September | 1997 | 18. November | 2002 |
Katar | 5. Mai | 1999 | 18. November | 2002 |
Kenia | 12. Februar | 2003 | 12. Februar | 2003 |
Kirgisistan | 31. Mai | 2000 | 18. November | 2002 |
Kiribati | 9. September | 2002 | 18. November | 2002 |
Kolumbien | 31. Januar | 1997 | 18. November | 2002 |
Kongo (Brazzaville) | 28. Februar | 2000 | 18. November | 2002 |
Korea (Nord-) | 23. Februar | 2000 | 18. November | 2002 |
Korea (Süd-) | 3. Februar | 1999 | 18. November | 2002 |
Kroatien | 26. Mai | 1998 | 18. November | 2002 |
Kuba | 23. Oktober | 1996 | 18. November | 2002 |
Kuwait | 9. Mai | 2003 | 9. Mai | 2003 |
Laos | 22. September | 1997 | 18. November | 2002 |
Lesotho | 12. November | 2001 | 18. November | 2002 |
Libanon | 14. Juli | 2000 | 18. November | 2002 |
Liberia | 16. September | 2005 | 16. September | 2005 |
Liechtenstein | 21. Januar | 2000 | 18. November | 2002 |
Litauen | 27. März | 2002 | 18. November | 2002 |
Luxemburg | 11. Juli | 2000 | 18. November | 2002 |
Malaysia | 19. August | 2002 | 18. November | 2002 |
Malediven | 2. November | 1998 | 18. November | 2002 |
Mali | 4. März | 1999 | 18. November | 2002 |
Malta | 1. Mai | 1997 | 18. November | 2002 |
Marokko | 27. Januar | 1997 | 18. November | 2002 |
Mauretanien | 20. August | 1999 | 18. November | 2002 |
Mauritius | 25. August | 1999 | 18. November | 2002 |
Mazedonien | 16. Oktober | 1996 | 18. November | 2002 |
Mexiko | 22. September | 1997 | 18. November | 2002 |
Moldau | 30. Januar | 1998 | 18. November | 2002 |
Monaco | 26. Mai | 1999 | 18. November | 2002 |
Mongolei | 19. Dezember | 1997 | 18. November | 2002 |
Montenegro | 23. Oktober | 2006 N | 3. Juni | 2006 |
Mosambik | 4. März | 1999 | 18. November | 2002 |
Myanmar | 9. Juni | 2000 | 18. November | 2002 |
Namibia | 11. Dezember | 2001 | 18. November | 2002 |
Neuseeland a | 16. Juni | 2000 | 18. November | 2002 |
Nicaragua | 23. Januar | 2003 | 23. Januar | 2003 |
Niederlande | 4. Dezember | 1996 | 18. November | 2002 |
Aruba | 18. Dezember | 2000 | 18. November | 2002 |
Curaçao | 4. Dezember | 1996 | 18. November | 2002 |
Karibische Gebiete (Bonaire, Sint Eustatius und Saba) | 4. Dezember | 1996 | 18. November | 2002 |
Sint Maarten | 4. Dezember | 1996 | 18. November | 2002 |
Niger | 24. Oktober | 2001 | 18. November | 2002 |
Norwegen | 24. Februar | 2000 | 18. November | 2002 |
Oman | 16. Oktober | 2002 | 18. November | 2002 |
Österreich | 1. Februar | 2002 | 18. November | 2002 |
Pakistan | 19. Januar | 2000 | 18. November | 2002 |
Palau | 26. April | 2002 | 18. November | 2002 |
Panama | 5. November | 1996 | 18. November | 2002 |
Paraguay | 12. Dezember | 2003 | 12. Dezember | 2003 |
Peru | 26. Januar | 2000 | 18. November | 2002 |
Philippinen | 14. Januar | 1998 | 18. November | 2002 |
Polen | 2. September | 1999 | 18. November | 2002 |
Portugal | 29. Juni | 1998 | 18. November | 2002 |
Ruanda | 19. September | 2001 | 18. November | 2002 |
Rumänien | 3. Oktober | 2002 | 18. November | 2002 |
Russland | 1. Mai | 1998 | 18. November | 2002 |
Sambia | 9. August | 2000 | 18. November | 2002 |
Samoa | 22. März | 2002 | 18. November | 2002 |
San Marino | 10. Oktober | 2000 | 18. November | 2002 |
Saudi-Arabien | 30. Juni | 1997 | 18. November | 2002 |
Schweden | 17. Oktober | 1996 | 18. November | 2002 |
Schweiz | 2. Dezember | 1997 | 18. November | 2002 |
Senegal | 5. November | 2003 | 5. November | 2003 |
Serbien | 4. Oktober | 2001 | 18. November | 2002 |
Sierra Leone | 27. November | 2001 | 18. November | 2002 |
Simbabwe | 27. August | 2002 | 18. November | 2002 |
Singapur | 29. März | 2000 | 18. November | 2002 |
Slowakei | 29. Juli | 1999 | 18. November | 2002 |
Spanien | 13. Januar | 1998 | 18. November | 2002 |
Sri Lanka | 29. Februar | 2000 | 18. November | 2002 |
Südafrika | 5. August | 1997 | 18. November | 2002 |
Sudan | 9. April | 2001 | 18. November | 2002 |
Suriname | 23. Mai | 2002 | 18. November | 2002 |
Swasiland | 17. Januar | 2002 | 18. November | 2002 |
Syrien | 16. Juni | 2000 | 18. November | 2002 |
Thailand | 30. April | 1998 | 18. November | 2002 |
Togo | 19. Juni | 1996 | 18. November | 2002 |
Trinidad und Tobago | 1. November | 1996 | 18. November | 2002 |
Tschad | 16. Mai | 2002 | 18. November | 2002 |
Tschechische Republik | 23. Mai | 2000 | 18. November | 2002 |
Tunesien | 29. März | 2001 | 18. November | 2002 |
Türkei | 9. Dezember | 1999 | 18. November | 2002 |
Uganda | 27. Juni | 1997 | 18. November | 2002 |
Ukraine | 3. Juli | 2003 | ||
Uruguay | 17. Februar | 1999 | 18. November | 2002 |
Usbekistan | 25. April | 1997 | 18. November | 2002 |
Venezuela | 2. November | 1998 | 18. November | 2002 |
Vereinigte Arabische Emirate | 11. November | 1997 | 18. November | 2002 |
Vereinigtes Königreich | 17. Juli | 1997 | 18. November | 2002 |
Vietnam | 11. Januar | 2000 | 18. November | 2002 |
Zypern | 20. September | 2001 | 18. November | 2002 |
a Die Änderung gilt nicht für Tokelau. |
1 Übersetzung des französischen Originaltexts.
2AS 1998 2053
3AS 1998 2055, 2004 339, 2007 417, 2010 1619, 2014 1311, 2016 1181 3803. Eine aktualisierte Fassung des Geltungsbereiches findet sich auf der Internetseite des EDA (www.eda.admin.ch/vertraege).
4 Art. 1 Abs. 1 des BB vom 13. Dez. 1996 (AS 1998 2053)
5AS 2004 3877
6AS 2007 3839
7AS 2007 3839
8AS 2004 339 813
9AS 2007 4095 und 2014 1417. Eine aktualisierte Fassung des Geltungsbereiches findet sich auf der Internetseite des EDA (www.eda.admin.ch/vertraege).
Texte original
(Etat le 25 octobre 2016)
Les Etats parties à la présente Convention,
considérant que, conformément aux principes proclamés dans la Charte des Nations Unies1, la reconnaissance de la dignité inhérente à tous les membres de la famille humaine ainsi que l’égalité et le caractère inaliénable de leurs droits sont le fondement de la liberté, de la justice et de la paix dans le monde,
ayant présent à l’esprit le fait que les peuples des Nations Unies ont, dans la Charte, proclamé à nouveau leur foi dans les droits fondamentaux de l’homme et dans la dignité et la valeur de la personne humaine, et qu’ils ont résolu de favoriser le progrès social et d’instaurer de meilleures conditions de vie dans une liberté plus grande,
reconnaissant que les Nations Unies, dans la Déclaration universelle des droits de l’homme et dans les Pactes internationaux relatifs aux droits de l’homme, ont proclamé et sont convenues que chacun peut se prévaloir de tous les droits et de toutes les libertés qui y sont énoncés, sans distinction aucune, notamment de race, de couleur, de sexe, de langue, de religion, d’opinion politique ou de toute autre opinion, d’origine nationale ou sociale, de fortune, de naissance ou de toute autre situation,
rappelant que, dans la Déclaration universelle des droits de l’homme, les Nations Unies ont proclamé que l’enfance a droit à une aide et à une assistance spéciales,
convaincus que la famille, unité fondamentale de la société et milieu naturel pour la croissance et le bien-être de tous ses membres, et en particulier des enfants, doit recevoir la protection et l’assistance dont elle a besoin pour pouvoir jouer pleinement son rôle dans la communauté,
reconnaissant que l’enfant, pour l’épanouissement harmonieux de sa personnalité, doit grandir dans le milieu familial, dans un climat de bonheur, d’amour et de compréhension,
considérant qu’il importe de préparer pleinement l’enfant à avoir une vie individuelle dans la société, et de l’élever dans l’esprit des idéaux proclamés dans la Charte des Nations Unies, et en particulier dans un esprit de paix, de dignité, de tolérance, de liberté, d’égalité et de solidarité,
ayant présent à l’esprit que la nécessité d’accorder une protection spéciale à l’enfant a été énoncée dans la Déclaration de Genève de 1924 sur les droits de l’enfant et dans la Déclaration des droits de l’enfant adoptée par l’Assemblée générale le 20 novembre 1959, et qu’elle a été reconnue dans la Déclaration universelle des droits de l’homme, dans le Pacte international relatif aux droits civils et politiques2 (en particulier aux art. 23 et 24), dans le Pacte international relatif aux droits économiques, sociaux et culturels3 (en particulier à l’art. 10) et dans les statuts et instruments pertinents des institutions spécialisées et des organisations internationales qui se préoccupent du bien-être de l’enfant,
ayant présent à l’esprit que, comme indiqué dans la Déclaration des droits de l’enfant, «l’enfant, en raison de son manque de maturité physique et intellectuelle, a besoin d’une protection spéciale et de soins spéciaux, notamment d’une protection juridique appropriée, avant comme après la naissance»,
rappelant les dispositions de la Déclaration sur les principes sociaux et juridiques applicables à la protection et au bien-être des enfants, envisagés surtout sous l’angle des pratiques en matière d’adoption et de placement familial sur les plans national et international, de l’Ensemble de règles minima des Nations Unies concernant l’administration de la justice pour mineurs (Règles de Beijing), et de la Déclaration sur la protection des femmes et des enfants en période d’urgence et de conflit armé,
reconnaissant qu’il y a dans tous les pays du monde des enfants qui vivent dans des conditions particulièrement difficiles, et qu’il est nécessaire d’accorder à ces enfants une attention particulière,
tenant dûment compte de l’importance des traditions et valeurs culturelles de chaque peuple dans la protection et le développement harmonieux de l’enfant,
reconnaissant l’importance de la coopération internationale pour l’amélioration des conditions de vie des enfants dans tous les pays, et en particulier dans les pays en développement,
sont convenus de ce qui suit:
Au sens de la présente Convention, un enfant s’entend de tout être humain âgé de moins de dix-huit ans, sauf si la majorité est atteinte plus tôt en vertu de la législation qui lui est applicable.
1. Les Etats parties s’engagent à respecter les droits qui sont énoncés dans la présente Convention et à les garantir à tout enfant relevant de leur juridiction, sans distinction aucune, indépendamment de toute considération de race, de couleur, de sexe, de langue, de religion, d’opinion politique ou autre de l’enfant ou de ses parents ou représentants légaux, de leur origine nationale, ethnique ou sociale, de leur situation de fortune, de leur incapacité, de leur naissance ou de toute autre situation.
2. Les Etats parties prennent toutes les mesures appropriées pour que l’enfant soit effectivement protégé contre toutes formes de discrimination ou de sanction motivées par la situation juridique, les activités, les opinions déclarées ou les convictions de ses parents, de ses représentants légaux ou des membres de sa famille.
1. Dans toutes les décisions qui concernent les enfants, qu’elles soient le fait des institutions publiques ou privées de protection sociale, des tribunaux, des autorités administratives ou des organes législatifs, l’intérêt supérieur de l’enfant doit être une considération primordiale.
2. Les Etats parties s’engagent à assurer à l’enfant la protection et les soins nécessaires à son bien-être, compte tenu des droits et des devoirs de ses parents, de ses tuteurs ou des autres personnes légalement responsables de lui, et ils prennent à cette fin toutes les mesures législatives et administratives appropriées.
3. Les Etats parties veillent à ce que le fonctionnement des institutions, services et établissements qui ont la charge des enfants et assurent leur protection soit conforme aux normes fixées par les autorités compétentes, particulièrement dans le domaine de la sécurité et de la santé et en ce qui concerne le nombre et la compétence de leur personnel ainsi que l’existence d’un contrôle approprié.
Les Etats parties s’engagent à prendre toutes les mesures législatives, administratives et autres qui sont nécessaires pour mettre en oeuvre les droits reconnus dans la présente Convention. Dans le cas des droits économiques, sociaux et culturels, ils prennent ces mesures dans toutes les limites des ressources dont ils disposent et, s’il y a lieu, dans le cadre de la coopération internationale.
Les Etats parties respectent la responsabilité, le droit et le devoir qu’ont les parents ou, le cas échéant, les membres de la famille élargie ou de la communauté, comme prévu par la coutume locale, les tuteurs ou autres personnes légalement responsables de l’enfant, de donner à celui-ci, d’une manière qui corresponde au développement de ses capacités, l’orientation et les conseils appropriés à l’exercice des droits que lui reconnaît la présente Convention.
1. Les Etats parties reconnaissent que tout enfant a un droit inhérent à la vie.
2. Les Etats parties assurent dans toute la mesure possible la survie et le développement de l’enfant.
1. L’enfant est enregistré aussitôt sa naissance et a dès celle-ci le droit à un nom, le droit d’acquérir une nationalité et, dans la mesure du possible, le droit de connaître ses parents et d’être élevé par eux.
2. Les Etats parties veillent à mettre ces droits en oeuvre conformément à leur législation nationale et aux obligations que leur imposent les instruments internationaux applicables en la matière, en particulier dans les cas où faute de cela l’enfant se trouverait apatride.
1. Les Etats parties s’engagent à respecter le droit de l’enfant de préserver son identité, y compris sa nationalité, son nom et ses relations familiales, tels qu’ils sont reconnus par loi, sans ingérence illégale.
2. Si un enfant est illégalement privé des éléments constitutifs de son identité ou de certains d’entre eux, les Etats parties doivent lui accorder une assistance et une protection appropriées, pour que son identité soit rétablie aussi rapidement que possible.
1. Les Etats parties veillent à ce que l’enfant ne soit pas séparé de ses parents contre leur gré, à moins que les autorités compétentes ne décident, sous réserve de révision judiciaire et conformément aux lois et procédures applicables, que cette séparation est nécessaire dans l’intérêt supérieur de l’enfant. Une décision en ce sens peut être nécessaire dans certains cas particuliers, par exemple lorsque les parents maltraitent ou négligent l’enfant, ou lorsqu’ils vivent séparément et qu’une décision doit être prise au sujet du lieu de résidence de l’enfant.
2. Dans tous les cas prévus au paragraphe 1 du présent article, toutes les parties intéressées doivent avoir la possibilité de participer aux délibérations et de faire connaître leurs vues.
3. Les Etats parties respectent le droit de l’enfant séparé de ses deux parents ou de l’un d’eux d’entretenir régulièrement des relations personnelles et des contacts directs avec ses deux parents, sauf si cela est contraire à l’intérêt supérieur de l’enfant.
4. Lorsque la séparation résulte de mesures prises par un Etat partie, telles que la détention, l’emprisonnement, l’exil, l’expulsion ou la mort (y compris la mort, quelle qu’en soit la cause, survenue en cours de détention) des deux parents ou de l’un d’eux, ou de l’enfant, l’Etat partie donne sur demande aux parents, à l’enfant ou, s’il y a lieu, à un autre membre de la famille les renseignements essentiels sur le lieu où se trouvent le membre ou les membres de la famille, à moins que la divulgation de ces renseignements ne soit préjudiciable au bien-être de l’enfant. Les Etats parties veillent en outre à ce que la présentation d’une telle demande n’entraîne pas en elle-même de conséquences fâcheuses pour la personne ou les personnes intéressées.
1. Conformément à l’obligation incombant aux Etats parties en vertu du par. 1 de l’art. 9, toute demande faite par un enfant ou ses parents en vue d’entrer dans un Etat partie ou de le quitter aux fins de réunification familiale est considérée par les Etats parties dans un esprit positif, avec humanité et diligence. Les Etats parties veillent en outre à ce que la présentation d’une telle demande n’entraîne pas de conséquences fâcheuses pour les auteurs de la demande et les membres de leur famille.
2. Un enfant dont les parents résident dans des Etats différents a le droit d’entretenir, sauf circonstances exceptionnelles, des relations personnelles et des contacts directs réguliers avec ses deux parents. A cette fin, et conformément à l’obligation incombant aux Etats parties en vertu du paragraphe 1 de l’art. 9, les Etats parties respectent le droit qu’ont l’enfant et ses parents de quitter tout pays, y compris le leur, et de revenir dans leur propre pays. Le droit de quitter tout pays ne peut faire l’objet que des restrictions prescrites par la loi qui sont nécessaires pour protéger la sécurité nationale, l’ordre public, la santé ou la moralité publiques, ou les droits et libertés d’autrui, et qui sont compatibles avec les autres droits reconnus dans la présente Convention.
1. Les Etats parties prennent des mesures pour lutter contre les déplacements et les non-retours illicites d’enfants à l’étranger.
2. A cette fin, les Etats parties favorisent la conclusion d’accords bilatéraux ou multilatéraux ou l’adhésion aux accords existants.
1. Les Etats parties garantissent à l’enfant qui est capable de discernement le droit d’exprimer librement son opinion sur toute question l’intéressant, les opinions de l’enfant étant dûment prises en considération eu égard à son âge et à son degré de maturité.
2. A cette fin, on donnera notamment à l’enfant la possibilité d’être entendu dans toute procédure judiciaire ou administrative l’intéressant, soit directement, soit par l’intermédiaire d’un représentant ou d’un organisme approprié, de façon compatible avec les règles de procédure de la législation nationale.
1. L’enfant a droit à la liberté d’expression. Ce droit comprend la liberté de rechercher, de recevoir et de répandre des informations et des idées de toute espèce, sans considération de frontières, sous une forme orale, écrite, imprimée ou artistique, ou par tout autre moyen du choix de l’enfant.
2. L’exercice de ce droit ne peut faire l’objet que des seules restrictions qui sont prescrites par la loi et qui sont nécessaires:
1. Les Etats parties respectent le droit de l’enfant à la liberté de pensée, de conscience et de religion.
2. Les Etats parties respectent le droit et le devoir des parents ou, le cas échéant, des représentants légaux de l’enfant, de guider celui-ci dans l’exercice du droit susmentionné d’une manière qui corresponde au développement de ses capacités.
3. La liberté de manifester sa religion ou ses convictions ne peut être soumise qu’aux seules restrictions qui sont prescrites par la loi et qui sont nécessaires pour préserver la sûreté publique, l’ordre public, la santé et la moralité publiques, ou les libertés et droits fondamentaux d’autrui.
1. Les Etats parties reconnaissent les droits de l’enfant à la liberté d’association et à la liberté de réunion pacifique.
2. L’exercice de ces droits ne peut faire l’objet que des seules restrictions qui sont prescrites par la loi et qui sont nécessaires dans une société démocratique, dans l’intérêt de la sécurité nationale, de la sûreté publique ou de l’ordre public, ou pour protéger la santé ou la moralité publiques, ou les droits et libertés d’autrui.
1. Nul enfant ne fera l’objet d’immixtions arbitraires ou illégales dans sa vie privée, sa famille, son domicile ou sa correspondance, ni d’atteintes illégales à son honneur et à sa réputation.
2. L’enfant a droit à la protection de la loi contre de telles immixtions ou de telles atteintes.
Les Etats parties reconnaissent l’importance de la fonction remplie par les médias et veillent à ce que l’enfant ait accès à une information et à des matériels provenant de sources nationales et internationales diverses, notamment ceux qui visent à promouvoir son bien-être social, spirituel et moral ainsi que sa santé physique et mentale. A cette fin, les Etats parties:
1. Les Etats parties s’emploient de leur mieux à assurer la reconnaissance du principe selon lequel les deux parents ont une responsabilité commune pour ce qui est d’élever l’enfant et d’assurer son développement. La responsabilité d’élever l’enfant et d’assurer son développement incombe au premier chef aux parents ou, le cas échéant, à ses représentants légaux. Ceux-ci doivent être guidés avant tout par l’intérêt supérieur de l’enfant.
2. Pour garantir et promouvoir les droits énoncés dans la présente Convention, les Etats parties accordent l’aide appropriée aux parents et aux représentants légaux de l’enfant dans l’exercice de la responsabilité qui leur incombe d’élever l’enfant et assurent la mise en place d’institutions, d’établissements et de services chargés de veiller au bien-être des enfants.
3. Les Etats parties prennent toutes les mesures appropriées pour assurer aux enfants dont les parents travaillent le droit de bénéficier des services et établissements de garde d’enfants pour lesquels ils remplissent les conditions requises.
1. Les Etats parties prennent toutes les mesures législatives, administratives, sociales et éducatives appropriées pour protéger l’enfant contre toute forme de violence, d’atteinte ou de brutalités physiques ou mentales, d’abandon ou de négligence, de mauvais traitements ou d’exploitation, y compris la violence sexuelle, pendant qu’il est sous la garde de ses parents ou de l’un d’eux, de son ou ses représentants légaux ou de toute autre personne à qui il est confié.
2. Ces mesures de protection comprendront, selon qu’il conviendra, des procédures efficaces pour l’établissement de programmes sociaux visant à fournir l’appui nécessaire à l’enfant et à ceux à qui il est confié, ainsi que pour d’autres formes de prévention, et aux fins d’identification, de rapport, de renvoi, d’enquête, de traitement et de suivi pour les cas de mauvais traitements de l’enfant décrits ci-dessus, et comprendre également, selon qu’il conviendra, des procédures d’intervention judiciaire.
1. Tout enfant qui est temporairement ou définitivement privé de son milieu familial, ou qui dans son propre intérêt ne peut être laissé dans ce milieu, a droit à une protection et une aide spéciales de l’Etat.
2. Les Etats parties prévoient pour cet enfant une protection de remplacement conforme à leur législation nationale.
3. Cette protection de remplacement peut notamment avoir la forme du placement dans une famille, de la kafalah de droit islamique, de l’adoption ou, en cas de nécessité, du placement dans un établissement pour enfants approprié. Dans le choix entre ces solutions, il est dûment tenu compte de la nécessité d’une certaine continuité dans l’éducation de l’enfant, ainsi que de son origine ethnique, religieuse, culturelle et linguistique.
Les Etats parties qui admettent et/ou autorisent l’adoption s’assurent que l’intérêt supérieur de l’enfant est la considération primordiale en la matière, et:
1. Les Etats parties prennent les mesures appropriées pour qu’un enfant qui cherche à obtenir le statut de réfugié ou qui est considéré comme réfugié en vertu des règles et procédures du droit international ou national applicable, qu’il soit seul ou accompagné de ses père et mère ou de toute autre personne, bénéficie de la protection et de l’assistance humanitaire voulues pour lui permettre de jouir des droits que lui reconnaissent la présente Convention et les autres instruments internationaux relatifs aux droits de l’homme ou de caractère humanitaire auxquels lesdits Etats sont parties.
2. A cette fin, les Etats parties collaborent, selon qu’ils le jugent nécessaire, à tous les efforts faits par l’Organisation des Nations Unies et les autres organisations intergouvernementales ou non gouvernementales compétentes collaborant avec l’Organisation des Nations Unies pour protéger et aider les enfants qui se trouvent en pareille situation et pour rechercher les père et mère ou autres membres de la famille de tout enfant réfugié en vue d’obtenir les renseignements nécessaires pour le réunir à sa famille. Lorsque ni le père, ni la mère, ni aucun autre membre de la famille ne peut être retrouvé, l’enfant se voit accorder, selon les principes énoncés dans la présente Convention, la même protection que tout autre enfant définitivement ou temporairement privé de son milieu familial pour quelque raison que ce soit.
1. Les Etats parties reconnaissent que les enfants mentalement ou physiquement handicapés doivent mener une vie pleine et décente, dans des conditions qui garantissent leur dignité, favorisent leur autonomie et facilitent leur participation active à la vie de la collectivité.
2. Les Etats parties reconnaissent le droit des enfants handicapés de bénéficier de soins spéciaux et encouragent et assurent, dans la mesure des ressources disponibles, l’octroi, sur demande, aux enfants handicapés remplissant les conditions requises et à ceux qui en ont la charge, d’une aide adaptée à l’état de l’enfant et à la situation de ses parents ou de ceux à qui il est confié.
3. Eu égard aux besoins particuliers des enfants handicapés, l’aide fournie conformément au par. 2 du présent article est gratuite chaque fois qu’il est possible, compte tenu des ressources financières de leurs parents ou de ceux à qui l’enfant est confié, et elle est conçue de telle sorte que les enfants handicapés aient effectivement accès à l’éducation, à la formation, aux soins de santé, à la rééducation, à la préparation à l’emploi et aux activités récréatives, et bénéficient de ces services de façon propre à assurer une intégration sociale aussi complète que possible et leur épanouissement personnel, y compris dans le domaine culturel et spirituel.
4. Dans un esprit de coopération internationale, les Etats parties favorisent l’échange d’informations pertinentes dans le domaine des soins de santé préventifs et du traitement médical, psychologique et fonctionnel des enfants handicapés, y compris par la diffusion d’informations concernant les méthodes de rééducation et les services de formation professionnelle, ainsi que l’accès à ces données, en vue de permettre aux Etats parties d’améliorer leurs capacités et leurs compétences et d’élargir leur expérience dans ces domaines. A cet égard, il est tenu particulièrement compte des besoins des pays en développement.
1. Les Etats parties reconnaissent le droit de l’enfant de jouir du meilleur état de santé possible et de bénéficier de services médicaux et de rééducation. Ils s’efforcent de garantir qu’aucun enfant ne soit privé du droit d’avoir accès à ces services.
2. Les Etats parties s’efforcent d’assurer la réalisation intégrale du droit susmentionné et, en particulier, prennent les mesures appropriées pour:
3. Les Etats parties prennent toutes les mesures efficaces appropriées en vue d’abolir les pratiques traditionnelles préjudiciables à la santé des enfants.
4. Les Etats parties s’engagent à favoriser et à encourager la coopération internationale en vue d’assurer progressivement la pleine réalisation du droit reconnu dans le présent article. A cet égard, il est tenu particulièrement compte des besoins des pays en développement.
Les Etats parties reconnaissent à l’enfant qui a été placé par les autorités compétentes pour recevoir des soins, une protection ou un traitement physique ou mental, le droit à un examen périodique dudit traitement et de toute autre circonstance relative à son placement.
1. Les Etats parties reconnaissent à tout enfant le droit de bénéficier de la sécurité sociale, y compris les assurances sociales, et prennent les mesures nécessaires pour assurer la pleine réalisation de ce droit en conformité avec leur législation nationale.
2. Les prestations doivent, lorsqu’il y a lieu, être accordées compte tenu des ressources et de la situation de l’enfant et des personnes responsables de son entretien, ainsi que de toute autre considération applicable à la demande de prestation faite par l’enfant ou en son nom.
1. Les Etats parties reconnaissent le droit de tout enfant à un niveau de vie suffisant pour permettre son développement physique, mental, spirituel, moral et social.
2. C’est aux parents ou autres personnes ayant la charge de l’enfant qu’incombe au premier chef la responsabilité d’assurer, dans les limites de leurs possibilités et de leurs moyens financiers, les conditions de vie nécessaires au développement de l’enfant.
3. Les Etats parties adoptent les mesures appropriées, compte tenu des conditions nationales et dans la mesure de leurs moyens, pour aider les parents et autres personnes ayant la charge de l’enfant à mettre en oeuvre ce droit et offrent, en cas de besoin, une assistance matérielle et des programmes d’appui, notamment en ce qui concerne l’alimentation, le vêtement et le logement.
4. Les Etats parties prennent toutes les mesures appropriées en vue d’assurer le recouvrement de la pension alimentaire de l’enfant auprès de ses parents ou des autres personnes ayant une responsabilité financière à son égard, que ce soit sur leur territoire ou à l’étranger. En particulier, pour tenir compte des cas où la personne qui a une responsabilité financière à l’égard de l’enfant vit dans un Etat autre que celui de l’enfant, les Etats parties favorisent l’adhésion à des accords internationaux ou la conclusion de tels accords ainsi que l’adoption de tous autres arrangements appropriés.
1. Les Etats parties reconnaissent le droit de l’enfant à l’éducation, et en particulier, en vue d’assurer l’exercice de ce droit progressivement et sur la base de l’égalité des chances:
2. Les Etats parties prennent toutes les mesures appropriées pour veiller à ce que la discipline scolaire soit appliquée d’une manière compatible avec la dignité de l’enfant en tant qu’être humain et conformément à la présente Convention.
3. Les Etats parties favorisent et encouragent la coopération internationale dans le domaine de l’éducation, en vue notamment de contribuer à éliminer l’ignorance et l’analphabétisme dans le monde et de faciliter l’accès aux connaissances scientifiques et techniques et aux méthodes d’enseignement modernes. A cet égard, il est tenu particulièrement compte des besoins des pays en développement.
1. Les Etats parties conviennent que l’éducation de l’enfant doit viser à:
2. Aucune disposition du présent article ou de l’art. 28 ne sera interprétée d’une manière qui porte atteinte à la liberté des personnes physiques ou morales de créer et de diriger des établissements d’enseignement, à condition que les principes énoncés au paragraphe 1 du présent article soient respectés et que l’éducation dispensée dans ces établissements soit conforme aux normes minimales que l’Etat aura prescrites.
Dans les Etats où il existe des minorités ethniques, religieuses ou linguistiques ou des personnes d’origine autochtone, un enfant autochtone ou appartenant à une de ces minorités ne peut être privé du droit d’avoir sa propre vie culturelle, de professer et de pratiquer sa propre religion ou d’employer sa propre langue en commun avec les autres membres de son groupe.
1. Les Etats parties reconnaissent à l’enfant le droit au repos et aux loisirs, de se livrer au jeu et à des activités récréatives propres à son âge, et de participer librement à la vie culturelle et artistique.
2. Les Etats parties respectent et favorisent le droit de l’enfant de participer pleinement à la vie culturelle et artistique, et encouragent l’organisation à son intention de moyens appropriés de loisirs et d’activités récréatives, artistiques et culturelles, dans des conditions d’égalité.
1. Les Etats parties reconnaissent le droit de l’enfant d’être protégé contre l’exploitation économique et de n’être astreint à aucun travail comportant des risques ou susceptible de compromettre son éducation ou de nuire à sa santé ou à son développement physique, mental, spirituel, moral ou social.
2. Les Etats parties prennent des mesures législatives, administratives, sociales et éducatives pour assurer l’application du présent article. A cette fin, et compte tenu des dispositions pertinentes des autres instruments internationaux, les Etats parties, en particulier:
Les Etats parties prennent toutes les mesures appropriées, y compris des mesures législatives, administratives, sociales et éducatives, pour protéger les enfants contre l’usage illicite de stupéfiants et de substances psychotropes, tels que les définissent les conventions internationales pertinentes, et pour empêcher que des enfants ne soient utilisés pour la production et le trafic illicites de ces substances.
Les Etats parties s’engagent à protéger l’enfant contre toutes les formes d’exploitation sexuelle et de violence sexuelle. A cette fin, les Etats prennent en particulier toutes les mesures appropriées sur les plans national, bilatéral et multilatéral pour empêcher:
Les Etats parties prennent toutes les mesures appropriées sur les plans national, bilatéral et multilatéral pour empêcher l’enlèvement, la vente ou la traite d’enfants à quelque fin que ce soit et sous quelque forme que ce soit.
Les Etats parties protègent l’enfant contre toutes autres formes d’exploitation préjudiciables à tout aspect de son bien-être.
Les Etats parties veillent à ce que:
1. Les Etats parties s’engagent à respecter et à faire respecter les règles du droit humanitaire international qui leur sont applicables en cas de conflit armé et dont la protection s’étend aux enfants.
2. Les Etats parties prennent toutes les mesures possibles dans la pratique pour veiller à ce que les personnes n’ayant pas atteint l’âge de quinze ans ne participent pas directement aux hostilités.
3. Les Etats parties s’abstiennent d’enrôler dans leurs forces armées toute personne n’ayant pas atteint l’âge de quinze ans. Lorsqu’ils incorporent des personnes de plus de quinze ans mais de moins de dix-huit ans, les Etats parties s’efforcent d’enrôler en priorité les plus âgées.
4. Conformément à l’obligation qui leur incombe en vertu du droit humanitaire international de protéger la population civile en cas de conflit armé, les Etats parties prennent toutes les mesures possibles dans la pratique pour que les enfants qui sont touchés par un conflit armé bénéficient d’une protection et de soins.
Les Etats parties prennent toutes les mesures appropriées pour faciliter la réadaptation physique et psychologique et la réinsertion sociale de tout enfant victime de toute forme de négligence, d’exploitation ou de sévices, de torture ou de toute autre forme de peines ou traitements cruels, inhumains ou dégradants, ou de conflit armé. Cette réadaptation et cette réinsertion se déroulent dans des conditions qui favorisent la santé, le respect de soi et la dignité de l’enfant.
1. Les Etats parties reconnaissent à tout enfant suspecté, accusé ou convaincu d’infraction à la loi pénale le droit à un traitement qui soit de nature à favoriser son sens de la dignité et de la valeur personnelle, qui renforce son respect pour les droits de l’homme et les libertés fondamentales d’autrui, et qui tienne compte de son âge ainsi que de la nécessité de faciliter sa réintégration dans la société et de lui faire assumer un rôle constructif au sein de celle-ci.
2. A cette fin, et compte tenu des dispositions pertinentes des instruments internationaux, les Etats parties veillent en particulier:
3. Les Etats parties s’efforcent de promouvoir l’adoption de lois, de procédures, la mise en place d’autorités et d’institutions spécialement conçues pour les enfants suspectés, accusés ou convaincus d’infraction à la loi pénale, et en particulier:
4. Toute une gamme de dispositions, relatives notamment aux soins, à l’orientation et à la supervision, aux conseils, à la probation, au placement familial, aux programmes d’éducation générale et professionnelle et aux solutions autres qu’institutionnelles seront prévues en vue d’assurer aux enfants un traitement conforme à leur bien-être et proportionné à leur situation et à l’infraction.
Aucune des dispositions de la présente Convention ne porte atteinte aux dispositions plus propices à la réalisation des droits de l’enfant qui peuvent figurer:
Les Etats parties s’engagent à faire largement connaître les principes et les dispositions de la présente Convention, par des moyens actifs et appropriés, aux adultes comme aux enfants.
1. Aux fins d’examiner les progrès accomplis par les Etats parties dans l’exécution des obligations contractées par eux en vertu de la présente Convention, il est institué un Comité des droits de l’enfant qui s’acquitte des fonctions définies ci-après.
2. Le Comité se compose de dix-huit experts de haute moralité et possédant une compétence reconnue dans le domaine visé par la présente Convention. Ses membres sont élus par les Etats parties parmi leurs ressortissants et siègent à titre personnel, compte tenu de la nécessité d’assurer une répartition géographique équitable et eu égard aux principaux systèmes juridiques.1
3. Les membres du Comité sont élus au scrutin secret sur une liste de personnes désignées par les Etats parties. Chaque Etat partie peut désigner un candidat parmi ses ressortissants.
4. La première élection aura lieu dans les six mois suivant la date d’entrée en vigueur de la présente Convention. Les élections auront lieu ensuite tous les deux ans. Quatre mois au moins avant la date de chaque élection, le Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies invitera par écrit les Etats parties à proposer leurs candidats dans un délai de deux mois. Le Secrétaire général dressera ensuite la liste alphabétique des candidats ainsi désignés, en indiquant les Etats parties qui les ont désignés, et la communiquera aux Etats parties à la présente Convention.
5. Les élections ont lieu lors des réunions des Etats parties, convoquées par le Secrétaire général au Siège de l’Organisation des Nations Unies. A ces réunions, pour lesquelles le quorum est constitué par les deux tiers des Etats parties, les candidats élus au Comité sont ceux qui obtiennent le plus grand nombre de voix et la majorité absolue des voix des représentants des Etats parties présents et votants.
6. Les membres du Comité sont élus pour quatre ans. Ils sont rééligibles si leur candidature est présentée à nouveau. La mandat de cinq des membres élus lors de la première élection prend fin au bout de deux ans. Les noms de ces cinq membres seront tirés au sort par le président de la réunion immédiatement après la première élection.
7. En cas de décès ou de démission d’un membre du Comité, ou si, pour toute autre raison, un membre déclare ne plus pouvoir exercer ses fonctions au sein du Comité, l’Etat partie qui avait présenté sa candidature nomme un autre expert parmi ses ressortissants pour pourvoir le poste ainsi vacant jusqu’à l’expiration du mandat correspondant, sous réserve de l’approbation du Comité.
8. Le Comité adopte son règlement intérieur.
9. Le Comité élit son bureau pour une période de deux ans.
10. Les réunions du Comité se tiennent normalement au Siège de l’Organisation des Nations Unies, ou en tout autre lieu approprié déterminé par le Comité. Le Comité se réunit normalement chaque année. La durée de ses sessions est déterminée et modifiée, si nécessaire, par une réunion des Etats parties à la présente Convention, sous réserve de l’approbation de l’Assemblée générale.
11. Le Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies met à la disposition du Comité le personnel et les installations qui lui sont nécessaires pour s’acquitter efficacement des fonctions qui lui sont confiées en vertu de la présente Convention.
12. Les membres du Comité institué en vertu de la présente Convention reçoivent, avec l’approbation de l’Assemblée générale, des émoluments prélevés sur les ressources de l’Organisation des Nations Unies dans les conditions et selon les modalités fixées par l’Assemblée générale.
1 Nouvelle teneur selon la D du 12 déc. 1995, en vigueur depuis le 18 nov. 2002 (RO 2007 4095).
1. Les Etats parties s’engagent à soumettre au Comité, par l’entremise du Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies, des rapports sur les mesures qu’ils auront adoptées pour donner effet aux droit reconnus dans la présente Convention et sur les progrès réalisés dans la jouissance de ces droits:
2. Les rapports établis en application du présent article doivent, le cas échéant, indiquer les facteurs et les difficultés empêchant les Etats parties de s’acquitter pleinement des obligations prévues dans la présente Convention. Ils doivent également contenir des renseignements suffisants pour donner au Comité une idée précise de l’application de la Convention dans le pays considéré.
3. Les Etats parties ayant présenté au Comité un rapport initial complet n’ont pas, dans les rapports qu’ils lui présentent ensuite conformément à l’al. b) du par. 1 du présent article, à répéter les renseignements de base antérieurement communiqués.
4. Le Comité peut demander aux Etats parties tous renseignements complémentaires relatifs à l’application de la Convention.
5. Le Comité soumet tous les deux ans à l’Assemblée générale, par l’entremise du Conseil économique et social, un rapport sur ses activités.
6. Les Etats parties assurent à leurs rapports une large diffusion dans leur propre pays.
Pour promouvoir l’application effective de la Convention et encourager la coopération internationale dans le domaine visé par la Convention:
La présente Convention est ouverte à la signature de tous les Etats.
La présente Convention est sujette à ratification. Les instruments de ratification seront déposés auprès du Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies.
La présente Convention restera ouverte à l’adhésion de tout Etat. Les instruments d’adhésion seront déposés auprès du Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies.
1. La présente Convention entrera en vigueur le trentième jour qui suivra la date du dépôt auprès du Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies du vingtième instrument de ratification ou d’adhésion.
2. Pour chacun des Etats qui ratifieront la présente Convention ou y adhéreront après le dépôt du vingtième instrument de ratification ou d’adhésion, la Convention entrera en vigueur le trentième jour qui suivra le dépôt par cet Etat de son instrument de ratification ou d’adhésion.
1. Tout Etat partie peut proposer un amendement et en déposer le texte auprès du Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies. Le Secrétaire général communique alors la proposition d’amendement aux Etats parties, en leur demandant de lui faire savoir s’ils sont favorables à la convocation d’une conférence des Etats parties en vue de l’examen de la proposition et de sa mise aux voix. Si, dans les quatre mois qui suivent la date de cette communication, un tiers au moins des Etats parties se prononcent en faveur de la convocation d’une telle conférence, le Secrétaire général convoque la conférence sous les auspices de l’Organisation des Nations Unies. Tout amendement adopté par la majorité des Etats parties présents et votants à la conférence est soumis pour approbation à l’Assemblée générale.
2. Tout amendement adopté conformément aux dispositions du par. 1 du présent article entre en vigueur lorsqu’il a été approuvé par l’Assemblée générale des Nations Unies et accepté par une majorité des deux tiers des Etats parties.
3. Lorsqu’un amendement entre en vigueur, il a force obligatoire pour les Etats parties qui l’ont accepté, les autres Etats parties demeurant liés par les dispositions de la présente Convention et par tous amendements antérieurs acceptés par eux.
1. Le Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies recevra et communiquera à tous les Etats le texte des réserves qui auront été faites par les Etats au moment de la ratification ou de l’adhésion.
2. Aucune réserve incompatible avec l’objet et le but de la présente Convention n’est autorisée.
3. Les réserves peuvent être retirées à tout moment par notification adressée au Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies, lequel en informe tous les Etats parties à la Convention. La notification prend effet à la date à laquelle elle est reçue par le Secrétaire général.
Tout Etat partie peut dénoncer la présente Convention par notification écrite adressée au Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies. La dénonciation prend effet un an après la date à laquelle la notification a été reçue par le Secrétaire général.
Le Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies est désigné comme dépositaire de la présente Convention.
L’original de la présente Convention, dont les textes anglais, arabe, chinois, espagnol, français et russe font également foi, sera déposé auprès du Secrétaire général de l’Organisation des Nations Unies.
En foi de quoi, les plénipotentiaires soussignés, dûment habilités par leurs gouvernements respectifs, ont signé la présente Convention.
Fait à New York, le 20 novembre 1989.
(Suivent les signatures)
Etats parties | Ratification Adhésion (A) Déclaration de succession (S) | Entrée en vigueur | ||
Afghanistan* | 28 mars | 1994 | 27 avril | 1994 |
Afrique du Sud | 16 juin | 1995 | 16 juillet | 1995 |
Albanie | 27 février | 1992 | 28 mars | 1992 |
Algérie* | 16 avril | 1993 | 16 mai | 1993 |
Allemagne* ** | 6 mars | 1992 | 5 avril | 1992 |
Andorre* | 2 janvier | 1996 | 1er février | 1996 |
Angola | 5 décembre | 1990 | 4 janvier | 1991 |
Antigua-et-Barbuda | 5 octobre | 1993 | 4 novembre | 1993 |
Arabie Saoudite* | 26 janvier | 1996 A | 25 février | 1996 |
Argentine* | 4 décembre | 1990 | 3 janvier | 1991 |
Arménie | 23 juin | 1993 A | 23 juillet | 1993 |
Australie* | 17 décembre | 1990 | 16 janvier | 1991 |
Autriche** | 6 août | 1992 | 5 septembre | 1992 |
Azerbaïdjan | 13 août | 1992 A | 12 septembre | 1992 |
Bahamas* | 20 février | 1991 | 22 mars | 1991 |
Bahreïn | 13 février | 1992 A | 14 mars | 1992 |
Bangladesh* | 3 août | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Barbade | 9 octobre | 1990 | 8 novembre | 1990 |
Bélarus | 1er octobre | 1990 | 31 octobre | 1990 |
Belgique* ** | 16 décembre | 1991 | 15 janvier | 1992 |
Belize | 2 mai | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Bénin | 3 août | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Bhoutan | 1er août | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Bolivie | 26 juin | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Bosnie et Herzégovine | 1er septembre | 1993 S | 6 mars | 1992 |
Botswana* | 14 mars | 1995 A | 13 avril | 1995 |
Brésil | 24 septembre | 1990 | 24 octobre | 1990 |
Brunéi* | 27 décembre | 1995 A | 26 janvier | 1996 |
Bulgarie** | 3 juin | 1991 | 3 juillet | 1991 |
Burkina Faso | 31 août | 1990 | 30 septembre | 1990 |
Burundi | 19 octobre | 1990 | 18 novembre | 1990 |
Cambodge | 15 octobre | 1992 A | 14 novembre | 1992 |
Cameroun | 11 janvier | 1993 | 10 février | 1993 |
Canada* | 13 décembre | 1991 | 12 janvier | 1992 |
Cap-Vert | 4 juin | 1992 A | 4 juillet | 1992 |
Chili | 13 août | 1990 | 12 septembre | 1990 |
Chine* | 2 mars | 1992 | 1er avril | 1992 |
Hong Kong a |
|
|
|
|
Macao |
|
|
|
|
Chypre | 7 février | 1991 | 9 mars | 1991 |
Colombie* | 28 janvier | 1991 | 27 février | 1991 |
Comores | 22 juin | 1993 | 22 juillet | 1993 |
Congo (Brazzaville) | 14 octobre | 1993 A | 13 novembre | 1993 |
Congo (Kinshasa) | 27 septembre | 1990 | 27 octobre | 1990 |
Corée (Nord) | 21 septembre | 1990 | 21 octobre | 1990 |
Corée (Sud)* | 20 novembre | 1991 | 20 décembre | 1991 |
Costa Rica | 21 août | 1990 | 20 septembre | 1990 |
Côte d’Ivoire | 4 février | 1991 | 6 mars | 1991 |
Croatie | 12 octobre | 1992 S | 8 octobre | 1991 |
Cuba* | 21 août | 1991 | 20 septembre | 1991 |
Danemark* ** | 19 juillet | 1991 | 18 août | 1991 |
Djibouti* | 6 décembre | 1990 | 5 janvier | 1991 |
Dominique | 13 mars | 1991 | 12 avril | 1991 |
Egypte* | 6 juillet | 1990 | 2 septembre | 1990 |
El Salvador | 10 juillet | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Emirats arabes unis* | 3 janvier | 1997 A | 2 février | 1997 |
Equateur | 23 mars | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Erythrée | 3 août | 1994 | 2 septembre | 1994 |
Espagne* | 6 décembre | 1990 | 5 janvier | 1991 |
Estonie | 21 octobre | 1991 A | 20 novembre | 1991 |
Ethiopie | 14 mai | 1991 A | 13 juin | 1991 |
Fidji | 13 août | 1993 | 12 septembre | 1993 |
Finlande** | 20 juin | 1991 | 20 juillet | 1991 |
France* ** | 7 août | 1990 | 6 septembre | 1990 |
Gabon | 9 février | 1994 | 11 mars | 1994 |
Gambie | 8 août | 1990 | 7 septembre | 1990 |
Géorgie | 2 juin | 1994 A | 2 juillet | 1994 |
Ghana | 5 février | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Grèce | 11 mai | 1993 | 10 juin | 1993 |
Grenade | 5 novembre | 1990 | 5 décembre | 1990 |
Guatemala | 6 juin | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Guinée | 13 juillet | 1990 A | 2 septembre | 1990 |
Guinée équatoriale | 15 juin | 1992 A | 15 juillet | 1992 |
Guinée-Bissau | 20 août | 1990 | 19 septembre | 1990 |
Guyana | 14 janvier | 1991 | 13 février | 1991 |
Haïti | 8 juin | 1995 | 8 juillet | 1995 |
Honduras | 10 août | 1990 | 9 septembre | 1990 |
Hongrie** | 7 octobre | 1991 | 6 novembre | 1991 |
Iles Cook* | 6 juin | 1997 A | 6 juillet | 1997 |
Iles Marshall | 4 octobre | 1993 | 3 novembre | 1993 |
Inde* | 11 décembre | 1992 A | 10 janvier | 1993 |
Indonésie | 5 septembre | 1990 | 5 octobre | 1990 |
Iran* | 13 juillet | 1994 | 12 août | 1994 |
Iraq* | 15 juin | 1994 A | 15 juillet | 1994 |
Irlande** | 28 septembre | 1992 | 28 octobre | 1992 |
Islande* | 28 octobre | 1992 | 27 novembre | 1992 |
Israël* | 3 octobre | 1991 | 2 novembre | 1991 |
Italie** | 5 septembre | 1991 | 5 octobre | 1991 |
Jamaïque | 14 mai | 1991 | 13 juin | 1991 |
Japon* | 22 avril | 1994 | 22 mai | 1994 |
Jordanie* | 24 mai | 1991 | 23 juin | 1991 |
Kazakhstan | 12 août | 1994 | 11 septembre | 1994 |
Kenya | 30 juillet | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Kirghizistan | 7 octobre | 1994 A | 6 novembre | 1994 |
Kiribati* | 11 décembre | 1995 A | 10 janvier | 1996 |
Koweït* | 21 octobre | 1991 | 20 novembre | 1991 |
Laos | 8 mai | 1991 A | 7 juin | 1991 |
Lesotho | 10 mars | 1992 | 9 avril | 1992 |
Lettonie** | 14 avril | 1992 A | 14 mai | 1992 |
Liban | 14 mai | 1991 | 13 juin | 1991 |
Libéria | 4 juin | 1993 | 4 juillet | 1993 |
Libye | 15 avril | 1993 A | 15 mai | 1993 |
Liechtenstein* | 22 décembre | 1995 | 21 janvier | 1996 |
Lituanie | 31 janvier | 1992 A | 1er mars | 1992 |
Luxembourg* | 7 mars | 1994 | 6 avril | 1994 |
Macédoine | 2 décembre | 1993 S | 17 novembre | 1991 |
Madagascar | 19 mars | 1991 | 18 avril | 1991 |
Malaisie* | 17 février | 1995 A | 19 mars | 1995 |
Malawi | 2 janvier | 1991 A | 1er février | 1991 |
Maldives* | 11 février | 1991 | 13 mars | 1991 |
Mali* | 20 septembre | 1990 | 20 octobre | 1990 |
Malte | 30 septembre | 1990 | 30 octobre | 1990 |
Maroc* | 21 juin | 1993 | 21 juillet | 1993 |
Maurice | 26 juillet | 1990 A | 2 septembre | 1990 |
Mauritanie | 16 mai | 1991 | 15 juin | 1991 |
Mexique | 21 septembre | 1990 | 21 octobre | 1990 |
Micronésie | 5 mai | 1993 A | 4 juin | 1993 |
Moldova** | 26 janvier | 1993 A | 25 février | 1993 |
Monaco* | 21 juin | 1993 A | 21 juillet | 1993 |
Mongolie | 5 juillet | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Monténégro | 23 octobre | 2006 S | 3 juin | 2006 |
Mozambique | 26 avril | 1994 | 26 mai | 1994 |
Myanmar | 15 juillet | 1991 A | 14 août | 1991 |
Namibie | 30 septembre | 1990 | 30 octobre | 1990 |
Nauru | 27 juillet | 1994 A | 26 août | 1994 |
Népal | 14 septembre | 1990 | 14 octobre | 1990 |
Nicaragua | 5 octobre | 1990 | 4 novembre | 1990 |
Niger | 30 septembre | 1990 | 30 octobre | 1990 |
Nigéria | 19 avril | 1991 | 19 mai | 1991 |
Nioué | 20 décembre | 1995 A | 19 janvier | 1996 |
Norvège** | 8 janvier | 1991 | 7 février | 1991 |
Nouvelle-Zélande* | 6 avril | 1993 | 6 mai | 1993 |
Oman* | 9 décembre | 1996 A | 8 janvier | 1997 |
Ouganda | 17 août | 1990 | 16 septembre | 1990 |
Ouzbékistan | 29 juin | 1994 A | 29 juillet | 1994 |
Pakistan | 12 novembre | 1990 | 12 décembre | 1990 |
Palaos | 4 août | 1995 A | 3 septembre | 1995 |
Palestine | 2 avril | 2014 A | 2 mai | 2014 |
Panama | 12 décembre | 1990 | 11 janvier | 1991 |
Papouasie-Nouvelle-Guinée | 2 mars | 1993 | 1er avril | 1993 |
Paraguay | 25 septembre | 1990 | 25 octobre | 1990 |
Pays-Bas* ** | 6 février | 1995 | 8 mars | 1995 |
Aruba* |
|
|
|
|
Curaçao* |
|
|
|
|
Partie caraïbe (Bonaire, Sint Eustatius et Saba)* |
|
|
|
|
Sint Maarten* |
|
|
|
|
Pérou | 4 septembre | 1990 | 4 octobre | 1990 |
Philippines | 21 août | 1990 | 20 septembre | 1990 |
Pologne* ** | 7 juin | 1991 | 7 juillet | 1991 |
Portugal* ** | 21 septembre | 1990 | 21 octobre | 1990 |
Qatar* | 3 avril | 1995 | 3 mai | 1995 |
République centrafricaine | 23 avril | 1992 | 23 mai | 1992 |
République dominicaine | 11 juin | 1991 | 11 juillet | 1991 |
République tchèque* ** | 22 février | 1993 S | 1er janvier | 1993 |
Roumanie** | 28 septembre | 1990 | 28 octobre | 1990 |
Royaume-Uni* ** | 16 décembre | 1991 | 15 janvier | 1992 |
Anguilla* |
|
|
|
|
Bermudes* |
|
|
|
|
Ile de Man* |
|
|
|
|
Iles Cayman* |
|
|
|
|
Iles Falkland* |
|
|
|
|
Iles Pitcairn (Ducie, Oeno, Henderson et Pitcairn)* |
|
|
|
|
Iles Turques et Caïques* |
|
|
|
|
Iles Vierges britanniques* |
|
|
|
|
Jersey |
|
|
|
|
Montserrat* |
|
|
|
|
Sainte-Hélène et dépendances (Ascension et Tristan da Cunha)* |
|
|
|
|
Russie | 16 août | 1990 | 15 septembre | 1990 |
Rwanda | 24 janvier | 1991 | 23 février | 1991 |
Sainte-Lucie | 16 juin | 1993 | 16 juillet | 1993 |
Saint-Kitts-et-Nevis | 24 juillet | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Saint-Marin | 25 novembre | 1991 A | 25 décembre | 1991 |
Saint-Siège* | 20 avril | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Saint-Vincent-et-les Grenadines | 26 octobre | 1993 | 25 novembre | 1993 |
Salomon, Iles | 10 avril | 1995 A | 10 mai | 1995 |
Samoa* | 29 novembre | 1994 | 29 décembre | 1994 |
Sao Tomé-et-Principe | 14 mai | 1991 A | 13 juin | 1991 |
Sénégal | 31 juillet | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Serbie | 12 mars | 2001 S | 27 avril | 1992 |
Seychelles | 7 septembre | 1990 A | 7 octobre | 1990 |
Sierra Leone | 18 juin | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Singapour* | 5 octobre | 1995 A | 4 novembre | 1995 |
Slovaquie* ** | 28 mai | 1993 S | 1er janvier | 1993 |
Slovénie | 6 juillet | 1992 S | 25 juin | 1991 |
Somalie* | 1er octobre | 2015 | 31 octobre | 2015 |
Soudan | 3 août | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Soudan du Sud | 23 janvier | 2015 A | 22 février | 2015 |
Sri Lanka | 12 juillet | 1991 | 11 août | 1991 |
Suède** | 29 juin | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Suisse* ** | 24 février | 1997 | 26 mars | 1997 |
Suriname | 1er mars | 1993 | 31 mars | 1993 |
Swaziland* | 7 septembre | 1995 | 7 octobre | 1995 |
Syrie* | 15 juillet | 1993 | 14 août | 1993 |
Tadjikistan | 26 octobre | 1993 A | 25 novembre | 1993 |
Tanzanie | 10 juin | 1991 | 10 juillet | 1991 |
Tchad | 2 octobre | 1990 | 1er novembre | 1990 |
Thaïlande* | 27 mars | 1992 A | 26 avril | 1992 |
Timor-Leste | 16 avril | 2003 A | 16 mai | 2003 |
Togo | 1er août | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Tonga | 6 novembre | 1995 A | 6 décembre | 1995 |
Trinité-et-Tobago | 5 décembre | 1991 | 4 janvier | 1992 |
Tunisie* | 30 janvier | 1992 | 29 février | 1992 |
Turkménistan | 20 septembre | 1993 A | 20 octobre | 1993 |
Turquie* | 4 avril | 1995 | 4 mai | 1995 |
Tuvalu | 22 septembre | 1995 A | 22 octobre | 1995 |
Ukraine | 28 août | 1991 | 27 septembre | 1991 |
Uruguay* | 20 novembre | 1990 | 20 décembre | 1990 |
Vanuatu | 7 juillet | 1993 | 6 août | 1993 |
Venezuela* | 13 septembre | 1990 | 13 octobre | 1990 |
Vietnam | 28 février | 1990 | 2 septembre | 1990 |
Yémen | 1er mai | 1991 | 31 mai | 1991 |
Zambie | 6 décembre | 1991 | 5 janvier | 1992 |
Zimbabwe | 11 septembre | 1990 | 11 octobre | 1990 |
Les réserves, déclarations et objections, à l’exception des réserves et déclarations de la Suisse, ne sont pas publiées au RO. Les textes en français et en anglais peuvent être consultés à l’adresse du site Internet des Nations Unies: http://treaties.un.org ou obtenus à la Direction du droit international public (DDIP), Section des traités internationaux, 3003 Berne. | ||||
a Jusqu’au 30 juin 1997, la Convention était applicable à Hong Kong sur la base d’une déclaration d’extension territoriale du Royaume-Uni. A partir du 1er juillet 1997, Hong Kong est devenue une Région administrative spéciale (RAS) de la République populaire de Chine. En vertu de la déclaration sino-britannique du 19 déc. 1984, les accords qui étaient applicables à Hong Kong avant sa rétrocession à la République populaire de Chine demeurent applicables à la RAS. |
Suisse3
La Suisse renvoie expressément au devoir de tout Etat d’appliquer les normes du droit international humanitaire et du droit national, dans la mesure où celles-ci assurent mieux à l’enfant protection et assistance dans les conflits armés.
Art. 54
Art. 75
Art. 10, par. 1
Est réservée la législation suisse, qui ne garantit pas le regroupement familial à certaines catégories d’étrangers.
Art. 37, let. c
La séparation des jeunes et des adultes privés de liberté n’est pas garantie sans exception.
Art. 40
Est réservée la procédure pénale suisse des mineurs qui ne garantit ni le droit inconditionnel à une assistance ni la séparation, au niveau personnel et de l’organisation, entre l’autorité d’instruction et l’autorité de jugement.
Etats parties | Ratification Déclaration de succession (S) | Entrée en vigueur | ||
Afrique du Sud | 5 août | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Algérie | 21 janvier | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Allemagne | 25 juin | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Andorre | 17 janvier | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Arabie Saoudite | 30 juin | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Argentine | 2 mars | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Autriche | 1er février | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Bahamas | 23 octobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Bahreïn | 13 juin | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Bangladesh | 23 avril | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Bélarus | 23 septembre | 2003 | 23 septembre | 2003 |
Belgique | 29 juin | 2004 | 29 juin | 2004 |
Belize | 15 décembre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Bhoutan | 17 mars | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Bolivie | 15 mars | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Botswana | 6 mars | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Brésil | 26 février | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Brunéi | 28 juin | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Bulgarie | 25 juin | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Burkina Faso | 26 juillet | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Cambodge | 12 août | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Cameroun | 5 octobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Canada | 17 septembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Chili | 19 août | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Chine | 10 juillet | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Chypre | 20 septembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Colombie | 31 janvier | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Congo (Brazzaville) | 28 février | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Corée (Nord) | 23 février | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Corée (Sud) | 3 février | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Costa Rica | 12 février | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Côte d’Ivoire | 25 septembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Croatie | 26 mai | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Cuba | 23 octobre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Danemark | 10 septembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Djibouti | 21 septembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Dominique | 5 juillet | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Egypte | 28 décembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Emirats arabes unis | 11 novembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Equateur | 25 février | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Espagne | 13 janvier | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Estonie | 6 décembre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Ethiopie | 15 avril | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Fidji | 20 août | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Finlande | 3 janvier | 1997 | 18 novembre | 2002 |
France | 20 juin | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Géorgie | 11 avril | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Ghana | 3 février | 2011 | 3 février | 2011 |
Grèce | 23 septembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Grenade | 20 mai | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Guatemala | 26 décembre | 2002 | 26 décembre | 2002 |
Guinée | 14 mai | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Guyana | 15 septembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Haïti | 20 décembre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Indonésie | 17 décembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Iran | 13 novembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Iraq | 31 décembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Irlande | 18 novembre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Islande | 14 janvier | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Israël | 27 décembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Italie | 14 septembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Jamaïque | 6 avril | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Japon | 12 juin | 2003 | 12 juin | 2003 |
Jordanie | 24 septembre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Kenya | 12 février | 2003 | 12 février | 2003 |
Kirghizistan | 31 mai | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Kiribati | 9 septembre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Koweït | 9 mai | 2003 | 9 mai | 2003 |
Laos | 22 septembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Lesotho | 12 novembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Liban | 14 juillet | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Libéria | 16 septembre | 2005 | 16 septembre | 2005 |
Liechtenstein | 21 janvier | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Lituanie | 27 mars | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Luxembourg | 11 juillet | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Macédoine | 16 octobre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Malaisie | 19 août | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Maldives | 2 novembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Mali | 4 mars | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Malte | 1er mai | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Maroc | 27 janvier | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Maurice | 25 août | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Mauritanie | 20 août | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Mexique | 22 septembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Moldova | 30 janvier | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Monaco | 26 mai | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Mongolie | 19 décembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Monténégro | 23 octobre | 2006 S | 3 juin | 2006 |
Mozambique | 4 mars | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Myanmar | 9 juin | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Namibie | 11 décembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Nicaragua | 23 janvier | 2003 | 23 janvier | 2003 |
Niger | 24 octobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Norvège | 24 février | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Nouvelle-Zélandea | 16 juin | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Oman | 16 octobre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Ouganda | 27 juin | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Ouzbékistan | 25 avril | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Pakistan | 19 janvier | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Palaos | 26 avril | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Panama | 5 novembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Paraguay | 12 décembre | 2003 | 12 décembre | 2003 |
Pays-Bas | 4 décembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Aruba |
|
|
|
|
Curaçao | 4 décembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Partie caraïbe (Bonaire, Sint Eustatius et Saba) | 4 décembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Sint Maarten | 4 décembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Pérou | 26 janvier | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Philippines | 14 janvier | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Pologne | 2 septembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Portugal | 29 juin | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Qatar | 5 mai | 1999 | 18 novembre | 2002 |
République tchèque | 23 mai | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Roumanie | 3 octobre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Royaume-Uni | 17 juillet | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Russie | 1er mai | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Rwanda | 19 septembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Saint-Marin | 10 octobre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Saint-Siège | 15 août | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Samoa | 22 mars | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Sénégal | 5 novembre | 2003 | 5 novembre | 2003 |
Serbie | 4 octobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Sierra Leone | 27 novembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Singapour | 29 mars | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Slovaquie | 29 juillet | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Soudan | 9 avril | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Sri Lanka | 29 février | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Suède | 17 octobre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Suisse | 2 décembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Suriname | 23 mai | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Swaziland | 17 janvier | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Syrie | 16 juin | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Tchad | 16 mai | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Thaïlande | 30 avril | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Togo | 19 juin | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Trinité-et-Tobago | 1er novembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Tunisie | 29 mars | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Turquie | 9 décembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Ukraine | 3 juillet | 2003 | ||
Uruguay | 17 février | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Venezuela | 2 novembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Vietnam | 11 janvier | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Yémen | 3 avril | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Zambie | 9 août | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Zimbabwe | 27 août | 2002 | 18 novembre | 2002 |
a L’amendement ne vaut pas pour Tokélaou. |
1RO 1998 2053
2RO 1998 2055, 2004 339, 2007 417, 2010 1619, 2014 1311, 2016 1181 3803. Une version du champ d’application mise à jour est publiée sur le site web du DFAE (www.dfae.admin.ch/traites).
3 Art. 1 al. 1 de l’AF du 13 déc. 1996 (RO 1998 2053).
4RO 2004 3877
5RO 2007 3839
6RO 2007 3839
7RO 2004 339 813
8RO 2007 4095, 2014 1417. Une version du champ d’application mise à jour est publiée sur le site web du DFAE (www.dfae.admin.ch/traites).
Traduzione1
(Stato 25 ottobre 2016)
Gli Stati parti alla presente Convenzione
Considerato che, in conformità con i principi proclamati nello Statuto delle Nazioni Unite1, il riconoscimento della dignità inerente a tutti i membri della famiglia umana nonché l’uguaglianza ed il carattere inalienabile dei loro diritti sono le fondamenta della libertà, della giustizia e della pace nel mondo;
Tenendo presente che i popoli delle Nazioni Unite hanno ribadito nello Statuto la loro fede nei diritti fondamentali dell’uomo e nella dignità e nel valore della persona umana ed hanno risolto di favorire il progresso sociale e di instaurare migliori condizioni di vita in una maggiore libertà;
Riconoscendo che le Nazioni Unite, nella Dichiarazione Universale dei Diritti dell’Uomo e nei Patti internazionali relativi ai Diritti dell’Uomo, hanno proclamato ed hanno convenuto che ciascuno può avvalersi di tutti i diritti e di tutte le libertà che vi sono enunciate, senza distinzione di sorta in particolare di razza, di colore, di sesso, di lingua, di religione, di opinione politica o di ogni altra opinione, di origine nazionale o sociale, di ricchezza, di nascita o di ogni altra circostanza;
Rammentando che nella Dichiarazione Universale dei Diritti dell’Uomo le Nazioni Unite hanno proclamato che l’infanzia ha diritto ad un aiuto e ad una assistenza particolari;
Convinti che la famiglia, unità fondamentale della società ed ambiente naturale per la crescita ed il benessere di tutti i suoi membri ed in particolare dei fanciulli, deve ricevere la protezione e l’assistenza di cui necessita per poter svolgere integralmente il suo ruolo nella collettività;
Riconoscendo che il fanciullo, ai fini dello sviluppo armonioso e completo della sua personalità deve crescere in un ambiente familiare in un clima di felicità, di amore e di comprensione;
In considerazione del fatto che occorre preparare pienamente il fanciullo ad avere una sua vita individuale nella Società, ed educarlo nello spirito degli ideali proclamati nello Statuto delle Nazioni Unite, in particolare in uno spirito di pace, di dignità, di tolleranza, di libertà, di uguaglianza e di solidarietà;
Tenendo presente che la necessità di concedere una protezione speciale al fanciullo è stata enunciata nella Dichiarazione di Ginevra del 1924 sui diritti del fanciullo e nella Dichiarazione dei Diritti del Fanciullo adottata dall’Assemblea Generale il 20 novembre 1959 e riconosciuta nella Dichiarazione Universale dei Diritti dell’Uomo, nel Patto internazionale relativo ai diritti civili e politici2 (in particolare negli articoli 23 e 24), nel Patto internazionale relativo ai diritti economici, sociali e culturali3 (in particolare all’articolo 10) e negli Statuti e strumenti pertinenti delle Istituzioni specializzate e delle Organizzazioni internazionali che si preoccupano del benessere del fanciullo;
Tenendo presente che, come indicato nella Dichiarazione dei Diritti dell’Uomo, «il fanciullo, a causa della sua mancanza di maturità fisica ed intellettuale», necessita di una protezione e di cure particolari, ivi compresa una protezione legale appropriata, sia prima che dopo la nascita;
Rammentando le disposizioni della Dichiarazione sui principi sociali e giuridici applicabili alla protezione ed al benessere dei fanciulli, considerati soprattutto sotto il profilo delle prassi in materia di adozione e di collocamento familiare a livello nazionale e internazionale, dell’insieme delle regole minime delle Nazioni Unite relative all’amministrazione della giustizia minorile (Regole di Beijing) e della Dichiarazione sulla protezione delle donne e dei fanciulli in periodi di emergenza e di conflitto armato;
Riconoscendo che vi sono in tutti i Paesi del mondo fanciulli che vivono in condizioni particolarmente difficili e che è necessario prestare ad essi una particolare attenzione;
Tenendo debitamente conto dell’importanza delle tradizioni e dei valori culturali di ciascun popolo per la protezione e lo sviluppo armonioso del fanciullo;
Riconoscendo l’importanza della cooperazione internazionale per il miglioramento delle condizioni di vita dei fanciulli di tutti i Paesi, in particolare nei Paesi in via di sviluppo,
Hanno convenuto quanto segue:
Ai sensi della presente Convenzione si intende per fanciullo ogni essere umano avente un’età inferiore a diciott’anni, salvo se abbia raggiunto prima la maturità in virtù della legislazione applicabile.
1. Gli Stati parti si impegnano a rispettare i diritti enunciati nella presente Convenzione ed a garantirli ad ogni fanciullo che dipende dalla loro giurisdizione, senza distinzione di sorta ed a prescindere da ogni considerazione di razza, di colore, di sesso, di lingua, di religione, di opinione politica o altra del fanciullo o dei suoi genitori o rappresentanti legali, dalla loro origine nazionale, etnica o sociale, dalla loro situazione finanziaria, dalla loro incapacità, dalla loro nascita o da ogni altra circostanza.
2. Gli Stati parti adottano tutti i provvedimenti appropriati affinché il fanciullo sia effettivamente tutelato contro ogni forma di discriminazione o di sanzione motivate dalla condizione sociale, dalle attività, opinioni professate o convinzioni dei suoi genitori, dei suoi rappresentanti legali o dei suoi familiari.
1. In tutte le decisioni relative ai fanciulli, di competenza sia delle istituzioni pubbliche o private di assistenza sociale, dei tribunali, delle autorità amministrative o degli organi legislativi, l’interesse superiore del fanciullo deve essere una considerazione permanente.
2. Gli Stati parti si impegnano ad assicurare al fanciullo la protezione e le cure necessarie al suo benessere, in considerazione dei diritti e dei doveri dei suoi genitori, dei suoi tutori o di altre persone che hanno la sua responsabilità legale, ed a tal fine essi adottano tutti i provvedimenti legislativi ed amministrativi appropriati.
3. Gli Stati parti vigilano affinché il funzionamento delle istituzioni, servizi ed istituti che hanno la responsabilità dei fanciulli e che provvedono alla loro protezione sia conforme alle norme stabilite dalle autorità competenti in particolare nell’ambito della sicurezza e della salute e per quanto riguarda il numero e la competenza del loro personale nonché l’esistenza di un adeguato controllo.
Gli Stati parti si impegnano ad adottare tutti i provvedimenti legislativi, amministrativi ed altri, necessari per attuare i diritti riconosciuti dalla presente Convenzione. Trattandosi di diritti economici, sociali e culturali essi adottano tali provvedimenti entro i limiti delle risorse di cui dispongono e, se del caso, nell’ambito della cooperazione internazionale.
Gli Stati parti rispettano la responsabilità, il diritto ed il dovere dei genitori o, se del caso, dei membri della famiglia allargata o della collettività, come previsto dagli usi locali, dei tutori o altre persone legalmente responsabili del fanciullo, di dare a quest’ultimo, in maniera corrispondente allo sviluppo delle sue capacità, l’orientamento ed i consigli adeguati all’esercizio dei diritti che gli sono riconosciuti dalla presente Convenzione.
1. Gli Stati parti riconoscono che ogni fanciullo ha un diritto inerente alla vita.
2. Gli Stati parti assicurano in tutta la misura del possibile la sopravvivenza e lo sviluppo del fanciullo.
1. Il fanciullo è registrato immediatamente al momento della sua nascita e da allora ha diritto ad un nome, ad acquisire una cittadinanza e, nella misura del possibile, a conoscere i suoi genitori ed a essere allevato da essi.
2. Gli Stati parti vigilano affinché questi diritti siano attuati in conformità con la loro legislazione nazionale e con gli obblighi che sono imposti loro dagli strumenti internazionali applicabili in materia, in particolare nei casi in cui se ciò non fosse fatto, il fanciullo verrebbe a trovarsi apolide.
1. Gli Stati parti si impegnano a rispettare il diritto del fanciullo a preservare la propria identità, ivi compresa la sua nazionalità, il suo nome e le sue relazioni familiari, così come sono riconosciute dalla legge, senza ingerenze illegali.
2. Se un fanciullo è illegalmente privato degli elementi costitutivi della sua identità o di alcuni di essi, gli Stati parti devono concedergli adeguata assistenza e protezione affinché la sua identità sia ristabilita il più rapidamente possibile.
1. Gli Stati parti vigilano affinché il fanciullo non sia separato dai suoi genitori contro la loro volontà a meno che le autorità competenti non decidano, sotto riserva di revisione giudiziaria e conformemente con le leggi di procedura applicabili, che questa separazione è necessaria nell’interesse preminente del fanciullo. Una decisione in questo senso può essere necessaria in taluni casi particolari, ad esempio quando i genitori maltrattano o trascurano il fanciullo oppure se vivono separati ed una decisione debba essere presa riguardo al luogo di residenza del fanciullo.
2. In tutti i casi previsti al paragrafo 1 del presente articolo, tutte le Parti interessate devono avere la possibilità di partecipare alle deliberazioni e di far conoscere le loro opinioni.
3. Gli Stati parti rispettano il diritto del fanciullo separato da entrambi i genitori o da uno di essi, di intrattenere regolarmente rapporti personali e contatti diretti con entrambi i suoi genitori, a meno che ciò non sia contrario all’interesse preminente del fanciullo.
4. Se la separazione è il risultato di provvedimenti adottati da uno Stato parte, come la detenzione, l’imprigionamento, l’esilio, l’espulsione o la morte (compresa la morte, quale che ne sia la causa, sopravvenuta durante la detenzione) di entrambi i genitori o di uno di essi, o del fanciullo, lo Stato parte fornisce dietro richiesta ai genitori, al fanciullo oppure, se del caso, ad un altro membro della famiglia, le informazioni essenziali concernenti il luogo dove si trovano il familiare o i familiari, a meno che la divulgazione di tali informazioni possa mettere a repentaglio il benessere del fanciullo. Gli Stati parti vigilano inoltre affinché la presentazione di tale domanda non comporti di per sé conseguenze pregiudizievoli per la persona o per le persone interessate.
1. In conformità con l’obbligo che incombe agli Stati parti in virtù del paragrafo 1 dell’articolo 9, ogni domanda presentata da un fanciullo o dai suoi genitori in vista di entrare in uno Stato parte o di lasciarlo ai fini di un ricongiungimento familiare sarà considerata con uno spirito positivo, con umanità e diligenza. Gli Stati parti vigilano inoltre affinché la presentazione di tale domanda non comporti conseguenze pregiudizievoli per gli autori della domanda e per i loro familiari.
2. Un fanciullo i cui genitori risiedono in Stati diversi ha diritto ad intrattenere rapporti personali e contatti diretti regolari con entrambi i suoi genitori, salvo circostanze eccezionali. A tal fine, ed in conformità con l’obbligo incombente agli Stati parti, in virtù del paragrafo 1 dell’articolo 9, gli Stati parti rispettano il diritto del fanciullo e dei suoi genitori di abbandonare ogni Paese, compreso il loro, e di fare ritorno nel proprio Paese. Il diritto di abbandonare ogni Paese può essere regolamentato solo dalle limitazioni stabilite dalla legislazione, necessarie ai fini della protezione della sicurezza interna, dell’ordine pubblico, della salute o della moralità pubbliche, o dei diritti e delle libertà altrui, compatibili con gli altri diritti riconosciuti nella presente Convenzione.
1. Gli Stati parti adottano provvedimenti per impedire gli spostamenti ed i non-ritorni illeciti di fanciulli all’estero.
2. A tal fine, gli Stati parti favoriscono la conclusione di accordi bilaterali o multilaterali oppure l’adesione ad accordi esistenti.
1. Gli Stati parti garantiscono al fanciullo capace di discernimento il diritto di esprimere liberamente la sua opinione su ogni questione che lo interessa, le opinioni del fanciullo essendo debitamente prese in considerazione tenendo conto della sua età e del suo grado di maturità.
2. A tal fine, si darà in particolare al fanciullo la possibilità di essere ascoltato in ogni procedura giudiziaria o amministrativa che lo concerne, sia direttamente, sia tramite un rappresentante o un organo appropriato, in maniera compatibile con le regole di procedura della legislazione nazionale.
1. Il fanciullo ha diritto alla libertà di espressione. Questo diritto comprende la libertà di ricercare, di ricevere e di divulgare informazioni ed idee di ogni specie, indipendentemente dalle frontiere, sotto forma orale, scritta, stampata o artistica, o con ogni altro mezzo a scelta del fanciullo.
2. L’esercizio di questo diritto può essere regolamentato unicamente dalle limitazioni stabilite dalla legge e che sono necessarie:
1. Gli Stati parti rispettano il diritto del fanciullo alla libertà di pensiero, di coscienza e di religione.
2. Gli Stati parti rispettano il diritto ed il dovere dei genitori oppure, se del caso, dei rappresentanti legali del bambino, di guidare quest’ultimo nell’esercizio del summenzionato diritto in maniera che corrisponda allo sviluppo delle sue capacità.
3. La libertà di manifestare la propria religione o le proprie convinzioni può essere soggetta unicamente alle limitazioni prescritte dalla legge, necessarie ai fini del mantenimento della sicurezza pubblica, dell’ordine pubblico, della sanità e della moralità pubbliche, oppure delle libertà e diritti fondamentali dell’uomo.
1. Gli Stati parti riconoscono i diritti del fanciullo alla libertà di associazione ed alla libertà di riunirsi pacificamente.
2. L’esercizio di tali diritti può essere oggetto unicamente delle limitazioni stabilite dalla legge, necessarie in una società democratica nell’interesse della sicurezza nazionale, della sicurezza o dell’ordine pubblici, oppure per tutelare la sanità o la moralità pubbliche, o i diritti e le libertà altrui.
1. Nessun fanciullo sarà oggetto di interferenze arbitrarie o illegali nella sua vita privata, nella sua famiglia, nel suo domicilio o nella sua corrispondenza, e neppure di affronti illegali al suo onore e alla sua reputazione.
2. Il fanciullo ha diritto alla protezione della legge contro tali interferenze o tali affronti.
Gli Stati parti riconoscono l’importanza della funzione esercitata dai mass-media e vigilano affinché il fanciullo possa accedere ad una informazione ed a materiali provenienti da fonti nazionali ed internazionali varie, soprattutto se finalizzati a promuovere il suo benessere sociale, spirituale e morale nonché la sua salute fisica e mentale. A tal fine, gli Stati parti:
1. Gli Stati parti faranno del loro meglio per garantire il riconoscimento del principio comune secondo il quale entrambi i genitori hanno una responsabilità comune per quanto riguarda l’educazione del fanciullo ed il provvedere al suo sviluppo. La responsabilità di allevare il fanciullo e di provvedere al suo sviluppo incombe innanzitutto ai genitori oppure, se del caso, ai suoi rappresentanti legali i quali devono essere guidati principalmente dall’interesse preminente del fanciullo.
2. Al fine di garantire e di promuovere i diritti enunciati nella presente Convenzione, gli Stati parti accordano gli aiuti appropriati ai genitori ed ai rappresentanti legali del fanciullo nell’esercizio della responsabilità che incombe loro di allevare il fanciullo e provvedono alla creazione di istituzioni, istituti e servizi incaricati di vigilare sul benessere del fanciullo.
3. Gli Stati parti adottano ogni appropriato provvedimento per garantire ai fanciulli i cui genitori lavorano, il diritto di beneficiare dei servizi e degli istituti di assistenza all’infanzia, per i quali essi abbiano i requisiti necessari.
1. Gli Stati parti adottano ogni misura legislativa, amministrativa, sociale ed educativa per tutelare il fanciullo contro ogni forma di violenza, di oltraggio o di brutalità fisiche o mentali, di abbandono o di negligenza, di maltrattamenti o di sfruttamento, compresa la violenza sessuale, per tutto il tempo in cui è affidato all’uno o all’altro, o ad entrambi, i suoi genitori, al suo rappresentante legale (o rappresentanti legali), oppure ad ogni altra persona che ha il suo affidamento.
2. Le suddette misure di protezione comporteranno, a seconda del caso, procedure efficaci per la creazione di programmi sociali finalizzati a fornire l’appoggio necessario al fanciullo e a coloro ai quali egli è affidato, nonché per altre forme di prevenzione, ed ai fini dell’individuazione, del rapporto, del rinvio, dell’inchiesta, della trattazione e dei seguiti da dare ai casi di maltrattamento del fanciullo di cui sopra; esse dovranno altresì includere, se necessario, procedure di intervento giudiziario.
1. Ogni fanciullo il quale è temporaneamente o definitivamente privato del suo ambiente familiare oppure non può essere lasciato in tale ambiente nel suo proprio interesse, ha diritto ad una protezione e ad aiuti speciali dello Stato.
2. Gli Stati parti prevedono per questo fanciullo una protezione sostitutiva, in conformità con la loro legislazione nazionale.
3. Tale protezione sostitutiva può in particolare concretizzarsi per mezzo di sistemazione in una famiglia, della kafalah di diritto islamico, dell’adozione o in caso di necessità, del collocamento in un adeguato istituto per l’infanzia. Nell’effettuare una selezione tra queste soluzioni, si terrà debitamente conto della necessità di una certa continuità nell’educazione del fanciullo, nonché della sua origine etnica, religiosa, culturale e linguistica.
Gli Stati parti che ammettono e/o autorizzano l’adozione, si accertano che l’interesse superiore del fanciullo sia la considerazione fondamentale in materia, e:
1. Gli Stati parti adottano misure adeguate affinché un fanciullo il quale cerca di ottenere lo statuto di rifugiato, oppure è considerato come rifugiato ai sensi delle regole e delle procedure del diritto internazionale o nazionale applicabile, solo o accompagnato dal padre e dalla madre o da ogni altra persona, possa beneficiare della protezione e dell’assistenza umanitaria necessarie per consentirgli di usufruire dei diritti che gli sono riconosciuti dalla presente Convenzione e dagli altri strumenti internazionali relativi ai diritti dell’uomo o di natura umanitaria di cui detti Stati sono parti.
2. A tal fine, gli Stati parti collaborano, a seconda di come lo giudichino necessario, a tutti gli sforzi compiuti dall’Organizzazione delle Nazioni Unite e dalle altre organizzazioni intergovernative o non governative competenti che collaborano con l’Organizzazione delle Nazioni Unite, per proteggere ed aiutare i fanciulli che si trovano in tale situazione e per ricercare i genitori o altri familiari di ogni fanciullo rifugiato al fine di ottenere le informazioni necessarie per ricongiungerlo alla sua famiglia. Se il padre, la madre o ogni altro familiare sono irreperibili, al fanciullo sarà concessa, secondo i principi enunciati nella presente Convenzione, la stessa protezione di quella di ogni altro fanciullo definitivamente oppure temporaneamente privato del suo ambiente familiare per qualunque motivo.
1. Gli Stati parti riconoscono che i fanciulli mentalmente o fisicamente handicappati devono condurre una vita piena e decente, in condizioni che garantiscano la loro dignità, favoriscano la loro autonomia ed agevolino una loro attiva partecipazione alla vita della comunità.
2. Gli Stati parti riconoscono il diritto dei fanciulli handicappati di beneficiare di cure speciali ed incoraggiano e garantiscono, in considerazione delle risorse disponibili, la concessione, dietro richiesta, ai fanciulli handicappati in possesso dei requisiti richiesti, ed a coloro i quali ne hanno la custodia, di un aiuto adeguato alle condizioni del fanciullo ed alla situazione dei suoi genitori o di coloro ai quali egli è affidato.
3. In considerazione delle particolari esigenze dei minori handicappati, l’aiuto fornito in conformità con il paragrafo 2 del presente articolo è gratuito ogni qualvolta ciò sia possibile, tenendo conto delle risorse finanziarie dei loro genitori o di coloro ai quali il minore è affidato. Tale aiuto è concepito in modo tale che i minori handicappati abbiano effettivamente accesso all’educazione, alla formazione, alle cure sanitarie, alla riabilitazione, alla preparazione al lavoro ed alle attività ricreative e possano beneficiare di questi servizi in maniera atta a concretizzare la più completa integrazione sociale ed il loro sviluppo personale, anche nell’ambito culturale e spirituale.
4. In uno spirito di cooperazione internazionale, gli Stati parti favoriscono lo scambio di informazioni pertinenti nel settore delle cure sanitarie preventive e del trattamento medico, psicologico e funzionale dei minori handicappati, anche mediante la divulgazione di informazioni concernenti i metodi di riabilitazione ed i servizi di formazione professionale, nonché l’accesso a tali dati, in vista di consentire agli Stati parti di migliorare le proprie capacità e competenze e di allargare la loro esperienza in tali settori. A tal riguardo, si terrà conto in particolare della necessità dei Paesi in via di sviluppo.
1. Gli Stati parti riconoscono il diritto del minore di godere del miglior stato di salute possibile e di beneficiare di servizi medici e di riabilitazione. Essi si sforzano di garantire che nessun minore sia privato del diritto di avere accesso a tali servizi.
2. Gli Stati parti si sforzano di garantire l’attuazione integrale del summenzionato diritto ed in particolare, adottano ogni adeguato provvedimento per:
3. Gli Stati parti adottano ogni misura efficace atta ad abolire le pratiche tradizionali pregiudizievoli per la salute dei minori.
4. Gli Stati parti si impegnano a favorire ed a incoraggiare la cooperazione internazionale in vista di attuare gradualmente una completa attuazione del diritto riconosciuto nel presente articolo. A tal fine saranno tenute in particolare considerazione la necessità dei Paesi in via di sviluppo.
Gli Stati parti riconoscono al fanciullo che è stato collocato dalle autorità competenti al fine di ricevere cure, una protezione oppure una terapia fisica o mentale, il diritto ad una verifica periodica di detta terapia e di ogni altra circostanza relativa alla sua collocazione.
1. Gli Stati parti riconoscono ad ogni fanciullo il diritto di beneficiare della sicurezza sociale, compresa la previdenza sociale, ed adottano le misure necessarie per garantire una completa attuazione di questo diritto in conformità con la loro legislazione nazionale.
2. Le prestazioni, se necessarie, dovranno essere concesse in considerazione delle risorse e della situazione del minore e delle persone responsabili del suo mantenimento e tenendo conto di ogni altra considerazione relativa ad una domanda di prestazione effettuata dal fanciullo o per suo conto.
1. Gli Stati parti riconoscono il diritto di ogni fanciullo ad un livello di vita sufficiente per consentire il suo sviluppo fisico, mentale, spirituale, morale e sociale.
2. Spetta ai genitori o ad altre persone che hanno l’affidamento del fanciullo la responsabilità fondamentale di assicurare, entro i limiti delle loro possibilità e dei loro mezzi finanziari, le condizioni di vita necessarie allo sviluppo del fanciullo.
3. Gli Stati parti adottano adeguati provvedimenti, in considerazione delle condizioni nazionali e compatibilmente con i loro mezzi, per aiutare i genitori ed altre persone aventi la custodia del fanciullo ad attuare questo diritto ed offrono, se del caso, un’assistenza materiale e programmi di sostegno, in particolare per quanto riguarda l’alimentazione, il vestiario e l’alloggio.
4. Gli Stati parti adottano ogni adeguato provvedimento al fine di provvedere al ricupero della pensione alimentare del fanciullo presso i suoi genitori o altre persone aventi una responsabilità finanziaria nei suoi confronti, sul loro territorio o all’estero. In particolare, per tener conto dei casi in cui la persona che ha una responsabilità finanziaria nei confronti del fanciullo vive in uno Stato diverso da quello del fanciullo, gli Stati parti favoriscono l’adesione ad accordi internazionali oppure la conclusione di tali accordi, nonché l’adozione di ogni altra intesa appropriata.
1. Gli Stati parti riconoscono il diritto del fanciullo all’educazione, ed in particolare, al fine di garantire l’esercizio di tale diritto gradualmente ed in base all’uguaglianza delle possibilità:
2. Gli Stati parti adottano ogni adeguato provvedimento per vigilare affinché la disciplina scolastica sia applicata in maniera compatibile con la dignità del fanciullo in quanto essere umano ed in conformità con la presente Convenzione.
3. Gli Stati parti favoriscono ed incoraggiano la cooperazione internazionale nel settore dell’educazione, in vista soprattutto di contribuire ad eliminare l’ignoranza e l’analfabetismo nel mondo e facilitare l’accesso alle conoscenze scientifiche e tecniche ed ai metodi di insegnamento moderni. A tal fine, si tiene conto in particolare delle necessità dei Paesi in via di sviluppo.
1. Gli Stati parti convengono che l’educazione del fanciullo deve avere come finalità:
2. Nessuna disposizione del presente articolo o dell’articolo 28 sarà interpretata in maniera da nuocere alla libertà delle persone fisiche o giuridiche di creare e di dirigere istituzioni didattiche a condizione che i principi enunciati al paragrafo 1 del presente articolo siano rispettati e che l’educazione impartita in tali istituzioni sia conforme alle norme minime prescritte dallo Stato.
Negli Stati in cui esistono minoranze etniche, religiose o linguistiche oppure persone di origine autoctona, un fanciullo autoctono o che appartiene a una di tali minoranze non può essere privato del diritto di avere una propria vita culturale, di professare e di praticare la propria religione o di far uso della propria lingua insieme agli altri membri del suo gruppo.
1. Gli Stati parti riconoscono al fanciullo il diritto al riposo ed al tempo libero, di dedicarsi al gioco e ad attività ricreative proprie della sua età e di partecipare liberamente alla vita culturale ed artistica.
2. Gli Stati parti rispettano e favoriscono il diritto del fanciullo di partecipare pienamente alla vita culturale ed artistica ed incoraggiano l’organizzazione, in condizioni di uguaglianza, di mezzi appropriati di divertimento e di attività ricreative, artistiche e culturali.
1. Gli Stati parti riconoscono il diritto del fanciullo di essere protetto contro lo sfruttamento economico e di non essere costretto ad alcun lavoro che comporti rischi o sia suscettibile di porre a repentaglio la sua educazione o di nuocere alla sua salute o al suo sviluppo fisico, mentale, spirituale, morale o sociale.
2. Gli Stati parti adottano misure legislative, amministrative, sociali ed educative per garantire l’applicazione del presente articolo. A tal fine, ed in considerazione delle disposizioni pertinenti degli altri strumenti internazionali, gli Stati parti, in particolare:
Gli Stati parti adottano ogni adeguata misura, comprese misure legislative, amministrative, sociali ed educative per proteggere i fanciulli contro l’uso illecito di stupefacenti e di sostanze psicotrope, così come definite dalle Convenzioni internazionali pertinenti e per impedire che siano utilizzati fanciulli per la produzione ed il traffico illecito di queste sostanze.
Gli Stati parti si impegnano a proteggere il fanciullo contro ogni forma di sfruttamento sessuale e di violenza sessuale. A tal fine, gli Stati adottano in particolare ogni adeguata misura a livello nazionale, bilaterale e multilaterale per impedire:
Gli Stati parti adottano ogni adeguato provvedimento a livello nazionale, bilaterale e multilaterale per impedire il rapimento, la vendita o la tratta di fanciulli per qualunque fine e sotto qualsiasi forma.
Gli Stati parti proteggono il fanciullo contro ogni altra forma di sfruttamento pregiudizievole al suo benessere in ogni suo aspetto.
Gli Stati parti vigilano affinché:
1. Gli Stati parti si impegnano a rispettare ed a far rispettare le regole del diritto umanitario internazionale loro applicabili in caso di conflitto armato, e la cui protezione si estende ai fanciulli.
2. Gli Stati parti adottano ogni misura possibile a livello pratico per vigilare che le persone che non hanno raggiunto l’età di quindici anni non partecipino direttamente alle ostilità.
3. Gli Stati parti si astengono dall’arruolare nelle loro forze armate ogni persona che non ha raggiunto l’età di quindici anni. Nell’incorporare persone aventi più di quindici anni ma meno di diciotto anni, gli Stati parti si sforzano di arruolare con precedenza i più anziani.
4. In conformità con l’obbligo che spetta loro in virtù del diritto umanitario internazionale di proteggere la popolazione civile in caso di conflitto armato, gli Stati parti adottano ogni misura possibile a livello pratico affinché i fanciulli coinvolti in un conflitto armato possano beneficiare di cure e di protezione.
Gli Stati parti adottano ogni adeguato provvedimento per agevolare il riadattamento fisico e psicologico ed il reinserimento sociale di ogni fanciullo vittima di ogni forma di negligenza, di sfruttamento o di maltrattamenti; di torture o di ogni altra forma di pene o di trattamenti crudeli, inumani o degradanti, o di un conflitto armato. Tale riadattamento e tale reinserimento devono svolgersi in condizioni tali da favorire la salute, il rispetto della propria persona e la dignità del fanciullo.
1. Gli Stati parti riconoscono ad ogni fanciullo sospettato, accusato o riconosciuto colpevole di reato penale il diritto ad un trattamento tale da favorire il suo senso della dignità e del valore personale, che rafforzi il suo rispetto per i diritti dell’uomo e le libertà fondamentali e che tenga conto della sua età nonché della necessità di facilitare il suo reinserimento nella società e di fargli svolgere un ruolo costruttivo in seno a quest’ultima.
2. A tal fine, e tenendo conto delle disposizioni pertinenti degli strumenti internazionali, gli Stati parti vigilano in particolare:
3. Gli Stati parti si sforzano di promuovere l’adozione di leggi, di procedure, la costituzione di autorità e di istituzioni destinate specificamente ai fanciulli sospettati, accusati o riconosciuti colpevoli di aver commesso reato, ed in particolar modo:
4. Sarà prevista tutta una gamma di disposizioni concernenti in particolar modo le cure, l’orientamento, la supervisione, i consigli, la libertà condizionata, il collocamento in famiglia, i programmi di formazione generale e professionale, nonché soluzioni alternative all’assistenza istituzionale, in vista di assicurare ai fanciulli un trattamento conforme al loro benessere e proporzionato sia alla loro situazione che al reato.
Nessuna delle disposizioni della presente Convenzione pregiudica disposizioni più propizie all’attuazione dei diritti del fanciullo che possono figurare:
Gli Stati parti si impegnano a far largamente conoscere i principi e le disposizioni della presente Convenzione, con mezzi attivi ed adeguati, sia agli adulti che ai fanciulli.
1. Al fine di esaminare i progressi compiuti dagli Stati parti nell’esecuzione degli obblighi da essi contratti in base alla presente Convenzione, è istituito un Comitato dei Diritti del Fanciullo che adempie alle funzioni definite in appresso.
2. Il Comitato si compone di diciotto esperti di alta moralità ed in possesso di una competenza riconosciuta nel settore oggetto della presente Convenzione. I suoi membri sono eletti dagli Stati parti tra i loro cittadini e partecipano a titolo personale, secondo il criterio di un’equa ripartizione geografica ed in considerazione dei principali ordinamenti giuridici.1
3. I membri del Comitato sono eletti a scrutinio segreto su una lista di persone designate dagli Stati parti. Ciascuno Stato parte può designare un candidato tra i suoi cittadini.
4. La prima elezione avrà luogo entro sei mesi a decorrere dalla data di entrata in vigore della presente Convenzione. Successivamente, si svolgeranno elezioni ogni due anni. Almeno quattro mesi prima della data di ogni elezione, il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite inviterà per iscritto gli Stati parti a proporre i loro candidati entro un termine di due mesi. Quindi il Segretario Generale stabilirà l’elenco alfabetico dei candidati in tal modo designati, con l’indicazione degli Stati parti che li hanno designati, e sottoporrà tale elenco agli Stati parti alla presente Convenzione.
5. Le elezioni avranno luogo in occasione delle riunioni degli Stati parti, convocate dal Segretario Generale presso la sede dell’Organizzazione delle Nazioni Unite. In queste riunioni per le quali il numero legale sarà rappresentato da due terzi degli Stati parti, i candidati eletti al Comitato sono quelli che ottengono il maggior numero di voti, nonché la maggioranza assoluta degli Stati parti presenti e votanti.
6. I membri del Comitato sono eletti per quattro anni. Essi sono rieleggibili se la loro candidatura è ripresentata. Il mandato di cinque dei membri eletti nella prima elezione scade alla fine di un periodo di due anni; i nomi di tali cinque membri saranno estratti a sorte dal presidente della riunione immediatamente dopo la prima elezione.
7. In caso di decesso o di dimissioni di un membro del Comitato oppure se, per qualsiasi altro motivo, un membro dichiara di non poter più esercitare le sue funzioni in seno al Comitato, lo Stato parte che aveva presentato la sua candidatura nomina un altro esperto tra i suoi cittadini per coprire il seggio resosi vacante, fino alla scadenza del mandato corrispondente, sotto riserva dell’approvazione del Comitato.
8. Il Comitato adotta il suo regolamento interno.
9. Il Comitato elegge il suo ufficio per un periodo di due anni.
10. Le riunioni del Comitato si svolgono normalmente presso la sede dell’Organizzazione delle Nazioni Unite, oppure in ogni altro luogo appropriato determinato dal Comitato. Il Comitato si riunisce di regola ogni anno. La durata delle sua sessione è determinata e se necessario modificata da una riunione degli Stati parti alla presente Convenzione, sotto riserva dell’approvazione dell’Assemblea Generale.
11. Il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite mette a disposizione del Comitato il personale e le strutture di cui quest’ultimo necessita per adempiere con efficacia alle sue mansioni in base alla presente Convenzione.
12. I membri del Comitato istituito in base alla presente Convenzione ricevono con l’approvazione dell’Assemblea Generale, emolumenti prelevati sulle risorse dell’Organizzazione delle Nazioni Unite alle condizioni e secondo le modalità stabilite dall’Assemblea Generale.
1 Nuovo testo giusta la Dec. del 12 dic. 1995, in vigore il 18 nov. 2002 (RU 2007 4095).
1. Gli Stati parti si impegnano a sottoporre al Comitato, tramite il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite, rapporti sui provvedimenti che essi avranno adottato per dare effetto ai diritti riconosciuti nella presente Convenzione e sui progressi realizzati per il godimento di tali diritti:
2. I rapporti compilati in applicazione del presente articolo debbono se del caso indicare i fattori e le difficoltà che impediscono agli Stati parti di adempiere agli obblighi previsti nella presente Convenzione. Essi debbono altresì contenere informazioni sufficienti a fornire al Comitato una comprensione dettagliata dell’applicazione della Convenzione del Paese in esame.
3. Gli Stati parti che hanno presentato al Comitato un rapporto iniziale completo non sono tenuti a ripetere nei rapporti che sottoporranno successivamente – in conformità con il capoverso b) del paragrafo 1 del presente articolo – le informazioni di base in precedenza fornite.
4. Il Comitato può chiedere agli Stati parti ogni informazione complementare relativa all’applicazione della Convenzione.
5. Il Comitato sottopone ogni due anni all’Assemblea Generale, tramite il Consiglio economico e sociale, un rapporto sulle attività del Comitato.
6. Gli Stati parti fanno in modo che i loro rapporti abbiano una vasta diffusione nei loro Paesi.
Al fine di promuovere l’attuazione effettiva della Convenzione ed incoraggiare la cooperazione internazionale nel settore oggetto della Convenzione:
La presente Convenzione è aperta alla firma di tutti gli Stati.
La presente Convenzione è soggetta a ratifica. Gli strumenti di ratifica saranno depositati presso il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite.
La presente Convenzione rimarrà aperta all’adesione di ogni Stato. Gli strumenti di adesione saranno depositati presso il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite.
1. La presente Convenzione entrerà in vigore il trentesimo giorno successivo alla data del deposito presso il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite del ventesimo strumento di ratifica o di adesione.
2. Per ciascuno degli Stati che ratificheranno la presente Convenzione o che vi aderiranno dopo il deposito del ventesimo strumento di ratifica o di adesione la Convenzione entrerà in vigore il trentesimo giorno successivo al deposito da parte di questo Stato del suo strumento di ratifica o di adesione.
1. Ogni Stato parte può proporre un emendamento a depositarne il testo presso il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite. Il Segretario Generale comunica quindi la proposta di emendamento agli Stati parti, con la richiesta di far sapere se siano favorevoli ad una Conferenza degli Stati parti al fine dell’esame delle proposte e della loro votazione. Se, entro quattro mesi a decorrere dalla data di questa comunicazione, almeno un terzo degli Stati parti si pronuncia a favore di tale Conferenza, il Segretario Generale convoca la Conferenza sotto gli auspici dell’Organizzazione delle Nazioni Unite. Ogni emendamento adottato da una maggioranza degli Stati parti presenti e votanti alla Conferenza è sottoposto per approvazione all’Assemblea Generale.
2. Ogni emendamento adottato in conformità con le disposizioni del paragrafo 1 del presente articolo entra in vigore dopo essere stato approvato dall’Assemblea Generale delle Nazioni Unite ed accettato da una maggioranza di due terzi degli Stati parti.
3. Quando un emendamento entra in vigore esso ha valore obbligatorio per gli Stati parti che lo hanno accettato, gli altri Stati parti rimanendo vincolati dalle disposizioni della presente Convenzione e da tutti gli emendamenti precedenti da essi accettati.
1. Il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite riceverà e comunicherà a tutti gli Stati il testo delle riserve che saranno state formulate dagli Stati all’atto della ratifica o dell’adesione.
2. Non sono autorizzate riserve incompatibili con l’oggetto e le finalità della presente Convenzione.
3. Le riserve possono essere ritirate in ogni tempo per mezzo di notifica indirizzata in tal senso al Segretario Generale delle Nazioni Unite il quale ne informerà quindi tutti gli Stati. Tale notifica avrà effetto alla data in cui è ricevuta dal Segretario Generale.
Ogni Stato parte può denunciare la presente Convenzione per mezzo di notifica scritta indirizzata al Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite. La denuncia avrà effetto un anno dopo la data di ricezione della notifica da parte del Segretario Generale.
Il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite è designato come depositario della presente Convenzione.
L’originale della presente Convenzione i cui testi in lingua araba, cinese, francese, inglese, russa e spagnola fanno ugualmente fede, sarà depositato presso il Segretario Generale dell’Organizzazione delle Nazioni Unite.
In fede di che, i plenipotenziari sottoscritti debitamente abilitati a tal fine dai loro rispettivi governi, hanno firmato la presente Convenzione.
Fatto a New York, il 20 novembre 1989.
(Seguono le firme)
Stati partecipanti | Ratifica Adesione (A) Dichiarazione di successione (S) | Entrata in vigore | ||
Afghanistan* | 28 marzo | 1994 | 27 aprile | 1994 |
Albania | 27 febbraio | 1992 | 28 marzo | 1992 |
Algeria* | 16 aprile | 1993 | 16 maggio | 1993 |
Andorra* | 2 gennaio | 1996 | 1° febbraio | 1996 |
Angola | 5 dicembre | 1990 | 4 gennaio | 1991 |
Antigua e Barbuda | 5 ottobre | 1993 | 4 novembre | 1993 |
Arabia Saudita* | 26 gennaio | 1996 A | 25 febbraio | 1996 |
Argentina* | 4 dicembre | 1990 | 3 gennaio | 1991 |
Armenia | 23 giugno | 1993 A | 23 luglio | 1993 |
Australia* | 17 dicembre | 1990 | 16 gennaio | 1991 |
Austria** | 6 agosto | 1992 | 5 settembre | 1992 |
Azerbaigian | 13 agosto | 1992 A | 12 settembre | 1992 |
Bahamas* | 20 febbraio | 1991 | 22 marzo | 1991 |
Bahrein | 13 febbraio | 1992 A | 14 marzo | 1992 |
Bangladesh* | 3 agosto | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Barbados | 9 ottobre | 1990 | 8 novembre | 1990 |
Belarus | 1° ottobre | 1990 | 31 ottobre | 1990 |
Belgio* ** | 16 dicembre | 1991 | 15 gennaio | 1992 |
Belize | 2 maggio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Benin | 3 agosto | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Bhutan | 1° agosto | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Bolivia | 26 giugno | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Bosnia ed Erzegovina | 1° settembre | 1993 S | 6 marzo | 1992 |
Botswana* | 14 marzo | 1995 A | 13 aprile | 1995 |
Brasile | 24 settembre | 1990 | 24 ottobre | 1990 |
Brunei* | 27 dicembre | 1995 A | 26 gennaio | 1996 |
Bulgaria** | 3 giugno | 1991 | 3 luglio | 1991 |
Burkina Faso | 31 agosto | 1990 | 30 settembre | 1990 |
Burundi | 19 ottobre | 1990 | 18 novembre | 1990 |
Cambogia | 15 ottobre | 1992 A | 14 novembre | 1992 |
Camerun | 11 gennaio | 1993 | 10 febbraio | 1993 |
Canada* | 13 dicembre | 1991 | 12 gennaio | 1992 |
Capo Verde | 4 giugno | 1992 A | 4 luglio | 1992 |
Ceca, Repubblica* ** | 22 febbraio | 1993 S | 1° gennaio | 1993 |
Ciad | 2 ottobre | 1990 | 1° novembre | 1990 |
Cile | 13 agosto | 1990 | 12 settembre | 1990 |
Cina* | 2 marzo | 1992 | 1° aprile | 1992 |
Hong Kong a | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Macao | 19 ottobre | 1999 | 20 dicembre | 1999 |
Cipro | 7 febbraio | 1991 | 9 marzo | 1991 |
Colombia* | 28 gennaio | 1991 | 27 febbraio | 1991 |
Comore | 22 giugno | 1993 | 22 luglio | 1993 |
Congo (Brazzaville) | 14 ottobre | 1993 A | 13 novembre | 1993 |
Congo (Kinshasa) | 27 settembre | 1990 | 27 ottobre | 1990 |
Corea (Nord) | 21 settembre | 1990 | 21 ottobre | 1990 |
Corea (Sud)* | 20 novembre | 1991 | 20 dicembre | 1991 |
Costa Rica | 21 agosto | 1990 | 20 settembre | 1990 |
Côte d’Ivoire | 4 febbraio | 1991 | 6 marzo | 1991 |
Croazia | 12 ottobre | 1992 S | 8 ottobre | 1991 |
Cuba* | 21 agosto | 1991 | 20 settembre | 1991 |
Danimarca* ** | 19 luglio | 1991 | 18 agosto | 1991 |
Dominica | 13 marzo | 1991 | 12 aprile | 1991 |
Dominicana, Repubblica | 11 giugno | 1991 | 11 luglio | 1991 |
Ecuador | 23 marzo | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Egitto* | 6 luglio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
El Salvador | 10 luglio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Emirati Arabi Uniti* | 3 gennaio | 1997 A | 2 febbraio | 1997 |
Eritrea | 3 agosto | 1994 | 2 settembre | 1994 |
Estonia | 21 ottobre | 1991 A | 20 novembre | 1991 |
Etiopia | 14 maggio | 1991 A | 13 giugno | 1991 |
Figi | 13 agosto | 1993 | 12 settembre | 1993 |
Filippine | 21 agosto | 1990 | 20 settembre | 1990 |
Finlandia** | 20 giugno | 1991 | 20 luglio | 1991 |
Francia* ** | 7 agosto | 1990 | 6 settembre | 1990 |
Gabon | 9 febbraio | 1994 | 11 marzo | 1994 |
Gambia | 8 agosto | 1990 | 7 settembre | 1990 |
Georgia | 2 giugno | 1994 A | 2 luglio | 1994 |
Germania* ** | 6 marzo | 1992 | 5 aprile | 1992 |
Ghana | 5 febbraio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Giamaica | 14 maggio | 1991 | 13 giugno | 1991 |
Giappone* | 22 aprile | 1994 | 22 maggio | 1994 |
Gibuti* | 6 dicembre | 1990 | 5 gennaio | 1991 |
Giordania* | 24 maggio | 1991 | 23 giugno | 1991 |
Grecia | 11 maggio | 1993 | 10 giugno | 1993 |
Grenada | 5 novembre | 1990 | 5 dicembre | 1990 |
Guatemala | 6 giugno | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Guinea | 13 luglio | 1990 A | 2 settembre | 1990 |
Guinea equatoriale | 15 giugno | 1992 A | 15 luglio | 1992 |
Guinea-Bissau | 20 agosto | 1990 | 19 settembre | 1990 |
Guyana | 14 gennaio | 1991 | 13 febbraio | 1991 |
Haiti | 8 giugno | 1995 | 8 luglio | 1995 |
Honduras | 10 agosto | 1990 | 9 settembre | 1990 |
India* | 11 dicembre | 1992 A | 10 gennaio | 1993 |
Indonesia | 5 settembre | 1990 | 5 ottobre | 1990 |
Iran* | 13 luglio | 1994 | 12 agosto | 1994 |
Iraq* | 15 giugno | 1994 A | 15 luglio | 1994 |
Irlanda** | 28 settembre | 1992 | 28 ottobre | 1992 |
Islanda* | 28 ottobre | 1992 | 27 novembre | 1992 |
Isole Cook* | 6 giugno | 1997 A | 6 luglio | 1997 |
Isole Marshall | 4 ottobre | 1993 | 3 novembre | 1993 |
Israele* | 3 ottobre | 1991 | 2 novembre | 1991 |
Italia** | 5 settembre | 1991 | 5 ottobre | 1991 |
Kazakstan | 12 agosto | 1994 | 11 settembre | 1994 |
Kenya | 30 luglio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Kirghizistan | 7 ottobre | 1994 A | 6 novembre | 1994 |
Kiribati* | 11 dicembre | 1995 A | 10 gennaio | 1996 |
Kuwait* | 21 ottobre | 1991 | 20 novembre | 1991 |
Laos | 8 maggio | 1991 A | 7 giugno | 1991 |
Lesotho | 10 marzo | 1992 | 9 aprile | 1992 |
Lettonia** | 14 aprile | 1992 A | 14 maggio | 1992 |
Libano | 14 maggio | 1991 | 13 giugno | 1991 |
Liberia | 4 giugno | 1993 | 4 luglio | 1993 |
Libia | 15 aprile | 1993 A | 15 maggio | 1993 |
Liechtenstein* | 22 dicembre | 1995 | 21 gennaio | 1996 |
Lituania | 31 gennaio | 1992 A | 1° marzo | 1992 |
Lussemburgo* | 7 marzo | 1994 | 6 aprile | 1994 |
Macedonia | 2 dicembre | 1993 S | 17 novembre | 1991 |
Madagascar | 19 marzo | 1991 | 18 aprile | 1991 |
Malawi | 2 gennaio | 1991 A | 1° febbraio | 1991 |
Malaysia* | 17 febbraio | 1995 A | 19 marzo | 1995 |
Maldive* | 11 febbraio | 1991 | 13 marzo | 1991 |
Mali* | 20 settembre | 1990 | 20 ottobre | 1990 |
Malta | 30 settembre | 1990 | 30 ottobre | 1990 |
Marocco* | 21 giugno | 1993 | 21 luglio | 1993 |
Mauritania | 16 maggio | 1991 | 15 giugno | 1991 |
Maurizio | 26 luglio | 1990 A | 2 settembre | 1990 |
Messico | 21 settembre | 1990 | 21 ottobre | 1990 |
Micronesia | 5 maggio | 1993 A | 4 giugno | 1993 |
Moldova** | 26 gennaio | 1993 A | 25 febbraio | 1993 |
Monaco* | 21 giugno | 1993 A | 21 luglio | 1993 |
Mongolia | 5 luglio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Montenegro | 23 ottobre | 2006 S | 3 giugno | 2006 |
Mozambico | 26 aprile | 1994 | 26 maggio | 1994 |
Myanmar | 15 luglio | 1991 A | 14 agosto | 1991 |
Namibia | 30 settembre | 1990 | 30 ottobre | 1990 |
Nauru | 27 luglio | 1994 A | 26 agosto | 1994 |
Nepal | 14 settembre | 1990 | 14 ottobre | 1990 |
Nicaragua | 5 ottobre | 1990 | 4 novembre | 1990 |
Niger | 30 settembre | 1990 | 30 ottobre | 1990 |
Nigeria | 19 aprile | 1991 | 19 maggio | 1991 |
Niue | 20 dicembre | 1995 A | 19 gennaio | 1996 |
Norvegia** | 8 gennaio | 1991 | 7 febbraio | 1991 |
Nuova Zelanda* | 6 aprile | 1993 | 6 maggio | 1993 |
Oman* | 9 dicembre | 1996 A | 8 gennaio | 1997 |
Paesi Bassi* ** | 6 febbraio | 1995 | 8 marzo | 1995 |
Aruba* | 18 dicembre | 2000 | 18 dicembre | 2000 |
Curaçao* | 17 dicembre | 1997 | 17 dicembre | 1997 |
Parte caraibica (Bonaire, Sant’Eustachio e Saba)* | 17 dicembre | 1997 | 17 dicembre | 1997 |
Sint Maarten* | 17 dicembre | 1997 | 17 dicembre | 1997 |
Pakistan | 12 novembre | 1990 | 12 dicembre | 1990 |
Palau | 4 agosto | 1995 A | 3 settembre | 1995 |
Palestina | 2 aprile | 2014 A | 2 maggio | 2014 |
Panama | 12 dicembre | 1990 | 11 gennaio | 1991 |
Papua Nuova Guinea | 2 marzo | 1993 | 1° aprile | 1993 |
Paraguay | 25 settembre | 1990 | 25 ottobre | 1990 |
Perù | 4 settembre | 1990 | 4 ottobre | 1990 |
Polonia* ** | 7 giugno | 1991 | 7 luglio | 1991 |
Portogallo* ** | 21 settembre | 1990 | 21 ottobre | 1990 |
Qatar* | 3 aprile | 1995 | 3 maggio | 1995 |
Regno Unito* ** | 16 dicembre | 1991 | 15 gennaio | 1992 |
Anguilla* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Bermuda* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Isola di Man* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Isole Caimane* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Isole Falkland* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Isole Turche e Caicos* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Isole Vergini britanniche* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Jersey | 29 aprile | 2014 | 29 aprile | 2014 |
Montserrat* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Sant’Elena e dipendenze (Ascension e Tristan da Cunha)* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
gruppo Pitcairn (Ducie, Oeno, Henderson e Pitcairn)* | 7 settembre | 1994 | 7 settembre | 1994 |
Rep. Centrafricana | 23 aprile | 1992 | 23 maggio | 1992 |
Romania** | 28 settembre | 1990 | 28 ottobre | 1990 |
Ruanda | 24 gennaio | 1991 | 23 febbraio | 1991 |
Russia | 16 agosto | 1990 | 15 settembre | 1990 |
Saint Kitts e Nevis | 24 luglio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Saint Lucia | 16 giugno | 1993 | 16 luglio | 1993 |
Saint Vincent e Grenadine | 26 ottobre | 1993 | 25 novembre | 1993 |
Salomone, Isole | 10 aprile | 1995 A | 10 maggio | 1995 |
Samoa* | 29 novembre | 1994 | 29 dicembre | 1994 |
San Marino | 25 novembre | 1991 A | 25 dicembre | 1991 |
Santa Sede* | 20 aprile | 1990 | 2 settembre | 1990 |
São Tomé e Príncipe | 14 maggio | 1991 A | 13 giugno | 1991 |
Seicelle | 7 settembre | 1990 A | 7 ottobre | 1990 |
Senegal | 31 luglio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Serbia | 12 marzo | 2001 | 27 aprile | 1992 |
Sierra Leone | 18 giugno | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Singapore* | 5 ottobre | 1995 A | 4 novembre | 1995 |
Siria* | 15 luglio | 1993 | 14 agosto | 1993 |
Slovacchia* ** | 28 maggio | 1993 S | 1° gennaio | 1993 |
Slovenia | 6 luglio | 1992 S | 25 giugno | 1991 |
Somalia* | 1° ottobre | 2015 | 31 ottobre | 2015 |
Spagna* | 6 dicembre | 1990 | 5 gennaio | 1991 |
Sri Lanka | 12 luglio | 1991 | 11 agosto | 1991 |
Sudafrica | 16 giugno | 1995 | 16 luglio | 1995 |
Sudan | 3 agosto | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Sudan del Sud | 23 gennaio | 2015 A | 22 febbraio | 2015 |
Suriname | 1° marzo | 1993 | 31 marzo | 1993 |
Svezia** | 29 giugno | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Svizzera* ** | 24 febbraio | 1997 | 26 marzo | 1997 |
Swaziland* | 7 settembre | 1995 | 7 ottobre | 1995 |
Tagikistan | 26 ottobre | 1993 A | 25 novembre | 1993 |
Tanzania | 10 giugno | 1991 | 10 luglio | 1991 |
Thailandia* | 27 marzo | 1992 A | 26 aprile | 1992 |
Timor-Leste | 16 aprile | 2003 A | 16 maggio | 2003 |
Togo | 1° agosto | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Tonga | 6 novembre | 1995 A | 6 dicembre | 1995 |
Trinidad e Tobago | 5 dicembre | 1991 | 4 gennaio | 1992 |
Tunisia* | 30 gennaio | 1992 | 29 febbraio | 1992 |
Turchia* | 4 aprile | 1995 | 4 maggio | 1995 |
Turkmenistan | 20 settembre | 1993 A | 20 ottobre | 1993 |
Tuvalu | 22 settembre | 1995 A | 22 ottobre | 1995 |
Ucraina | 28 agosto | 1991 | 27 settembre | 1991 |
Uganda | 17 agosto | 1990 | 16 settembre | 1990 |
Ungheria** | 7 ottobre | 1991 | 6 novembre | 1991 |
Uruguay* | 20 novembre | 1990 | 20 dicembre | 1990 |
Uzbekistan | 29 giugno | 1994 A | 29 luglio | 1994 |
Vanuatu | 7 luglio | 1993 | 6 agosto | 1993 |
Venezuela* | 13 settembre | 1990 | 13 ottobre | 1990 |
Vietnam | 28 febbraio | 1990 | 2 settembre | 1990 |
Yemen | 1° maggio | 1991 | 31 maggio | 1991 |
Zambia | 6 dicembre | 1991 | 5 gennaio | 1992 |
Zimbabwe | 11 settembre | 1990 | 11 ottobre | 1990 |
| ||||
| ||||
a Sino al 30 giu. 1997 la Conv. era applicabile a Hong Kong sulla base di una dichiarazione d’estensione territoriale del Regno Unito. A partire dal 1° lug. 1997 Hong Kong è divenuta una Regione amministrativa speciale (RAS) della Repubblica popolare di Cina. In virtù della dichiarazione sino-britannica del 19 dic. 1984 gli accordi applicabili a Hong Kong prima dell’annessione alla Repubblica popolare di Cina rimangono applicabili alla RAS. |
Svizzera4
La Svizzera rinvia espressamente al dovere di ogni Stato di applicare le norme del diritto internazionale umanitario e del diritto nazionale, nella misura in cui garantiscano maggiore protezione ed assistenza al fanciullo nei conflitti armati.
Articolo 55
Articolo 76
Articolo 10 paragrafo 1:
È fatta salva la legislazione svizzera, al quale non garantisce il ricongiungimento familiare a certe categorie di stranieri.
Articolo 37 lettera c:
La separazione dei giovani dagli adulti privati di libertà non è garantita senza eccezione.
Articolo 40:
È fatta salva la procedura penale minorile svizzera, la quale non garantisce né il diritto incondizionato a un’assistenza né la separazione, a livello personale e organizzativo, fra l’autorità istruttoria e l’autorità giudicante.
Stati partecipanti | Ratifica Dichiarazione di successione (S) | Entrata in vigore | ||
Algeria | 21 gennaio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Andorra | 17 gennaio | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Arabia Saudita | 30 giugno | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Argentina | 2 marzo | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Austria | 1° febbraio | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Bahama | 23 ottobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Bahrein | 13 giugno | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Bangladesh | 23 aprile | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Bielorussia | 23 settembre | 2003 | 23 settembre | 2003 |
Belgio | 29 giugno | 2004 | 29 giugno | 2004 |
Belize | 15 dicembre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Bhutan | 17 marzo | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Bolivia | 15 marzo | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Botswana | 6 marzo | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Brasile | 26 febbraio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Brunei | 28 giugno | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Bulgaria | 25 giugno | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Burkina Faso | 26 luglio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Cambogia | 12 agosto | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Camerun | 5 ottobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Canada | 17 settembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Ceca, Repubblica | 23 maggio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Ciad | 16 maggio | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Cile | 19 agosto | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Cina | 10 luglio | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Cipro | 20 settembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Colombia | 31 gennaio | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Congo (Brazzaville) | 28 febbraio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Corea del Nord | 23 febbraio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Corea del Sud | 3 febbraio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Costa Rica | 12 febbraio | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Costa d’Avorio | 25 settembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Croazia | 26 maggio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Cuba | 23 ottobre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Danimarca | 10 settembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Dominica | 5 luglio | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Ecuador | 25 febbraio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Egitto | 28 dicembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Emirati Arabi Uniti | 11 novembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Estonia | 6 dicembre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Etiopia | 15 aprile | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Figi | 20 agosto | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Filippine | 14 gennaio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Finlandia | 3 gennaio | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Francia | 20 giugno | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Georgia | 11 aprile | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Germania | 25 giugno | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Ghana | 3 febbraio | 2011 | 3 febbraio | 2011 |
Giamaica | 6 aprile | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Giappone | 12 giugno | 2003 | 12 giugno | 2003 |
Gibuti | 21 settembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Giordania | 24 settembre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Grecia | 23 settembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Grenada | 20 maggio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Guatemala | 26 dicembre | 2002 | 26 dicembre | 2002 |
Guinea | 14 maggio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Guyana | 15 settembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Haiti | 20 dicembre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Indonesia | 17 dicembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Iran | 13 novembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Iraq | 31 dicembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Irlanda | 18 novembre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Islanda | 14 gennaio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Israele | 27 dicembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Italia | 14 settembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Kenya | 12 febbraio | 2003 | 12 febbraio | 2003 |
Kirghizistan | 31 maggio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Kiribati | 9 settembre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Kuwait | 9 maggio | 2003 | 9 maggio | 2003 |
Laos | 22 settembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Lesotho | 12 novembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Libano | 14 luglio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Liberia | 16 settembre | 2005 | 16 settembre | 2005 |
Liechtenstein | 21 gennaio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Lituania | 27 marzo | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Lussemburgo | 11 luglio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Macedonia | 16 ottobre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Malaysia | 19 agosto | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Maldive | 2 novembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Mali | 4 marzo | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Malta | 1° maggio | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Marocco | 27 gennaio | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Mauritania | 20 agosto | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Maurizio | 25 agosto | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Messico | 22 settembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Moldova | 30 gennaio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Monaco | 26 maggio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Mongolia | 19 dicembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Montenegro | 23 ottobre | 2006 S | 3 giugno | 2006 |
Mozambico | 4 marzo | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Myanmar | 9 giugno | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Namibia | 11 dicembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Nicaragua | 23 gennaio | 2003 | 23 gennaio | 2003 |
Niger | 24 ottobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Norvegia | 24 febbraio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Nuova Zelandaa | 16 giugno | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Oman | 16 ottobre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Paesi Bassi a | 4 dicembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Antille Olandesi | 4 dicembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Aruba | 18 dicembre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Curaçao | 4 dicembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Parte caraibica (Bonaire, Sant’Eustachio e Saba) | 4 dicembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Sint Maarten | 4 dicembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Pakistan | 19 gennaio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Palau | 26 aprile | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Panama | 5 novembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Paraguay | 12 dicembre | 2003 | 12 dicembre | 2003 |
Perù | 26 gennaio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Polonia | 2 settembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Portogallo | 29 giugno | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Qatar | 5 maggio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Regno Unito | 17 luglio | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Romania | 3 ottobre | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Ruanda | 19 settembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Russia | 1° maggio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Samoa | 22 marzo | 2002 | 18 novembre | 2002 |
San Marino | 10 ottobre | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Santa Sede | 15 agosto | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Senegal | 5 novembre | 2003 | 5 novembre | 2003 |
Serbia | 4 ottobre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Sierra Leone | 27 novembre | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Singapore | 29 marzo | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Siria | 16 giugno | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Slovacchia | 29 luglio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Spagna | 13 gennaio | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Sri Lanka | 29 febbraio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Sudafrica | 5 agosto | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Sudan | 9 aprile | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Suriname | 23 maggio | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Svezia | 17 ottobre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Svizzera | 2 dicembre | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Swaziland | 17 gennaio | 2002 | 18 novembre | 2002 |
Thailandia | 30 aprile | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Togo | 19 giugno | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Trinidad e Tobago | 1° novembre | 1996 | 18 novembre | 2002 |
Tunisia | 29 marzo | 2001 | 18 novembre | 2002 |
Turchia | 9 dicembre | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Ucraina | 3 luglio | 2003 | ||
Uganda | 27 giugno | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Uruguay | 17 febbraio | 1999 | 18 novembre | 2002 |
Uzbekistan | 25 aprile | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Venezuela | 2 novembre | 1998 | 18 novembre | 2002 |
Vietnam | 11 gennaio | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Yemen | 3 aprile | 1997 | 18 novembre | 2002 |
Zambia | 9 agosto | 2000 | 18 novembre | 2002 |
Zimbabwe | 27 agosto | 2002 | 18 novembre | 2002 |
a L’emendamento non vale per il Tokelau. |
1 Dal testo originale francese.
2RU 1998 2053
3RU 1998 2055, 2004 339, 2007 417, 2010 1619, 2014 1311, 2016 1181 e 3803. Una versione aggiornata del campo d’applicazione è pubblicata sul sito Internet del DFAE (www.dfae.admin.ch/trattati).
4 Art. 1 cpv. 1 del DF del 13 dic. 1996 (RU 1998 2053).
5RU 2004 3877
6RU 2007 3839
7RU 2007 3839
8RU 2004 339 813
9RU 2007 4095 e 2014 1417. Una versione aggiornata del campo d’applicazione è pubblicata sul sito Internet del DFAE (www.dfae.admin.ch/trattati).