Ils collegis dapi l'onn 1848

Set cusseglieras federalas e cussegliers federals furman dapi l'onn 1848 cuminaivlamain il Cussegl federal, ensemen regian ellas ed els la Svizra. Mintga cussegliera federala e cusseglier federal administrescha in departament. La repartiziun dals departaments fan las cusseglieras federalas e cussegliers federals tranter dad els.

Zusammensetzung der ersten Landesregierung: (hintere Reihe v.l.n.r) Ulrich Ochsenbein - Militärdepartement, Jonas Furrer - Politisches Departement, Daniel-Henri Druey - Justiz- und Polizeidepartement, (vorderer Reihe v.l.n.r.) Friedrich Frei-Herose - Handels- und Zolldepartement, Wilhelm Matthias Naeff - Post- und Baudepartement, Stefano Franscini - Departement des Innern und Martin J. Munzinger - Finanzdepartement . (KEYSTONE/Photopress-Archiv/Str),

Collegi da set commembras e commembers da la regenza e scheffas e schefs dals departaments

Il sistem guvernativ n'è quasi betg sa midà dapi l'onn 1848. Il princip collegial ed il princip presidial valan anc adina. Las cusseglieras federalas ed ils cussegliers federals han ina funcziun dubla. Ellas ed els èn commembers da la regenza ed èn uschia – sco collegi – responsabels cuminaivlamain per l'activitad guvernativa. Ma els mainan er in departament e represchentan las incumbensas e las incaricas da quest departament en il collegi.

Rolla dubla dapi l'onn 1848

La chargia da questa rolla dubla (commembra u commember da la regenza e scheffa u schef dal departament) ha en il decurs dal temp adina puspè dà andit a discussiuns. Dapi il cumenzament dal stadi federal èn las incumbensas da la regenza creschidas fermamain. La chargia da las scheffas e schefs dals departaments è daventada pli gronda. Pretensiuns d'adattar il sistem u d'augmentar il dumber da cusseglieras federalas e da cussegliers federals èn perquai adina puspè vegnidas articuladas. Fin ussa èn vegnids realisads in rinforz da la Chanzlia federala, in augment da l'autonomia dals Servetschs dal parlament e l'introducziun da secretarias e secretaris da stadi.

Set departaments – pli baud ed ussa

Il dumber da cusseglieras federalas e da cussegliers federals sco er da departaments è restà il medem fin ussa. En il decurs dal temp èn sa midads la chargia ed ils champs d'incumbensa dals departaments. Uschia èn sa midadas per exempel l'impurtanza dal Departament federal da l'intern (DFI) cun la creaziun da las assicuranzas socialas e quella dal Departament federal per ambient, traffic, energia e communicaziun (DATEC) cun il svilup dals meds da transport e da communicaziun moderns e da las dumondas d'energia. Ils nums dals departaments èn in bun indicatur per las midadas. Uschia aveva il DATEC actual (Departament federal per ambient, traffic, energia e communicaziun) per exempel num l'emprim Departament federal da posta, alura Departament federal da posta e da viafier e pli tard Departament federal da traffic e d'energia.

Repartiziun dals departaments

Las cusseglieras federalas ed ils cussegliers federals vegnan elegids en il collegi e betg en in departament. Mintgamai suenter las elecziuns sa cunvegnan las cusseglieras federalas ed ils cussegliers federals davart l'assegnaziun dals departaments.  

Cumposiziun dal collegi dapi l'onn 1848

Tge cusseglieras federalas e cussegliers federals han regnà ensemen? Tge commembra u commember dal Cussegl federal ha manà tge departament? Tge cussegliers federals han manà la Svizra tras l'Emprima u tras la Segunda guerra mundiala? Tgi ha manà la Svizra en la ONU, tge cusseglieras federalas e cussegliers federals èn stads responsabels per las revisiuns da la Constituziun e.u.v.?

Ultima midada 27.12.2022

Tar il cumenzament da la pagina

https://www.admin.ch/content/gov/rm/pagina-iniziala/cussegl-federal/istorgia-dal-cussegl-federal/ils-collegis-dapi-l-onn-1848.html